TEMA:

Dia 16-06-2013 (83 km)

Malgrat l’informació de la pàgina www.campingcar-infos.com. , aquesta àrea no és més que un aparcament sorollós i sense cap tipus de servei però si amb parquímetre, tot i que aquest vespre estava tapat amb una funda de plàstic provisional.

Estic de “mala lluna”; el rum-rum d’una bomba d’aigua funcionant durant tota la nit no m’ha deixat descansar prou bé i a més, les llargues caminades d’ahir m’estan passant factura aquest matí.

No obstant continuem amb el pla previst per avui i anem a la “busqueda y captura” del Sigurdsinstnigen, una estela rúnica del segle XI que explica alguns episodis èpics del Cant dels Nibelungos. Arribem fins el cartell indicador de la carretera, però aquí perdem el rastre i no hi ha manera de trobar-lo. Desprès de intentar-ho durant una bona estona camí amunt, camí avall ho donem per inútil i continuem fins el Gripsholms Slott.

Quasi a la seva entrada estan exposades dues pedres rúniques més, la de Gripsholm i la de Södermanland, amb els gravats tintats de vermell per poder visualitzar-los millor.



L’aparcament del Gripsholms slott és força ampli, però al ser diumenge està força ple, ja que a més del castell hi ha un tren de via estreta amb la seva màquina de vapor que fa un petit recorregut des del castell fins Mariefred, un poble molt coquetó situat a la riba del llac Mälaren.



Passegem pels jardins i el castell i ens acostem fins el port on descobrim que hi ha varies places d’aparcament reservades per autocaravanes, però al preguntar si queda algun lloc lliure per poder passar la nit ens diuen que està tot ple.



Com que en el aparcament del castell està prohibit estacionar des de les 23 h fins les 6 h i en el port no hi ha lloc, sortim i parem per dormir en una urbanització propera davant l’escola.

Fa una mica de pinta de calor, però igual enganya ! Quint temps hi teníeu, per aquí ?

Eva, aquest dia va plovisquejar una mica, però la temperatura encara va ser força agradable. A partir d’ara serà quan començarà a fer caloreta, fins el punt de posar-nos molt sovint pantalon curt i samarreta de tirants .

Salutacions

Mapa del recorregut des de Helsingborg fins Stockholm:

Neus va escriure: Mapa del recorregut des de Helsingborg fins Stockholm:

No us vareu deixar un racó sense visitar. A nosaltres ens falten massa anys per a poder fer un viatge així:banghead:

Cargoler, el pais és tant extens que ens vàrem deixar molts i molt recons per visitar

Dia 17-06-2013 (137 km)
Hauríem dormit molt tranquils a no ser que a quarts de dues de la nit algú amb ganes de fer la guitza ens ha donat un parell de cops a una de les finestres de la AC, però després de l’ensurt del moment i un improperi amb veu alta d’en Ramon hem continuat dormint fins que ha sonat el despertador.

Mentre jo m’acabo d’arreglar en Ramon treu a la Mita a fer una volta, i veu dos parells de mans senyalades sobre la pols de la finestra: son el cos del delicte !!!

Aquets matí volem visitar el Palau de Drottningholm . Va ser construït durant el segle XVI i està considerat una de les “Joies de La Corona” . Des de 1981 és residencia oficial de la Família Reial i l’any 1991 va ser declarat Patrimoni de l’Humanitat per la UNESCO, juntament amb el Pavelló xinés, el Teatre Reial i els jardins que l’envolten.
Està situat en una de les nombroses illes que formen l’arxipèlag de Stockholm i creiem que la millor ruta per arribar-hi és agafar el transbordador fins Ekeró; ens costa 60 kr, però hi arribem en un santament.

El castell per fora és molt bonic, amb els seus jardins i l’embarcador i per dins és força espectacular, però malauradament es poden visitar poques dependencies i em sento una mica estafada ...



Un cop acabada la visita volem dirigir-nos a Sigtuna, una petita població situada a la riba del llac Mälarem a uns 50 km al nord de Stockholm.

Estem contents perquè aquest matí ens hem estalviat creuar la capital, però ara la cosa es complica...
... Entre noves carreteres en construcció, “scalextrics” amb obres i el navegador dient “recalculando” estem donant voltes durant 20 minuts fins que aconseguim agafar la via correcta que ens ha de portar a la ciutat més antiga de Suècia.

Sigtuna és una ciutat màgica, com de conte, que avui dia encara conserva una gran quantitat d’habitatges, tallers, graners i l’església de l’època en que va ser fundada (any 970). Va ser en aquesta població on es va encunyar la primera moneda sueca.
A l’arribar en dirigim al port on hi ha habilitades mitja dotzena de places per autocaravanes i ens hi quedem per passar la resta del dia.













Pernocta:
Parking del port, (Varvsgränd/Hamngatan) - Sigtuna
GPS: N 59º 36’ 51,45’’/ E 17º 42’ 55,17’’

Per alguna raó, el post anterior ha sortit duplicat

... Acabo de borrar-lo !!!

Ha havíeu estat a Estocolm, oi Neus?
En feu una visita com de segona visita, per això ho pregunto.
Quina bona pinta que té Sigtuna !!

Eva, vam visitar Stockholm en el nostre anterior viatge a Noruega l’any 2005.
En aquest viatge no hem repetit quasi res del que vam visitar l’altre cop. Per una banda perquè hi havia tantes coses per veure (i tantes que ens vam deixar), que ja vam planificar no tornar als llocs que ja coneixem i per un altre banda vam tenir en compte les meves dificultats de mobilitat i com les grans ciutats sempre suposen grans caminades només vam fer parada a Helsinki.

Dia 18-06-2013 (231 km)

Avui ens ha passat el que no havia passat mai: mentre em dutxo veig que l’aigua no se’n va pel desaigua i crec que aquest ha quedat taponat, però quan em fixo be veig que el terra del WC que també te desaigua sembla una piscina, i això només pot ser que el dipòsit de les “residuals” està ple del tot i no pot engolir-ne més. De moment i com urgència, ja que tinc que acabar d’esbandir-me el cap, en Ramon buida una mica de residuals en un cubell que dissimuladament servirà per regar unes plantes properes.

Solucionat l’ensurt continuem el nostre camí fins Gysinge Bruk, una poble ferreteria que va néixer al voltant d’una forja allà per l’any 1600 i que encara conserva diversos edificis, vivendes i magatzems molt ben conservats, uns molt antics i altres datats a primers del segle XIX; també hi ha un museu amb alguns dels estris utilitzats i les restes d’un antic molí amb explicacions de com s’utilitzava la força de l’aigua situat al costat mateix d’uns ràpids del riu Dalävanes.









Continuem fins Falum a la regió de Dalarma per visitar l’antiga mina de coure (Falu Gruva) de Kopparberget, que va començar la seva activitat al segle IX i que ha estat funcionant fins l’any 1992. Amb els residus que va generar encara es segueix fabricant la pintura de color vermell tant característica en les vivendes i en altres edificis escandinaus.

Estan a punt de tancar i pensem quedar-nos al pàrking a pernoctar per poder fer una visita completa demà al matí, però el preu per pernoctar en el aparcament és de 120 SKK (sense serveis) i paguem 1 h. I fem una visita pel seu exterior, on és pot veure la mina a cel obert, vagonetes, la capella, vivendes dels obrers entre altres edificacions.







Com porto anotat un aparcament al costat d’una petita església en una població propera, hi posem rumb per passar-hi la nit.
Al arribar descobreixo una de les joies de Suècia: al costat de la capella de pedra hi ha una antiga església de fusta molt bonica, i una explanada amplia i plana entre un llac i un canal; un lloc perfecta !!!



Pernocta:
Església de Torsång, al costat del canal
GPS: N 60º 27’ 54,2/ E 15º 34’ 19’’

Vam haver de deixar pendent la visita a la regió de Dalarna, com sempre tantes coses deixem pendents !
Quin color vermell tan característic !!
I quina pernocta ! Veieu l'església des de l'auto ???

Eva, estàvem aparcats a uns 50 m de l’església que ens quedava a ma esquerra, davant del llac i només separats del canal per un camí. A ma dreta teníem el que diríem un “Parc de loisirs” amb cabanyes de fusta, taules de pic-nic, barbacoes i un petit embarcador.

... Va ser tota una troballa !!!

Neus :
D'entrada que consti que jo no em veig capaç de fer mai un relat tant interessant i documentat d'un viatge meravellós com el que vàreu fer, però, ........ ja s'ha acabat el relat de LAPONIA 2013 ?.
Ànim.

Fa molt que no en sé res de la Neus. Us l'heu trobada darrerament ?

nouespai, estic aquí !!!
JVL, A veure si em poso les piles i continuo amb el relat ...

Dia 19-06-2013 (133 km)

Tal com ens vam imaginar, el silenci ha estat total durant tota la nit. Be, és una dita, ja que es fa fosc a quarts de dues de la matinada i comença a ser de dia a quarts de tres, però com hi ha lluna el cel no acaba d’enfosquir-se del tot.`
Abans de posar-nos en ruta tornem a donar un altre volta pels voltants de l’església on hi ha un parc amb cabanyes molt antigues i també fem unes quantes fotos més amb llum del matí.



Després continuem fins Djuras, lloc on s’ajunten els rius Daläven (el dels ràpids d’ahir) amb el Österdaläven per formar el segon riu més llarg de Suècia. Ens costa una mica poder estacionar la AC ja que més que un poble sembla una urbanització on no hi han aparcaments públics, però finalment trobem un raconet i després de saludar al veïnat que ens veu passar amunt i avall, podem acostar-nos a la riba del riu.

Estem a les portes de Dalarma, que en suec vol dir “entre valls” És una de les regions més boniques de Suècia, i també una de les més turístiques, i ara que s’apropa Sant Joan constatarem que ens serà una mica difícil trobar lloc per pernoctar.
Comencem per Leksand, una petita comunitat que te fama per les seves celebracions del solstici d’estiu, amb mastelers plens de flors i cintes de colors, al voltant dels quals es ballen danses populars i folklòriques. No ens costa gens trobar un gran aparcament d’herba proper al centra, però mentre dinem, un parell d’empleats van clavant estaques sobre la gespa del pàrking amb cartells de “camping verboten”. Al preguntar ens diuen que podem quedar-nos durant el dia però que per pernoctar hi ha un altre pàrking amb places reservades per AC. Ens hi acostem però les trobem totes ocupades amb AC del país, cada una d’elles ocupant un parell de llocs amb les taules, cadires i un remolc amb una llanxa. Davant l’impossibilitat de quedar-nos, continuem el nostre camí.

Passem per petites poblacions on és impossible estacionar ni tant sols un moment dons no hi han espais públics on fer-ho, i la vegetació és tant alta i espessa al voltant de les vivendes que on veiem una raconada amb l’herba segada intuïm que forma part del jardí o l’aparcament de la casa.

Passem per Tallberg on no podem parar n’hi un moment i a Rättvik ens envien directament al càmping, però com no ens resignem a tenir d’abandonar aquesta regió sense poder comprar algun cavall de fusta, anem fins Nusnäs on sabem que encara queda algun artesà que els talla manualment. Pel camí veiem grans naus on els fabriquen en sèrie, i no dubtem que segurament els que veurem als tallers de Nusnäs surten d’aquí.
Al arribar-hi trobem un gran aparcament cobert de gespa i després de fer algunes compres ens hi quedem fins demà.



Lloc de pernocta:
GPS Nusnäs: N 60º 57’ 45’’/ E 14º 39’ 00’’

VISCA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Béeeee, ha sortit la Neus de la hibernació !! A veure si ara, amb el fred que fa, no torna al cau.

Que bé! Gràcies per tornar, Neus!