...La població de Meyrueis és un poble encantador, amb el seu llarg i frondós passeig de plàtans a la vora d'un riuet d'aigua fresca. Als voltants del poble, hi ha valls i boscos frondosos dels quals, només aturar-se a peu de carretera, hom pot omplir una cistella de delicioses maduixes silvestres.

Teníamos 3 destinos claros para este viaje: Albi, Millau y Roquefort.

Salimos el viernes por la tarde, sin mucha prisa, del parking sobre las 6.30. Encontramos bastante retención, lo que nos supuso un retraso de casi una hora. En el área de antes de La Junquera , paramos a llenar el depósito de gasoil, más barato que en el país vecino. De paso hicimos una pequeña merienda. Emprendimos de nuevo el viaje , nuestro destino es el área de Trébès, muy cercana a Carcassonne. La encontramos sin problemas, al lado del canal du Midi. Nos sorprendió lo llena que estaba, casi cogimos el último hueco.

A plom sobre el penya-segat i amb una vertiginosa verticalitat es van alçar dues sòlides muralles reforçades per unes torres obertes cap a les gorges. Al llarg corre un camí de ronda. Enfront de la porta d'entrada, protegida per un pas, s'aixequen els vestigis ben restaurats del castell...

Això és un petit fragment del relat sobre la sortida que va fer Alexxx en autocaravana, i que podeu trobar, escrit en castellà i amb fotografies, en un arxiu que podeu descarregar.

Vaig preparar el viatge en pocs dies. Com sovint em passa, trobo massa coses interessants i he d'anar eliminant-ne moltes. No sempre es tenen tants dies com es vol. Això també em va passar aquest cop. Els dies de Setmana Santa només donaven per al Périgord Noir. Vam haver de deixar els altres "Périgords" per una altra ocasió. El que sí que vam fer, va ser aprofitar l'anada per veure alguns llocs molt interessants de Le Lot.

Aquest cop el destí tornava a estar al sud de França, ens venia de gust arribar-nos a Carcasona i vam aprofitar el "pont del Pilar". Vam agafar l’autopista direcció a la frontera i la nostra primera parada va ser l’última àrea de servei espanyola: vam aprofitar per berenar i fer un cafè i per acabar d’omplir el dipòsit de benzina (a França és una miqueta més cara!!). Quan vam arribar a Carcasona ja era de nit i després de 300km la imatge de la “la Cite” il•luminada és una fantàstica postal de benvinguda.