TEMA:

Dia 18-07-2013 (180 km)

Aquest matí, quan el Ramon treu a la Mita a passejar, torna amb un bon grapat de mores silvestres que ha collit ell mateix. Les provem, les que tenen una coloració vermella són una mica àcides, però les grogues estan molt dolces i tenen un sabor especial, molt diferent al que estem acostumats a casa nostre.

Avui tova recorre un tram de la Ruta turística que va de Varangerbotn fins Hamningberg, bordejant les costes del Varangerfjorden primer i del Barentshavet després.
Ens dirigim a Vardø , i pel camí passem nombroses poblacions de pescadors, petites, amb les cases pintades de colors i a tocar del mar. També hi ha el que creiem que són antics assecadors de bacallà, però deu fer anys que no es fan servir i estan mig abandonats.



Per accedir a Vardø hem de creuar el primer túnel submarí construït a Noruega (1982), te 2,9 km de llargada i passa a una profunditat de 88 m. sota el mar. Tot i estar en el Àrtic, les aigües que l’envolten mai es congelen mercè a la corrent càlida que li arriba del Atlàntic.

A l’arribar ens dirigim a l’oficina de turisme i estacionem en un carrer del costat, a tocar del port. Creiem que serà un bon lloc per passar la nit i decidim quedar-nos. Després de dinar vaig a demanar informació i aprofito per connectar-me a internet una estoneta. Al poc temps arriba al port un vaixell "Hurtigruten", però aquest és molt més petit que els dos anteriors que hem vist a Kirkenes.





Fem una petita pausa tècnica i el Ramon intenta arreglar la nevera que ja fa dies l'hi costa connectar-se a gas o be s'apaga sense to ni só. No ho acaba d'aconseguir i de fet continuarà fent el tonto durant la resta del viatge.

Després anem a visitar la ciutadella Vardøhus Festning construïda entre 1734 i 1738 sobre les restes d’una antiga guarnició militar de l’any 1300. Te 8 puntes, en forma d’estrella i en el seu interior es conserven alguns edificis que actualment acullen museus.







La passejada és agradable i ens anima a continuar fins el "Memorial Steilneset", situat al costat del mar i que recorda la “cacera de bruixes” que va tenir lloc en aquesta localitat entre els anys 1621 i 1692 i on es va perseguir i assassinar 77 dones i 14 homes acusats d'heretges. L’exterior recorda una fusta de surf molt llarga i el interior és un passadís de color negre amb petites finestres i uns cartells recordatoris de cada una de les víctimes, tot il•luminat per bombetes de llum molt lleugera Fora, un gran cubicle de vidre color fumat resguarda de l’aire una cadira en flames.





GPS pernocta (Of. de Turisme): N 70º 22’ 26’’/ E 31º 06’ 0,9’’

Dia 19-07-2013 (295 km)

A uns 40 km al nord de Vardø, per una carretera estreta però asfaltada, s’arriba a Hammingberg, una població de pescadors abandonada fa anys però actualment habitada a l’estiu per famílies que hi passen les seves vacances. El camí fins arribar-hi és àrid, pedregós, ple d’exemples de la força que te la terra per formar muntanyes i plegar-les sobre elles mateixes fins partir-les. A no ser pel mar i les vivendes que trobem durant tot el camí, podríem creure que estem a la lluna.







Al arribar ens trobem un aparcament ben senyalitzat i de nova construcció i desprès d’estacionar l’auto fem una volta per les rodalies amb la sorpresa de trobar-nos un grup de rens a pocs metres de distancia. Intentem acostar-nos però enseguida noten la nostra presencia i marxen muntanya amunt.

Algunes cases son molt antigues...



... però altres son de nova construcció.





Encara és aviat per dinar i comencem a desfer el camí fet des de Varangerbotn. Parem una estona més tard a Vadsø per dinar i comprar una mica de pa en un super, i al passar per caixa quasi m’agafa un iu-iu quan tinc de pagar 75 NOK (10,43 €) de 1 barra de pa i 4 panets.

Ens acostem a Tana Bru on hi ha un àrea de serveis per AC. Podem omplir aigua i buidar el WC, però per les residuals s’hauria d'acoblar una mànega tipus nàutic al desaigua de l’auto, i amb el "xipi-xapi" que hi ha al terra marxem sense buidar.

Continuem la nostre ruta per la Ctra-98 seguint l'abrupta costa del nord de Noruega. És una carretera molt estreta i amb l’asfalt molt deteriorat però el paisatge recorda els grans ports de muntanya de Centra Europa però amb la diferencia que la seva alçada en cap moment sobrepassa als 400 m. Intentem trobar un lloc per parar i passar la nit i finalment trobem un recó al costat d’una petita llacuna.



Pernocta en ruta Ctra. 98, GPS: N 70º 25’ 55’’/ E 27º 38’ 50’’

No ho entenc ! Juraria haver contestat a l'etapa anterior, ja que em va impressionar el tema del record per a cadascun del acusats d'heretgia al 1600.
En fi, sembla que sigueu a la fi del món, quina pau i soledat. I quins preus del pa !

La fotografia està molt borrosa, però la poso perquè et facis idea de l'interior del memorial.



Ara, penso que en un lloc tant apartat i desolat, deurien estar molt avorrits per buscar i trobar tantes bruixes i bruixots. Ni que estiguessin a Centelles !!!

Salutacions.

Dia 20-07-2013 (150 km)

Triguem quasi 3 hores per recórrer els 146 km que ens separen de Gamvik. Estan asfaltant de nou la carretera i pel camí ens trobem alguns trams en obres.





Al arribar agafem el trencall que ens porta fins el far de Slettnes, però aquest no és l’indret que busquem i continuem uns centenars de metres més fins un petit aparcament des del que hi ha una panoràmica excepcional sobre el mar i el far.





Està nuvolat i encara cau algun plugim, però no tenim presa i estem decidits a esperar que el temps millori i s’obri una clariana sobre l’horitzó que ens permeti veure per últim cop com el Sol de Mitja Nit no es vol amagar.

Passem la tarda contemplant amb uns prismàtics unes foques que neden molt a prop de la rocallosa costa mentre mirem de tant en tant el cel que sembla que vol aclarir-se. Però només s’obren clarianes a la banda oposada i a mida que s’acosta la mitjanit continua un gran núvol gris i fosc sobre el mar.



Finalment, a quarts d’una de la matinada donem per finalitzada l’espera, posem les cortines davanteres i anem a dormir.

GPS pàrking Slettnes: N 71º 5’ 25’’/ E 28º 11’ 18’’

Neus:
Segueixo amb interès el teu relat. Molt interessant tot.
Joan Vives.

Nota: Ara som una mica veïns, només ens separa la serra del Montnegre.

Hola Joan ...
És veritat, quasi quasi ens podríem donar les mans a traves de les muntanyes.
Moltes gràcies per seguir el relat. Ara ja estem al nord de Noruega i en pocs dies començarem el retorn direcció sud; els dies començaran a escurçar-se i en no res apareixeran de nou les nits, senyal inequívoca que el final del viatge ja s'acosta.

Una abraçada

Neus

Dia 21-07-2013 (255 km)

Aquest matí no ha fet falta obrir la calefacció doncs la mica de sol que des de ben aviat s'ha deixat veure ha escalfat ràpidament l’auto.



Decidim quedar-nos en aquest lloc un dia més, i desprès d’esmorzar anem caminant xino-xano fins el far. Pel camí, un ocells grans de color fosc, molt semblants a les gavines ens volen intimidar amb vols rasants sobre els nostres caps. Suposem que deuen tenir el niu a prop, i al anar amb la Mita (la nostre mascota) es veuen en perill, però després de tres o quatre passades a gran velocitat aconsegueixen espantar-me.





A mida que passen les hores el cel s’ennegreix de nou i decidim continuar amb la ruta prevista i acostar-nos a Alta per reomplir la bombona de propà que es va acabar estant a Finlàndia.

Finlàndia és l'únic dels quatre països escandinaus que no disposa de sortidors de GLP, gas que hem utilitzat i reomplert durant tot el viatge, reservant la bombona de propà per gastar-la en aquest país, sabent que el distribuïdor de Alta les omple a preu fixa, estiguin o no buides del tot, mentre que el GLP omple i factura els litres omplerts.

Hem de desfer una bona part del camí d’ahir, però primer de tot ens urgeix trobar una benzinera per posar diesel. Per sort i amb l’ajuda del navegador en trobem una en la propera localitat de Mehamn.

Els 255 km d’avui es fan una mica llargs, sobre tot el tram de la Ctra 98 des de Ifjord fins Lakselv , doncs el paisatge de roca pelada i la boira que ens envolta durant tota la tarda li treuen encant a la ruta; a més, algunes de les àrees que tenia anotades com possibles llocs de pernocta no ens acaben d’agradar i hem de fer més km dels previstos.





Per sort abans d’arribar a Russenes trobem un bon aparcament entre la E-6 i el fiord i ens hi quedem a passar la resta de la tarda i la nit. Quasi a la mitja nit arriba un turisme de Polònia amb dues parelles que munten dos iglús petites i es queden a passar la nit amb la resta de AC.



GPS pernocta E-6: N 70º 4’ 56’’/ E 24º 54’ 57’’

Dia 22-07-2013 (215 km)

El matí comença amb pluja, però mentre circulem vorejant el fiord, darrere nostra s’obren algunes clarianes i a l’arribar a la cruïlla entre la E-6 direcció Alta i la E-69 direcció Nordkapp decidim fer una última intentona per veure de nou el desitjat Sol de Mitja Nit.







Com que actualment, el túnel de Magerøya és gratuït, el creuem amb l’intenció d'estar a l’aguait del temps: si millora, entrarem fins el recinte turístic de Nordkapphallen, però si està tapat girarem cua i continuarem amb la ruta prèviament prevista.

Pel camí tornem a veure una bona colla de rens; de fet, des de Suomussalmi que tenim ració diària, però continuem emocionant-nos cada cop que en veiem algun.

Passat Honningsvåg en desviem fins Gjesvær pensant que potser des d’aquesta població tindrem una bona vista sobre el Mar Àrtic i la possibilitat de veure el sol si no s’amaga, però al arribar ens adonem que queda rodejada d’illots amb una alçada considerable i que la visió de l’horitzó és ben be impossible. Dinem al costat del port i després de desfer el camí fins la E-69 continuem direcció Nord. Parem en un pàrking des d’on es divisa clarament l'altiplà de Nordkapp i ens hi quedem per passar la tarda.





Contínuament passen autocars amunt i avall i algun d’ells es deté perquè els turistes baixin a fer fotos i a admirar el panorama ; també una Ac austríaca fa parada i fonda rere nostre i s’hi queda a passar la nit.

A mida que s’acosta la mitja nit el flux d’autocars augmenta, pugen plens i baixen buits el que vol dir que el seu anar i venir continuarà durant hores.



Són quasi les 24 h i el cel segueix cobert, sense poder endevinar en cap moment on i a quina alçada es troba el sol i decidim anar a dormir. Més tard, a quarts de tres de la matinada el Ramón es desperta, i al mirar per la finestra veu el sol radiant mirant a l’est.

...El cel s’hauria d’haver aclarit un parell d’hores abans !!!

GPS pernocta: N 71º 3’ 25’’/ E 25º 45’ 48’’

Déu n'hi do! quins paisatges!
Tard o d'hora , encara que sigui més tard que d'hora, visitarem aquest nord. Tot molt guapo.
Salut i encert! i novament gràcies per compartir-ho, Neus.

Moltes gràcies Marce per seguir el relat !!!

Aquest és un d'aquells viatges que possiblement només es poden fer un cop a la vida, i quan surt l'oportunitat s'ha d'aprofitar.

Salutacions

Dia 23-07-2013 (331 km)

Fa dos mesos que vam sortir de casa per emprendre aquest viatge i encara no ens hem creuat amb cap AC amb matrícula d’España i només a Helsinki i Rovanieni hem sentit parlar en algun moment la llengua castellana. No se on s’amaguen els turistes del nostre país !!!

Aquest matí el sol brilla amb força, però malgrat tot hem de continuar el camí direcció sud. Mentre voregem el fiord tornem a veure rens i a la sortida d’un dels túnels, en plena corba tancada, ens en trobem un parell més que molt tranquil•lament entren dins en sentit contrari a la nostra marxa. Avisem als vehicles que venen en sentit contrari que alenteixin la velocitat dons es poden dur un bon ensurt.



Arribem a Alta i el navegador ens du sense pèrdua fins el punt de venda de propà i GLP que portàvem anotat. Ens omplen el tanc i la bombona i continuem el nostre camí sabent que tenim el subministrament de gas quasi assegurat fins la tornada a casa.

Després de dinar ens dirigim a Kautokenio. Una bona part de la Ctra. 93 segueix el curs del riu, en alguns moment obert formant paisatges de gran bellesa i altres corrent a través de gorges d’aigües ràpides. Abans d’arribar veiem un aparcament prou temptador i ens hi quedem, acompanyats d’alguna auto més, una caravana i un parell de tendes.



Al capvespre arriben 2 AC impressionants; són de Suïssa, una és tipus contenidor sobre el xassís d’un camió MAN i l’altre un autobús de línea reconvertit i pintat amb uns llampants colors verd i groc.



GPS pernocta: N 69º 15’ 36’’/ E 23º 36’ 50’’

Etapas de Grense Kacobselv a Kautekeino

Etapas de Grense Kacobselv a Kautekeino

Dia 24-07-2013 (304km)

Continuem per la Ctra 93 fins Kautokenio i visitem l’església de fusta reconstruïda l’any 1958 sobre les restes de l'anterior que va ser cremada durant la Segona Guerra Mundial. Novament m’agraden els colors vius en que els nòrdics pinten els seus llocs de culta.



Després intentem trobar l’edifici de Sølvsmie Juhls Silvergallery, un edifici modern que alberga un taller de joies de plata i un museu de peces fetes amb aquest metall així com altres objectes d'orígens molt variats. Ens costa una mica trobar-ho, però al final hi arribem i fem una ullada a les peces exposades. He de dir que el disseny de les joies no entra dins del meu gust, i els preus encara menys.





A pocs metres de la Juhls Silvergallery hi han exposades una bona col•lecció de cabanyes de fusta saïmis, amb portes i taulades tallades i pintades de diversos colors. Una preciositat !!!

A l’acabar la visita continuem direcció sud per entrar de nou dins Finlàndia i remuntar la vall de Tornio fins Kilpisjärvi, indret on s'ajunten les fronteres de Noruega, Suècia i Finlàndia, però abans d’arribar volem comprar alguns queviures i posar gasoil a uns preus força més competitius que a Noruega.

En els 247 km que hi ha entre Kautokenio i Kilpisjärvi no trobem cap supermercat, tant sols 1 o 2 benzineres solitàries, i les poblacions indicades com a tal en el mapa Michelin 752, no són més que tres o quatre cases aïllades. A Kaaresuvanto, ciutat compartida entre Finlàndia i Suècia, comprem una mica de pa en una Estació de Servei del costat finés. De moment no trobem cap lloc ideal per quedar-nos a dormir i continuem fins el Centre d’Informació de Kilpisjärvi.



Des de aquest punt surten diversos senders per les muntanyes de les rodalies i veiem una bona colla de joves amb les motxilles preparats per fer alguna travessa.

Mentre estem dins la AC veiem passar un parell de rens molt grans. Van per la carretera, però s'endinsen dins el bosc a pocs metres de nosaltres. Al cap de pocs minuts varis ramaders arriben amb els seus tot- terrenys i sembla que els busquen desesperadament.





GPS pernocta Visitor Center Kilpisjärvi: N 69º 0’ 41’’/ E 20º 53’ 23’’

Dia 25-07-2013 (265 km)

Com de costum, la nit ha estat tranqui-la i desprès d'esmorzar i abans de posar-nos en camí fem una visita al Visitor Center Kilpisjärvi i aprofitem per connectar-nos al wifi. A l'exterior hi han algunes cabanyes samis molt a prop d'on surten els corriols i camins senyalitzats del parc.



La ruta d'avui ens ha de portar novament a Noruega, i abans d'entrar en aquest país tenim sort i podem posar gasoil i comprar iogurts, pa i una mica de fruita Com a va sent habitual no hem trobat cap mena de control a la frontera, però per si escàs havíem desat la síndria en un armari de la cuina darrera els sucs de taronja.
De nou tornem a vorejar fiords i veiem clapes de neu en les muntanyes que ens envolten.









Parem a dinar en un àrea de la A-6 al costat del Lyngenfjorden, a tocar de la població de Hatteng y amb unes vistes fantàstiques del Jiekkevarre, un del cims mes alts del nord de Noruega.

A l' arribar a Barduffos en desviem per contemplar unes cascades (Målselvfossen) amb escala per que els salmons que van a pondre els ous al riu Målselva el puguin remuntar. Seguim els indicadors de la carretera, però la nostra sorpresa està que aquesta acaba en un càmping i uns metres abans en un aparcament de pagament. Només volem fer un parell de fotos i busquem algun recó per poder parar i contemplar aquesta meravella de la natura, però tots els llocs amb vistes estan acordonats perquè ningú hi pugui estacionar ni tant sols parar un instant. Finalment parem en mig de la carretera aprofitant una clariana del bosc i podem captar alguna imatge. Segur que al llarg del riu deuen haver altres recons amb ràpids i altres salts d’aigua igual de bonics, però no ens arrisquem a ficar-nos per carreteres desconegudes.



La destinació d'avui era Finnsnes, una població situada a la costa occidental de Noruega, on esperavem trobar informació de la veïna illa de Senja ja que per internet no vaig trobar quasi res.

A l’arribar a la població ens trobem que hi ha fira, hi ha molta gent pels carrers i alguns d'ells estan tallats al tràfic pel que finalment decidim creuar el pont que uneix l’illa al continent pensant que no ens costarà massa trobar un lloc per pernoctar.



Els primers km dins l’illa no són pas gens encoratjadors, doncs no hi ha ni un sol raconet per parar ni un moment. Finalment desprès de recórrer uns 35 o 40 km trobem una explanada i entrem per pernoctar.



GPS pernocta Senja: N 69º 24' 19''/ E 18º 0' 09''