TEMA:

Eva, en aquest viatge vam poder gaudir de moltes nits sense nit, i et diré que quan anàvem de tornada (baixant de Noruega), vaig sentir nostàlgia de tantes hores de llum i tristor al veure que mica a mica les nits tornaven a enfosquir-se.

Salutacions

JVL , els paisatges de Suècia i Finlàndia son d’ immensos boscos de coníferes, i la fusta és la principal industria del país. La tala d’arbres està totalment controlada i allà on tallen un avet desprès el tornen a plantar, però el impàs entre la tala i el replantament transcorre un temps on immenses extensions de terreny queden cobertes de branques, escorça i encenalls dels arbres. Si això passa lluny de les carreteres, no es veu, però si a tala s’ha fet al costat de les vies de transit, doncs fa mal a la vista...
...D’aquí ve el meu comentari sobre el paisatge desolador ja que al llarg de tants km com vam fer, ens hi vam trobar molts cops.
Per altre banda i fora d’aquets indrets, la vegetació d’aquets països és totalment exuberant.

Salutacions.

El nostre recorregut per Suècia va estar ple de ziga-zagues, i tan estàvem per l’interior del país com per la costa.

Neus : No vui fer-me el pesat, però encara toca.
Ànim, que ens tens expectants.

Joan Vives.

Si no hi ha res de nou, ens veurem a Bescanó.

Hola de nou !!!

Fa quasi 3 mesos que no passava per aquí, però entre Nadal i una escapadeta hivernal pel sud, havia deixat el relat abandonat del tot, però ara m’hi posaré de nou esperant poder-lo acabar.

Gràcies per la vostra paciencia

Dia 24-06-2012 ((173 km)

Està vist que els dies calorosos com el d’ahir son l’avantsala dels dies nuvolats com el d’avui...
Ja hem arribat a Lapònia, però volem endinsar-nos una mica més dins el cor d’aquesta regió sense fronteres que emmarca el nord de Finlàndia, Suècia, Noruega i també Rússia i ens posem en ruta direcció Arvidsjaur.
Circulem tranquil•lament contemplant el paisatge quan de cop i volta apareix davant nostra un re menjant herba de la cuneta. És el primer d’aquest viatge i en Ramon frena de cop i l’hi dona temps de fer algunes fotos i gravar una mica de vídeo mentre l’animal va i be d’una banda a l’altre sense immutar-se per res. Finalment un turisme que circula en sentit contrari a gran velocitat, l’espanta i desapareix en mig del bosc. En poc més de 10 km en tornem a veure 2 més.



Durant segles Arvidsjaur va ser un dels municipis samis més importants de Suècia, i quan es va descobrir plata a Nasafjäll, prop de la frontera amb Noruega, es va convertir en un gran centre de magatzematge i distribució d’aquest mineral. Actualment dins el seu territori encara viuen unes 20 famílies samis que es dediquen a la cria i venda de rens.
A l’arribar ens dirigim a Lappstadsgatan per visitar uns edificis de fusta construïts a final del segle XVII (uns 80 entre habitatges i graners) situats quasi al costat de la primera església cristiana construïda a Lapònia.





A mida que van passen les hores, els núvols van desapareixent i estem segurs que aquesta nit i des d’on estem hi haurà algun lloc on es podrà veure el Sol de Mitja Nit i al preguntar a l’Oficina de Turisme ens indiquen un turonet on és possible veure’l. Ens hi acostem amb l’auto però si be les vistes sobre la ciutat són magnífiques, no és un bon lloc per quedar-se, ni pels mosquits ni per una antena de telecomunicacions que li treu tot l’atractiu. Axis doncs, després d’estudiar la situació, decidim tornar a la civilització segurs de que tindrem més ocasions per contemplar-lo.



Pernocta al darrere de l’Oficina de Turisme
GPS Oficina Turisme: N 65º 35’ 32’’/ E 19º 10’ 25’’

Tinc alguns problèmes per penjar les fotos, però demà intentaré arreglar-ho

Salutacions

Vinga Neus que les esperem amb ànsia.
Una abraçada molt forta per a tu i en Ramon.
Saltacions.

Això torna a funcionar.
Gràcies.

Jepi, JVL, sembla que ja he pogut penjar alguna foto més ...
Però m’he de canviar el PC si o si ja que pobret està tant vell que ja no tira i m’és impossible del tot tenir varies pàgines obertes a l’hora o fer servir l’editor de fotos

Salutacions

Un parell més de fotos dels edificis de Lappstadsgatan

Bé, ja som a Lapònia !!!
Aquests edificis de Lappstadsgatan m'han recordat el museu de la sauna a Muurame, també Finlàndia:

Eva, al llarg del viatge ens van trobar més llocs on es conserven antics habitatges, graners i també esglésies molt antigues, totes elles molt similars unes de altres.

Salutacions

Dia 25-06-2013 (334 km)

Ja des de primera hora del matí fa calor dins la AC doncs el sol fa hores que ens il•lumina.
Després d’esmorzar estudiem la ruta a seguir: dubtem si anar fins Arjeplog, tot i que després haurem de recular uns quans km, o anar directament fins Jokkmokk, però com no tenim presa decidim endinsar-nos fins la gran zona lacustre del nord de Suècia.

Arjeplog està situada en mig d’extensos boscos, muntanyes, rius, rierols i rodejada de nombrosos llacs, entre ells el Hornavan, el de més profunditat del país.
Estem de sort i a midat de camí ens trobem un remat sencer de rens: mascles joves i femelles amb les seves cries; Es passegen tranquils pel mig de la carretera i fins que un turisme local els espanta a so de clàxon no s’aparten ni una mica per deixar-nos passar. Un quans km més amunt ens en tornem a trobar un altre.



Al arribar a Arjeplog estacionem al costat de l’Oficina de Turisme i visitem la Kyrkvägen, una església de fusta pintada tota ella de color rosa amb l’interior de color blau cel situada al costat mateix del llac. A turisme ens recomanen que visitem el Silver Museum, però no en tenim masses ganes i només fem una volta pel seu exterior on tornem a trobar habitatges de fusta molt antics similars als de Lappstadsgatan. Després de la visita desfem el camí per anar a Jokkmokk, a tocar al Cercle Polar Àrtic.








Per la carretera continuem trobant de tant en tant algun re malgirbat corrent d’aquí cap allà , sense seguir una direcció fixa, tres passes endavant, una de costat i quatre enrere...

Tota la ruta segueix serpentejant petits o grans rierols envoltats de boscos fins que creuem el Piteälven, un riu força cabalós que al passar per la E-45 forma uns ràpids que són visibles des d'un àrea on hi han algunes caravanes i autocaravanes instal•lades per passar el dia i/o la nit. L’àrea te aigua potable (molt poques la tenen), wc i lloc per buidar els “potis”.

Pocs km abans d’arribar a Jokkmokk trobem un altre àrea, la del Policirclen, però res a veure amb la màgia de Rovaniemi: només quatre pedres pintades de blanc fan intuir que per aquí passa el Cercle Polar Àrtic i una mica més amunt un bar amb venta de “souvenirs” que ofereix el certificat d’haver-lo creuat. L’espai està compartit amb un càmping.



... El lloc no ens agrada gens ni mica, el dia és clar, i hem de trobar un altre indret per gaudir del Sol de Mitja Nit !!!

... i el trobem a pocs km al nord de Jokkmokk, al costat mateix d’un llac i amb vistes a l’horitzó. Estacionem al costat d’altres AC a tocar de l’aigua i mentre passen les hores contemplem com el sol va fent el seu recorregut, cada cop més baix i mirant al nord, no a l’oest que és per on estem acostumats veure’l amagar-se.

Son les 10 del vespre, les 11, i finalment a quarts de 12 ens tapem una mica, més pels mosquits que pel fred, i sortim fora l’auto, seiem en un banc de fusta al costat de l’aigua i contemplem el que no varem poder veure l’any 2005, com el sol mica a mica sembla que vulgui desaparèixer, però no, s’amaga uns instants rere uns arbres que tenim al altre banda del llac (no pas rere l’horitzó) i uns minuts després apareix de nou lluent com l’or.

Pernocta Jokkmokk
GPS: N 60º 38’ 34’’/ E 19º 49’ 30’’

Neus :
Bona la descripció del recorregut del sol de mitja nit des del llac de Jokkmokk.
I la fotografia de vosaltres dos força representativa.

Joan Vives.

Sense moure'm de casa sembla que hagi pogut viatjar a Lapònia. Gràcies pel text tan detallat i escrit tan des de dintre, i per les fotos que l'il·luminen.
Josep

JVL va escriure: Neus :
Bona la descripció del recorregut del sol de mitja nit des del llac de Jokkmokk.
I la fotografia de vosaltres dos força representativa.

Joan Vives.

Joan, poder gaudir per primer cop de l'espectacle del Sol de Mitja Nit necesita a posteriori d’un brindis …
… i el van fer amb un “xupito” de moscatell un cop van entrar de nou a la AC.

Salutacions

JTC va escriure: Sense moure'm de casa sembla que hagi pogut viatjar a Lapònia. Gràcies pel text tan detallat i escrit tan des de dintre, i per les fotos que l'il·luminen.
Josep

Josep, moltes gràcies per seguir el relat !!!

Aquest viatge el van gaudir moltíssim i al tenir temps per realitzar-lo va fer que poguéssim sortir una mica de les rutes més convencionals.
En quan a les fotos, totes estan fetes amb una càmera compacta de les senzilletes i han sortit com han sortit: algunes borroses i desenfocades, altres mogudes i moltes mal estructurades, però és el record que queda desprès d’un viatge. Amb elles, només pretenc que os feu una mica l’idea de la grandiositat dels paratges.

Salutacions !!!

Dia 26-06-2013 (291 km)




Malgrat haver-nos anat a dormir ben tard ens llevem molt aviat dons el sol llueix amb força i dins l’autocaravana comença a fer calor. Esmorzem i després d’arreglar una mica l’auto ens dirigim a Jokkmokk per visitar el Ajtte Samemuseum. Després de visitar l’any 2005 el Museu Sami de Rovaniemi crec que aquest és una mica fluix en quan a continguts, però com l’entrada és gratuïta donem la visita per bona. També entrem a la Jokkmokk Nya Kirka, una església de fusta construïda entre els anys 1888 i 1899 que es troba davant mateix del museu; L’exterior està pintat de color blau cel i l’interior de rosa. Ens adonem que moltes d’aquestes esglésies de fusta construïdes durant el segle XIX estan pintades amb colors pàl•lids i sempre combinen els dos colors pastel !!!










Es hora de continuar la ruta i amb una mica de melancolia abandonem la línea imaginaria del Cercle Polar Àrtic per anar direcció sud, però amb l’esperança de tornar a creuar-la de nou abans d’un mes ...