TEMA:

Neus, és una de les regons que volia visitar, Dalarna !
Que xulos els cavalls vermells de fusta.

JTC, aquest cop, intentarem arribar fins el final
Eva, a Dalarma és on es respira la Suècia més tradicional, i els cavalls de fusta formen part d'aquestes tradicions multicolors.

Salutacions

Dia 20-06-2013 (42 km)

Ha plovisquejat durant tota la nit, però sembla que de moment no necessitem el paraigües per sortir. Tornem a la botiga d’ahir i comprem un parell més de cavalls pintats de color vermell amb flors al voltant del coll i sobre el llom per regalar a la família. N’hi ha de moltes mides i colors, i uns artesans fan demostracions de com tallar la fusta i uns altres donen color a les figuretes.




Continuem vorejant el llac Siljan fins arribar a Mora on podem aparcar sense dificultats a un pàrking a tocar del llac que portava anotat des de casa i comencem el nostre passeig per la població. Fa un dia magnífic i podem gaudir tranquil•lament del port i com no, del bonic campanar de fusta construït l’any 1671.







A mitja tarda continuem fins l’illa de Sollerön, que està connectada a terra per dos ponts i descobrim que al costat de l’església hi ha un bon lloc on poder estacionar i prou pla com per poder pernoctar. Ens hi quedem i aprofitem per fer algunes compres abans no tanquin el petit supermercat i després donem una volta per la població. Quan tornem a la AC veiem que ja estem acompanyats de mitja dotzena més d’autocaravanes, i que tant a la plaça com a la carretera d’accés estan col•locant banderoles de colors i cartells que no podem desxifrar de cap manera, però si las AC locals s’hi queden, nosaltres també.



Mentre trec alguns queviures de sota un dels seients per posar-los als armaris de la cuina un noi ens saluda primer en castellà i tot seguit en català. Ens explica que fa uns anys va ser ciclista professional i va viure una bona temporada a Mollet del Vallès al córrer per un equip català. El convidem a entrar i parlem una bona estona en que ens explica una mica algunes costums sueques. És de Sigtuna (molt a prop de Stockholm) i la seva dona de Sundsvall, on viuent actualment, però ens diu que a vingut a Sollerön amb el seu actual equip ciclista ja que demà hi ha una cursa. Al acomiadar-se li he regalat un dels paquets de pernil ibèric que tenia sobre la taula i ha marxat molt content dient que el guardaria per menjar-se’l amb la família.

Aparcament Mora
GPS: N 61º 0’ 12’’/ E 14º 32’ 29’’ (gratuït, al costat del llac)
Pernocta Sollerön
GPS: N 60º 54’ 57,23’’/ E 14º 36’ 59,14’’

Aquest noi es va endur un bon record vostre, nyam !

Eva, la xerrada amb aquest noi va durar una bona estona, i ens va explicar coses molt interessants de la cultura sueca. El pernil estava sobre la taula i l’hi vaig oferir pensant que era un producte difícil de trobar en el seu país.
L’endemà el vam veure un moment i ens va comentar que se’l van menjar de ressopo (ells sopen entre 16:30 h i 17:30 h), amb pa i tomàquet a l’estil català.

Salutacions.

Dia 21-06-2013 (249 km)

Quan ens llevem al matí (7:30 h) l’aparcament està envaït de turismes i ciclistes posant apunt les seves màquines, però al no fer gens de soroll no ens hem assabentat de la seva arribada. La primera cursa comença a les 8:00 h, i la segona a les 10:00 h. Quan volem marxar del poble ho hem de fer direcció Gesunda ja que la carretera que ve de Mora està tallada doncs hi ha posat la “Meta”.

Avui és d’aquells dies absurds on pràcticament no visitem rés i que perdem el temps inútilment intentant trobar un àrea on poder buidar les grises i omplir aigua potable. Per buidar el ”poti” podem fer-ho sovint en algunes àrees de descans que disposen de WC públics on a més hi ha una “letrina” condicionada per buidar els wc de caravanes i autocaravanes, però per buidar les grises quasi cap de les àrees que tenim posades en el navegador estan preparades, i per l’aigua potable hem d’acabar anant a una benzinera i buscar si tenen armari exterior amb aixeta. Si és així posem una mica de gasoil, però ens estem trobant en tota Suècia que moltes benzineres son automàtiques (només amb Visa), sense aigua, o amb l’armari tancat amb pany i sense personal per poder demanar la clau.

Una gran majoria de les àrees que surten a “campingcars-info” estan literalment copiades de la guia de àrees de servei de les autopistes sueques i no distingeixen entre wc públics i exteriors situats en una àrea de descans o els wc de les cafeteries o restaurants, i per tant sovint ens trobem que un cop arribats al lloc només podem aprofitar per fer un pipí i poca cosa mes.

Bé, entre intentar omplir aigua potable i buidar les residuals van passant les hores i els km sense aconseguir ni una cosa ni l’altre. A més, per les comarcals que passem anant direcció Söderhamn, encara que veiem llacs i poblacions boniques, no hi ha lloc per parar. Per sort, a Tronö tornem a trobar un altre Kyrka de fusta que és una veritable joia (tot i que per la part de darrera està bastant deteriorada), i la seva visita serveix per treure’ns el malhumor de sobre.







S’acosta l’hora de fer parada i pensem en Skarsä, un petit poble de cases de fusta situades totes elles sobre una badia pedregosa molt bonica. És la nit del Solstici d’estiu, i veiem les famílies reunides en els porxos penjats literalment sobre l’aigua, però com passa sovint en aquets llocs tant bonics no hi ha lloc pes estacionar, i en prou feina per fer una foto. A peu de carretera si que hi ha un petit pàrquing, però veiem restes d’ampolles i llaunes de cervesa per terra i tenim por de trobar-nos amb un “botellón” i decidim buscar un altre lloc per fer nit.



Uns km més amunt, a Angersjön trobem un altre àrea al costat d’un llac, però com de costum només es pot buidar el WC. No obstant, com ja no tenim ganes de continuar buscant ens hi quedem.

Pernocta: Angersjön (E-4)
GPS: N 61º 31’ 03,8’’ / E 16º 58’ 33,9’’

Com que el Google Maps ha canviat una mica, aquest mapa també és diferent als anteriors i no se pogut afegir més destinacions. Però per fer-nos una idea de la ruta feta, crec que servirà ....





Salutacions

Dia 22-06-2013 (110 km)

M’he despertat malhumorada, potser com el dia, que sense ploure està gris i tapat. Després d’esmorzar continuem a “la busqueda” d’aigua i d’un lloc per buidar. La primera la trobem bastant ràpidament en una benzinera i la segona ens tenim d’espavilar com podem.

Fem una primera parada a Hudiksvall per visitar uns antics magatzems de fusta que hi han sobre el canal i que han estat reconvertits en tallers d’artesans i botigues, però avui deu ser dia mig festiu doncs els comerços estan tots tancats, igual que la tarda d’ahir, i els carrers estan buits i solitaris.





Després de la visita continuem fins Sundsvall per fer l’última omplerta de GLP abans de creuar a Finlàndia, on sabem que no n’hi ha, però a l’arribar ens trobem el distribuïdor tancat. Per sort, a poca distancia trobem un gran aparcament de gespa al costat mateix del fiord i ens hi quedem a passar la resta del dia i també la nit. A mida que passen les hores, l'aparcament es va omplint més i més de AC i caravanes.









Lloc de pernocta: Kvissleby (Sundsvall)
GPS: N 62º 19’ 11’’/ E 17º 22’ 14’’

M'has recordat el viatge a Finlàndia en el tema de les aigües: Fàcil omplir, però no tan fàcil (fins arribar a patir per trobar on fer-ho) buidar les grises.

Tot i que, per les fotografies, veig que hi han forces autocaravanes, comenteu que hi han dificultats per eliminar les aigües. És habitual a Suècia ?. M'interessa perquè si no hi ha res de nou, el proper estiu pensem anar a Estokolm, pujar per la riba del Bàltic i entrar a Noruega : Narvik, les Lofoten, baixar per la costa oest i fins a Kristiansand.

JVL va escriure: Tot i que, per les fotografies, veig que hi han forces autocaravanes, comenteu que hi han dificultats per eliminar les aigües. És habitual a Suècia ?. M'interessa perquè si no hi ha res de nou, el proper estiu pensem anar a Estokolm, pujar per la riba del Bàltic i entrar a Noruega : Narvik, les Lofoten, baixar per la costa oest i fins a Kristiansand.

Nosaltres vam anar al 2008 fins dalt, pujant per Estocolm i Rovaniemi, i baixant per les Lofoten i fins Oslo. No recordo haver tingut cap problema amb les aigües i han passat uns anys.
Vam fer un relat que està penjat a la web.

EvaV va escriure: M'has recordat el viatge a Finlàndia en el tema de les aigües: Fàcil omplir, però no tan fàcil (fins arribar a patir per trobar on fer-ho) buidar les grises.

Eva, a Suecia és una mica complicat, però res a veure amb Finlàndia, on si vam patir de valent

Salutacions

JVL va escriure: Tot i que, per les fotografies, veig que hi han forces autocaravanes, comenteu que hi han dificultats per eliminar les aigües. És habitual a Suècia ?. M'interessa perquè si no hi ha res de nou, el proper estiu pensem anar a Estokolm, pujar per la riba del Bàltic i entrar a Noruega : Narvik, les Lofoten, baixar per la costa oest i fins a Kristiansand.

A Suècia hi han moltes àrees, i si no es pot buidar en una docs toca anar a un altre.
Si feu tirades llargues no tindreu problémes. El complicat és quan les distancies son petites. No és el mateix creuar Suècia o Finlàndia en 3 dies que fer-ho durant 1 mes.

Salutacions

nouespai va escriure:

JVL va escriure: Tot i que, per les fotografies, veig que hi han forces autocaravanes, comenteu que hi han dificultats per eliminar les aigües. És habitual a Suècia ?. M'interessa perquè si no hi ha res de nou, el proper estiu pensem anar a Estokolm, pujar per la riba del Bàltic i entrar a Noruega : Narvik, les Lofoten, baixar per la costa oest i fins a Kristiansand.

Nosaltres vam anar al 2008 fins dalt, pujant per Estocolm i Rovaniemi, i baixant per les Lofoten i fins Oslo. No recordo haver tingut cap problema amb les aigües i han passat uns anys.
Vam fer un relat que està penjat a la web.

Josep Maria, nosaltres vam anar per primer cop l'any 2005, i tampoc tinc el record de tenir problèmes, però com he comentat, la cosa es complica quan les etapes son curtes.

Salutacions

Dia 23-06-3013 (386 km)

Malgrat que el lloc de pernocta triat està al costat de la E-4, hem pogut dormit plàcidament sense notar en cap moment l’intens tràfic d’aquesta important via.

Avui és diumenge i ens haurem d’esperar fins demà per reomplir el dipòsit de GLP en un distribuïdor situat a poca distancia de Kvissleby, però no estem massa segurs de si ho podrem fer, i com l’idea de passar un dia més en aquest aparcament no ens acaba de seduir, decidim continuar la nostra ruta direcció nord.

La nostra primera intenció era entrar a Finlàndia, on no hi ha GLP, creuant amb ferry des de Umeå fins Vaasa, i Kvissleby era l’últim lloc on podíem omplir, però com fa uns dies la nostra filla ens va avisar que a Madrid s’havia detectat l’atac d’uns gossos portadors de ràbia i que les autoritats espanyoles estaven en “alerta sanitària”, per evitar problemes amb la nostra mascota decidim creuar per terra on és quasi segur que no trobarem controls fronterers, i al continuar uns dies més per Suècia sabem que trobarem un altre distribuïdor de gas una mica més al nord.

A mig matí ens posem en ruta i d’una tirada força llarga ens plantem a Lycksele. Uns quants km abans d’arribar ja veiem el primer indicador de “Welcome Lapland”, però de moment encara és massa aviat per trobar una diferencia significativa de la resta del país. La carretera te un asfalt bastant deteriorat i el paisatge en alguns trams és una mica desolador ja que hi han molts indrets on els arbres han estat tallats i malgrat el replantament de coníferes, el bosc encara no s’ha recuperat.



Sovint veiem petits llacs amb cabanyes a la seva riba i canoes a tocar de l’aigua, però és impossible arribar-hi, ni tant sols fer una parada per fer alguna foto.
Quan arribem a Lycksele, el dia continua sense cap núvol , e intuïm que avui podria ser un bon dia per gaudir del Sol de Mitja Nit malgrat estar per sota del Cercle Polar Àrtic, però no trobem cap lloc on tinguem prou visibilitat de l’horitzó, i acabem aparcant al costat de la Oficina de Turisme i l’Estació de Tren. Anem a dormir quasi a les 24 h i el cel continua clar.
... I pensar que a casa estan tots de berbena !!!





Pernocta:
GPS Lyckele: N 64º 35’ 43’’/ E 18º 40’ 11’’

Dia 23-06-3013 (386 km)

Malgrat que el lloc de pernocta triat està al costat de la E-4, hem pogut dormit plàcidament sense notar en cap moment l’intens tràfic d’aquesta important via.

Avui és diumenge i ens haurem d’esperar fins demà per reomplir el dipòsit de GLP en un distribuïdor situat a poca distancia de Kvissleby, però no estem massa segurs de si ho podrem fer, i com l’idea de passar un dia més en aquest aparcament no ens acaba de seduir, decidim continuar la nostra ruta direcció nord.

La nostra primera intenció era entrar a Finlàndia, on no hi ha GLP, creuant amb ferry des de Umeå fins Vaasa, i Kvissleby era l’últim lloc on podíem omplir, però com fa uns dies la nostra filla ens va avisar que a Madrid s’havia detectat l’atac d’uns gossos portadors de ràbia i que les autoritats espanyoles estaven en “alerta sanitària”, per evitar problemes amb la nostra mascota decidim creuar per terra on és quasi segur que no trobarem controls fronterers, i al continuar uns dies més per Suècia sabem que trobarem un altre distribuïdor de gas una mica més al nord.

A mig matí ens posem en ruta i d’una tirada força llarga ens plantem a Lycksele. Uns quants km abans d’arribar ja veiem el primer indicador de “Welcome Lapland”, però de moment encara és massa aviat per trobar una diferencia significativa de la resta del país. La carretera te un asfalt bastant deteriorat i el paisatge en alguns trams és una mica desolador ja que hi han molts indrets on els arbres han estat tallats i malgrat el replantament de coníferes, el bosc encara no s’ha recuperat.



Sovint veiem petits llacs amb cabanyes a la seva riba i canoes a tocar de l’aigua, però és impossible arribar-hi, ni tant sols fer una parada per fer alguna foto.
Quan arribem a Lycksele, el dia continua sense cap núvol , e intuïm que avui podria ser un bon dia per gaudir del Sol de Mitja Nit malgrat estar per sota del Cercle Polar Àrtic, però no trobem cap lloc on tinguem prou visibilitat de l’horitzó, i acabem aparcant al costat de la Oficina de Turisme i l’Estació de Tren. Anem a dormir quasi a les 24 h i el cel continua clar.
... I pensar que a casa estan tots de berbena !!!





Pernocta:
GPS Lyckele: N 64º 35’ 43’’/ E 18º 40’ 11’’

Gràcies Neus pel relat.

És un dels viatges que desitjo realitzar pròximament però jo per desgràcia hauré de fer-ho en sol en un mes.

Aramos

Neus, quina revetlla tan diferent, una nit sense nit !!!
Espero amb candeletes aquesta part de la Lapònia, i el sol de mitjanit ...

Neus, això de LYCSELE deu ser el que en podríem dir la Suècia "profunda". Dius que el paisatge era una mica desolador. Tenia la idea que aquesta zona era més exuberant.

Joan Vives.

Aramos, gràcies per seguir aquest relat !!!
El primer cop que nosaltres vam visitar els països nòrdics (any 2005), ho vam haver de fer en 30 dies i ens vam centrar sobretot en Noruega; la resta va ser camí de pas i només ens vam aturar a Stockholm i Rovaniemi de pujada i København de baixada. Aquest cop, el viatge va ser molt més relaxat i vam poder endinsar-nos en una Escandinava més desconeguda .

Salutacions