TEMA:

Eva, en aquest viatge ens va quedar pendent l'interior del sud de Noruega, la costa est i el sud-oest de Suècia. El mal temps dels últims dies, les prohibicions d'estacionar AC i suposo que l'esgotament de tants dies de ruta va fer que decidíssim embarcar a Kristiansand en lloc de fer-ho a Gothemburg com teníem previst.
I una de les raons per les que m'agradaria tornar és poder visitar els gravats rupestres de Tanum, a la costa de Bohuslän.
Potser el proper any ...

Per cert, la autocaravana dels avis finesos cridava l'atenció perquè deuria tenir tants anys com ells. L'entapissat de flors dels seients i el sofà de la part de darrera, les plantes del seu interior, inclòs la vaixella de porcellana que feien servir per prendre el the , eren tot una cucada.

Salutacions !!!

Dia 05-07-2013 (0 km)

Avui toca visitar Helsinki i després d’esmorzar anem fins l'estació de metro que queda al costat mateix del càmping i comprem 2 abonaments de 1 dia a 8 € cada un. En pocs minuts arribem fins la Estació Central i comencem la nostre visita a la capital. He de dir que els gossos poden viatjar en metro, però només en alguns dels vagons de cada comboi.



Comencem per la Catedral de Sant Nicolàs construïda a finals del segle XVIII en homenatge al Tsar Nicolàs I de Rússia. Per aquell temps el Gran Ducat de Finlàndia formava part d'aquest país veí, i l'església luterana està inspirada en l'església de Sant Isaac a Sant Petersburg. Està pintada tota de blanc i per accedir-hi hem de pujar una gran escalinata des de la Plaza del Senat. Hem d'esperar una estona per poder-hi entrar doncs s'està celebrant un ofici religiós; Després d'una breu visita i unes poques fotos ens dirigim a la Catedral Ortodoxa de Uspenski. El seu interior ens recorda les esglésies d'estil bizantí amb mosaics brillants a les parets i grans llampares que pengen del sostre.





Al finalitzar la visita anem passejant fins el moll (hi ha molt d'ambient) i ens quedem a dinar en una de les paradetes de menjar cuinat que hi ha. Són plats combinats que porten verdures, patates, salmó, mandonguilles o botifarres tipus frankfurt; en algunes també tenen “paella” , calamars a la romana i “pescadito frito”. Ens ho mengem allà mateix en unes taules de fusta.

Ja refetes les forces agafem un ferry fins Soumennlina, una fortalesa construïda sobre 6 illes davant la costa de Hèlsinki. S'ha convertit en un lloc d'esbarjo per els seus habitants i mentre caminem pels seus carrers empedrats ens creuem amb molta gent jove i famílies amb fills que arriben a l¡illa amb l' intenció de sopar i passar la resta de la tarda carregats amb bosses de patates fregides, "xuxes" i cistellets de maduixes. Ens acostem fins un submarí pintat de color vermell acondicionat per ser visitat i xinu-xano tornem fins l'embarcador dons fa molta calor i els meus peus ja diuen prou.
El preu del ferry entra en l'abonament diari.







Quan arribem a la AC estic rebentada, però segur que un parell de ibuprofens i una bona dutxa em tornaran a deixar com nova !!!

Pernocta: Raltila Càmping
GPS: N 60º 12’ 24,46’’/ E 25º 07’ 13,20’’

Buff !!! Vaixella de porcellana a l'autocaravana, que autèntics ! Suposo que amb més espai es pot fer, al Canadà bé dúiem plats i gots de veritat a l'autocaravana de lloguer, però a la nostra és tot de melamina i policarbonat.

A Helsinki també vam visitar Suomenlina i el submarí, no recordava que fos vermell, la memòria s'esborrona ...

Això que dius de la costa oest de Suècia afegeix un nou interrogant a l'hipotètic viatge a Noruega, ja que estic entre no veure ni Oslo, saltant en ferri de Hirsthals a Kristiansand, o bé fer la travessa d'Elsinor - Helsingborg i costa sueca i Oslo. Havia llegit que aquesta costa i Goteborg són bonics.
D'entrada em tira més la primera opció, voldria centrar-me en una zona petita de Noruega, i veure-la reposadament, gaudir-la. Tot i que encara ho tinc molt verd i no sé si enfocar-nos per Stavanger, repetir el púlpit i aquesta vegada anar al Kjeragbolten, o bé repetir algun dels fiords.De mica en mica anirem veient !!

Eva, nosaltres vam fer la tornada agafant el ferry de Kristiansand a Hirsthals i va ser molt còmode. El primer cop l'any 2005 vam creuar de Helsinborg a Elsinor, però si es compten els km. de més que es tenen de fer, els altres ferrys y/o el pont d'Øresund val més la primera opció a no ser que es vulgui visitar la costa sueca.
La costa oest de Suècia la tinc anotada a l'agenda, però tinc una mica de por que estigui molt massificada. Encara tinc 1 any per pensar-m'ho ...

Salutacions !!!

Dia 06-07-2013 (90 km)

Malgrat haver fet bugada al càmping, quan sortim aquest matí tornem a portar la “jata” plena de roba bruta. Per sort, les peces petites de roba es poden anar rentant dia a dia, i el cubell amb tapadora hermètica que portem al plat de dutxa fa les seves funcions diàries.

Porvoo / Borgå és la segona ciutat més antiga de Finlàndia després de Turku y el seu barri antic, Vanha Porvoo va ser construït durant l’Edat Mitjana (segle XIII). Encara es conserven moltes cases de fusta pintades de vermell situades a tocar del canal.

Quan arribem, l’aparcament està molt ple, només queden places buides al lloc reservat als autocars, però com veiem que aquests comencen a marxar i els temps que tenen assignat s’acaba, ens posem en un raconet i aprofitem per dinar. Al acabar ens hem d’esperar per sortir doncs comença a ploure amb força i no tenim ganes de quedar-nos xops. Quan la pluja amaina comencem la nostra passejada pel costat del canal replè de vaixells fins arribar als antics habitatges de fusta (la majoria reconvertits en cafeteries i restaurants) que es troben a l'altre banda de l'aigua.





Després en dirigim a la part alta de la població per visitar l'església, però com és habitual en poblacions tant boniques i antigues on s'intenta mantenir els carrers tal com eren fa 200, 300 o 600 anys, caminar per ells em suposa un esforç extraordinari que em costa molt de fer. El carrer és molt costerut i empedrat amb còdols de diferents mides, però amb l'ajuda den Ramon aconsegueixo arribar fins la Borgå Domkirka ; Ens la trobem tancada i reprenem el camí fins l'aparcament.



Torna a ploure amb força i anem a passar la nit a Loviisa. Podem estacionar a les afores del nucli urbà, al costat d'unes vivendes i molt a prop d’una platja amb casetes de color blau.



GPS Loviisa: N 60º 26’ 47’’/ 26º 14’ 23’

Pel que fa a creuar fins a Noruega, segur que econòmicament i en temps val la pena tallar des de Hirsthals. Però el que no sé és si val la pena la costa sueca que deixarem pendent, en fi, ho anirem perfilant, i si hi vas tu primer, ens en fas 5 cèntims !!

El teu invent de la "jata" és genial !!! L'has de patentar.

Que xula l'etapa d'avui, tant les cases vermelles de Porvoo, com les casetes blaves de la platja.

Dia 07-07-2013 (205 km)

Tal com varem preveure a l’arribar, la nit a estat tranquil•la del tot. Al matí fem una petita volta pel centre d’aquesta població fundada el 1745 com a fortalesa per lluitar contra l'invasió de l'Imperi Rus. El casc antic de Loviisa conserva algunes cases de fusta i bonics edificis de pedra de començaments del segle XIX al voltant de l’imponent plaça de Mannerheiminkatu. Al ser diumenge i fer bon temps, des de primera hora del mati ja es veu ambient en el petit port.



De camí a Lappeenrata passem pel port de Hamina i fem una passejada. Ens sorprèn que a qualsevol hora es veu gent baixant dels seus cotxes amb un cistell de picnic amb alguna cosa per menjar i un termo de cafè; seuen en un banc i s'ho prenen mentre contemplen el mar, un llac, una posta de sol o un remat d'ovelles...
També ens sorprèn que sempre que fa sol qualsevol lloc és bo per parar i treure del maleter del cotxe alguna cadira plegable i sense cap mania seure ja sigui en un parc, un prat o un revolt de la carretera.



Continuem fins Myllysaari (a pocs km del centre de Lappeenrata) on tinc anotat un aparcament a tocar del llac Saimaa. Al arribar ens trobem el que encara no hem vist en tot el viatge, un turisme a qui l'hi han trancat un vidre per desvalisar-lo. Aquest fet ens fa recordar que no hem de baixar la guàrdia en cap moment i que per molt segur que ens sembli un lloc sempre hem de prendre precaucions i no deixar mai coses llamineres a la vista.

L’interés que tenim en aquesta població és intentar contractar una excursió amb vaixell pel Saimaan Kanal fins la ciutat russa de Viborg i continuar en autocar fins St. Petersburg, però ja és massa tard i ens haurem d’esperar a demà per anar a preguntar a la naviliera. Mentre, aprofitant que estem molt a prop de Imatra ens hi acostem per veure com a les 17:00 h (hora local) obren unes comportes del Saimaa i de cop i volta una gran corrent d’aigua inunda unes gorges (Imatrankoski) per donar vida al riu Vuoski que després de seguir durant uns km i creuar la frontera russa acaba desembocant al gran llac de Ladoga.



A les 5 en punt comença a sonar música careliana de Jean Sibelios i a l’hora comença a baixar l’aigua amb tota la seva força. A banda i banda del pont que creua la gran corrent s’apinya un munt de gent per veure l’espectacle, tot s’ha de dir, bastant absurd, però que forma part del patrimoni turístic del país. A pocs m de distancia hi ha l’hotel Valtionhotelli construït el 1903 en estil d’Art Nouveau.





Al acabar tirem una mica enrere fins Tiuruniemi i ens quedem a pernoctar al costat d’un complexa vacacional.

GPS pernocta (Tiuruniemi): N 61º 11’ 27’’/ E 28º 41’ 45’’

Dia 08-07-2013 (262 km)

Avui sembla que tornarà a fer una calor espantosa. Tornem a Lappeenranta i ens dirigim a les drassanes per visitar les escultures de sorra "Hiekkalinna" que cada estiu es construeixen al costat del mar i després anem a l’oficina de Turisme situada a Satamatie, al costat del moll per informar-nos dels mini creuers que surten d'aquesta població fins la ciutat russa de Vyborg. La noia que ens atén parla castellà; ens explica que va estudiar durant un any a Màlaga i ens informa de on hem d’anar per saber els horaris, dies i preus de les excursions pel Saimaan Kanava i la possible ampliació fins Sant Petersburg.

Ens envia a les oficines de Travel Saimaa on ens diuen que les dues properes sortides estan plenes i que fins el 20 de juliol no queda cap plaça lliure. Aquesta era l’última opció que ens quedava per intentar visitar la ciutat dels Tsars des de Finlàndia sense necessitat de visat (els viatgers que hi arriben amb vaixell no el necessiten), ja que també ens ho havíem mirat a Hèlsinki y no va poder ser.
www.saimaatravel.fi/en/cruises-vyborg





Una mica tristos continuem amb la ruta planejada i ens dirigim a Mikkeli per la ruta 408, seguint les indicacions d’un fulletó que fa uns anys en van enviar de l’oficina de Turisme de Finlàndia, explicant que era una ruta turística molt bonica. En un moment del recorregut i portant la contraria del que ens diu el navegador, seguim l’indicador de la carretera i tot plegat aquesta es converteix en una pista forestal que sembla ben bé que formi part del “Rally dels Mil Llacs”, amb pujades i baixades, corbes a dojo i peraltes amb un grau d’inclinació més enllà del normal. Sense voler-ho anem en “muntanyes russes" durant una bona pila de km.

Mikkeli està situada enmig de la gran zona lacustre del sud-est de Finlàndia i si be sobre els plànols de carretera sembla que al circular hem de veure grans extensions d'aigua a cada moment, i de fet el navegador també ens senyala que hi estem sempre rodeixats, la veritat és que la frondositat dels arbres i l'espessor dels boscos, rarament ens la deixen veure.

Parem per dinar a Ristiina, al costat d’un petit embarcador, un lloc molt acollidor on segur que es pot pernoctar amb unes agradables vistes sobre el llac. Aquí descobrim el que ja havíem vist de lluny altres cops i no sabíem ben be que era: safareigs comunitaris a l’aire lliure on la gent renta les catifes, edredons i altres peces grans de roba; hi ha lloc per rentar, escorre (entre dos rodets que es fan girar amb una maneta mentre la roba passa) i estendre sobre cavallets de fusta.

Continuem la nostra ruta fins Mikkeli per visitar Kenkävero, una antiga vicaria de fusta, actualment convertida en restaurant, envoltada d’altres edificis on hi ha tota mena de botigues i uns jardins molt ben cuidats al costat del llac.





Com creiem que l’aparcament està massa a tocar de la carretera pensem que trobarem algun altre lloc per pernoctar, però els km cauen fins arribar a Savonlinna sense trobar res.

A quarts de vuit del vespre, els aparcaments propers al castell d’Olavinlinna estan plens i el de la pista de gel recomanat per l’oficina de turisme te les places molt inclinades i estan a tocar de la carretera d’entrada a la ciutat, el que vol dir massa soroll per dormir; donem un parell de voltes i finalment trobem lloc al costat del Campus Universitari.



GPS pernocta: N 61º 51’ 54’’/ E 28º 52’ 43’’

Savonlinna, aquí també hi vam estar. Hi havia Òpera al castell a la nit, tothom hi anava molt mudat, però les nenes eren petites i no admetien canalla ... o sigui que ens vam quedar a l'entrada del castell, a veure com anaven vestits els espectadors que anaven arribant .
Que curiós això dels safareigs !
I quin greu que no pugueu lligar això de St. Petesburg

Eva, teniu l'excusa perfecta per tornar a Finlàndia: poder anar a l'Opera al castell de Savonlinna.
Els safareigs, n'havien vist en més ocasions, però sempre de lluny i no sabíem ben be el que eren.
En quan la visita a Sant Petersburg ho vam mirar primer a Hèlsinki, però el trajecte era més llarg, també ens teníem d'esperar dues setmanes i no ens van assegurar que la nostra mascota no tingues problemes a la frontera. Així doncs ho vam deixar correr, però ho tindrem present per si hi tornem algun altre cop.

www.ferryto.es/stpeter.html

Salutacions !!!

Dia 09-07-2013 (123 km)

Al matí, després d’esmorzar anem passejant fins el port des de on surten vaixells que fan diferents recorreguts pels llacs que envolten Savonlinna. També n’hi ha un parell, més antics i construïts en fusta que van fins Heinävesi, una petita població situada al nord de la zona lacustre del Saimaa. Aquets tenen camarots en la part superior i em recorden algunes de les novel•les de Agatha Cristie .



Continuem passejant fins la fortalesa de Olavinlinna que va ser construïda l’any 1475 pel governador de Vyborg Erik Axelsson Tott (Olaf II el Sant) per protegir les regions orientals dels regnes de Finlàndia i Suècia dels atacs de Ivan III. Malgrat tot, aquesta guarnició va ser conquerida durant el segle XVIII i tota la regió va passar a mans de la reina Isabel I de Rússia.
Ara, a diferencia d’ahir per la tarda, hi han places d’aparcament disponibles (amb parquímetre) tant en el port com a prop del castell.





Un cop visitat l'imponent castell rodejat d'aigua continuem fins Heinävesi, municipi del Kolovesi-Nationalpark, en l’anomenada regió dels llacs, però com ja he dit, els llacs s’han de viure i visitar des de dins doncs per carretera molt sovint ni tant sols es veuen. Al arribar visitem la bonica església luterana de fusta, la "Kirkastusvuori", pintada de color rosa pastel.



La nostra ruta continua direcció nord fins arribar a una de les rescloses del Varistaipale kanava, que forma part del " Heinäveden reitti" i ens quedem a passar la nit.





GPS pernocta: N 62º 32’ 47’’/ E 28º 38’ 27’’

Totalment d'acord, cal conèixer algun llac des de dins de l'aigua ! Ho vam fer en un parell d'ocasions (lanxa-taxi per anar a unes illes, i vaixell de vapor per fer una volta per una zona de llacs). Igual que cal tenir el temps que nosaltres no vam tenir per aturar-nos, encendre una barbacoa, banyar-nos a una sauna combinada amb un llac, etc.
Ens queda pendent per a un futur segon viatge a Finlàndia !

Eva, quan diuen que "Els arbres no deixen veure el bosc", aquí és "El bosc no deixa veure els llacs", però no en sentit figurat, sinó real. El pobles i ciutats quasi be sempre estan al costat de l'aigua i tenen embarcadors, ports i zones d'oci al seu voltant, però circulant per les carreteres no sempre es pot veure.
M'agafen ganes de tornar-hi per prendre una sauna i un bany fresquet després ...

Salutacions !!!

Ruta des de Kustavi fins Mikkeli

Dia 10-07-2013

Està nuvolat i ha refrescat força. A primera hora del matí ja comencen a passar vaixells pel grup de 4 rescloses del canal.



Després d’esmorzar i recollir l’autocaravana ens acostem fins els monestirs ortodoxes de Lintula i Valamo. El primer és relativament modern i està habitat per monges. El segon és un gran centre espiritual on hi ha cabuda un petit hotel, un seminari, taller de restauració d’obres d’art, botiga de venda d’objectes religiosos i cafeteria, a més de l'església i les habitacions privades dels monjos.





A l’entrada de Valamo, una Sra. vestida amb les robes típiques de Karelia (regió fronterera entre Finlàndia i Rússia) ens dona un plànol detallat. L’església està plena d'icones i retaules molt bonics.

Un cop visitats els monestirs continuem la nostre ruta, i uns 20 km abans d’arribar a Joensuu parem per dinar en una de les poques àrees de descans que ens hem trobat fins ara bonica i ben situada al costat del llac. Mentre estem dins la AC n’arriba un altre amb matrícula finlandesa i els seus ocupants baixen a donar-se un bany, però ens sorprèn que porten una ampolla de xampú i es donen una bona ensabonada al mig del llac.

Continuem el nostre camí fins Koli, població situada a la riba del llac Pielinen. A l’arribar ens acostem fins el moll per saber els horaris del ferry que creua fins Lieksa, població situada a l’altre banda del llac.
Després intentem pujar fins les pistes d'esquí de Kolo Ukko;. Seguim un indicador que surt del port, però arribem a un aparcament molt gran d’on surt un telecadira que puja a les pistes. No és el que estem buscant i donem mitja volta fins trobar un altre indicador que ara si ens porta fins un altre aparcament d’on surt una mena d’elevador (funicular) per cable que ens porta fins dalt. Hi ha el Centre de visitants amb botigues, hotel i cafeteria i com no, unes vistes fantàstiques sobre el llac.





Com ens trobem cartells de “prohibit càmping” argumentant que estem en un parc natural, decidim baixar i quedar-nos a pernoctar en el pàrking de la kirka. Si demà fa bo tornarem a pujar fins dalt (l’elevador és gratuït), i creuarem el llac, però si el dia continua com avui, farem la ruta continuant per la carretera 6.
Pel camí ens trobem escultures enmig del bosc o dels camps de blat...





Pernocta a Koli kirka.
GPS: N 63° 06' 46,7"/ E 29° 46' 45,3"

Dia 11-07-2013 (316 km)

El dia és força més clar que ahir i tornem a pujar fins Ukko Koli per fer alguna foto més del llac. Al baixar passem per l’oficina d’informació que ja està oberta i ens comenten que per agafar el ferry fins Lieksa és necessari fer la reserva amb antelació ja que al ser un vehicle gran potser no hi cabem. També m’informen que al preu que em van dir ahir per la AC cal d’afegir el dels dos ocupants.





Un cop a l’auto decidim no agafar el vaixell i continuar per carretera fins Nurmes. En aquesta població encara es conserven algunes vivendes típiques de Karelia construïdes amb fusta; s’anomenen "Bomban Talo" i es caracteritzant pel seu estil singular fet amb troncs acoblats i els marcs i porticons de les finestres decorats amb pintures de colors. A l'arribar ens trobem de forma inusual en aquests indrets molts turismes estacionats aquí i allà, omplint tots els racons disponibles inclosos els parterres de gespa.
Comencem la visita: Entre tots els edificis destaquen una casa molt bonica actualment convertida en hotel, el teatre i algun que altre habitatge més petit.







Descobrim perquè hem trobat tants cotxes estacionats; s'està celebrant una mena de "mercadillo" amb productes artesanats (he de dir que no m’agrada’t rés del que hi ha) com gorres, guants, tapetes de ganxet de coloraines, alguns estris de fusta tallada i un parell de paradetes amb pans i pastes típiques de la regió. Comprem dos pastelets de gerds i pregunto per uns paquets d’alumini que veig que molta gent compra i em comenten que són una mena de “torta” omplerta amb peix; com que no em fa gràcia dic que soc al•lèrgica i a les hores m’ofereixen un altre ple de patates, verdures i carn, dient-me que untat amb mantega està boníssim. Es diu Perrunakukko i en comprem un per dinar.
Està calent i al obrir-lo ens trobem un pa de forma ovalada, fet amb farines de tota mena, de color molt fosc i molt cuit, replè de patata, ceba i una mica de carn que suposem és de porc. Ens el mengem sense posar-hi mantega però segur que no en comprarem mai més. Deu ser una bona font de calories per la gent del camp, però no encaixa gens amb la dieta mediterrània que estem acostumats a seguir.

Seguim la "Via Karelia" (ruta de peregrinació paral•lela a la frontera russa) circulant direcció nord per la comarcal 912; és una comarcal panoràmica, rodejada de boscos espessos que creua els paratges on va tenir lloc la cruenta Guerra d'Hivern (del 30 de novembre de 1939 al 12 de març de 1940). És un lloc salvatge sense quasi població, i aquesta es troba disseminada en petits nuclis sense urbanitzar, però ple de monuments commemoratius.

Parem a Lentiria amb l’intenció de trobar un lloc per pernoctar, però solsament trobem un d'aquests monuments, una antiga església i el cementiri.



Anem fent via esperant trobar algun lloc per parar, però no trobem cap lloc fins arribar fins al Talvisodan Monumentti, un altre monument dissenyat l’any 2003 per Erkki Pullinen en commemoració a la Guerra . Està representat per un arbre metàl•lic amb quatre braços del que penjant 105 campanes (una per cada un dels dies que va durar la guerra)), rodejat per un camp de pedres, una per cada un dels caiguts (russos i finlandesos). Esta situat en Raatteen Porti, el camí d’accés a Raate, un museu sobre la guerra a tocar la frontera russa.









Fem algunes fotos i continuem buscant un lloc per finalitzar la jornada. Finalment el trobem a l’entrada de Suomussalmi, en un petit aparcament a tocar del llac.



GPS pernocta: N 64º 52’ 39’’/ E 28º 56’ 36’’

Ben tornada Neus, i gràcies per seguir-nos explicant el teu viatge.
Tenim moltes ganes de poder tenir temps (bé, no només temps) per poder fer unes vacances viatgeres. Mentre anirem llegint...