TEMA:

Neus, em sap molt de greu la pèrdua del teu pare.
No sabia que t'haguessis traslladat, i si et veiem escriure un altre cop, deu voler dir que ja estàs en circulació un altre cop i recuperada de l'operació, oi?

Vam estar a Petajavesi, ens va agradar molt l'església !

T'anem seguint !!

Si Eva, hem deixat Barna per anar a viure a La Batlloria. A començament del trasllat vaig ensopegar amb el sofà i al caure em vaig partir el fèmur. En si la recuperació de la fractura és força ràpida, però a mi, qualsevol cosa em repercuteix en la meva neuropatia, i aquesta triga molt més en arribar de nou a l'estat en que en trobava abans.
Poc a poc m'he anat recuperant e inclòs ja he fet alguna escapadeta amb la AC, més que res per treure'm el "mono" de sortir. També la nova vivenda està quasi organitzada i disposo de temps per tornar a la rutina anterior, i com no, finalitzar aquest relat.
Per cert, en aquest viatge vam descobrir més d'una església de fusta fora de les guies i rutes turístiques habituals que ens van robar el cor.

Salutacions !!!

Doncs m'alegra veure't escriure de nou, un altre cop a la rutina i traslladada.
A veure aquestes esglésies de fusta, esperem amb les crispetes !!!

Dia 02-07-2013 (194 km)

No ha parat de ploure en tota la nit, i a les 8 del matí quan el Ramon treu a passejar a la Mita, ja hi han nens i una senyora banyant-se en el llac, amb un dia tot gris i fresquet com fa ...
Després d'esmorzar ens dirigim a Rauma per visitar Vanha Rauma (Ciutat vella), formada per uns 600 edificis construïts en fusta durant els segles XVII i XVIII. Les cases estan pintades amb colors pastels, blaus, grocs, roses o verds amb les finestres, les portes i perfils de color blanc.





Malgrat ser declarada Patrimoni de l’Humanitat l’any 1991 l’hem trobat poc cuidada.





Continuem direcció sud vorejant la costa finesa, i de tant en tant deixem la carretera principal per endinsar-nos per carreteres panoràmiques indicades per uns cartells amb un far dibuixat. Anem a parar al mar, amb platges de sorra, càmpings totalment buits i algun que altre "xiringuito" on els pocs turistes que visiten la zona passen l'estona. Alguns d'aquets cartells amb el far no ens porten enlloc, ens perdem més d’un cop i mica a mica començo a posar-me de mal humor...

Finalment arribem a Kustavi (Gustavo) i decidim fer parada i fonda. Entre indicadors que no lliguen amb els mapes que portem i oficines de turisme tancades, ja en tenim prou per avui.
Tranquil•lament i en l’aparcament de la Kirka on ens quedarem a dormir, em dedico a comprovar els mapes, ja que pers aquets indrets del sud de Finlàndia els noms estan escrits en suec i en finés i es força complicat orientar-nos per seguir la ruta programada.

GPS aparcament Rauma: N 61º 07’ 31,35’’ / E 21º 31’ 05,79’’
GPS Kirka Kustavi: N 60º 32’ 39’’/ E 21º 21’ 21’’

Neus:
Quina sort tenir-te de nou en el fòrum.
Ja em semblava que no havies deixat el relat penjat perque sí, que quelcom important us havia succeït. Sento de veritat els mals moments passats.
Gràcies per continuar.
Bon Any 2017.
A reveure.
Joan Vives.

Gràcies Joan (JVL) .,..
Jo també espero poder continuar i finalment acabar el relat.

Salutacions !!!

Ruta des de Kemi fins Kustavi (aprox. 1162 Km.)

Aprofito l'avinentesa per a preguntar-te, Neus.

No tenim definit el destí de l'estiu que ve. Hem pensat en Escòcia, Cornualles, Dinamarca

... M'hauria encantat anar a les Lofoten (Noruega), però en 3 setmanes directament ho he descartat, al nostre ritme necessitaríem una setmana per anar i una per tornar, excessiu..

Quina sensació treus en conjunt de Dinamarca? Puc rellegir el que ja has escrit, però voldria el teu parer personal. Rellegint, veig que et va agradar, i en especial Jutlàndia, oi?

Gràcies !
Eva

Eva, és molt difícil aconsellar sobre les destinacions que proposes per les properes vacances estiuenques, ni tant sols donar-te el meu parer sobre Dinamarca ja que és molt subjectiu.
A nosaltres ens va agradar molt per la tranquil•litat que si respira. Dinamarca no te muntanyes ni boscos, algun que altre turonet que no crec que sobrepassi els 100 m. , i aigua i sorra per tot arreu. Per nosaltres va ser ideal ja que com be saps per les meves dificultats de mobilitat no puc fer grans caminades i menys per camins complicats i aquí podia passejar i després parar en alguna de las àrees situades a les marines i que ofereixen els mateixos serveis que als iots.
Els diferents tipus d'edificacions, molt característiques de una zona a l'altre, els grans finestrals i l'absència de tanques a les cases van ser una de les coses que més ens van impactar.
També has de pensar que nosaltres vam anar al mes de juny i que el blau dels fiords, amb el verd dels prats i el groc dels camps de colza ho feia tot molt vistós, però al tornar a passar-hi a finals d'agost tot estava més sec i lluïa una mica menys.
En fi, personalment no m'importaria tornar-hi.

Salutacions !!!

Gràcies, Neus. Tot just preguntar-te i ahïr a la nit vam veure un programa al canal viajar (com ens passa sempre) que ens va fer mirar cap a Noruega. Hi vam estar al 2005, ja fa molt de temps, i tenim ganes de repetir. Ens mouríem pel Sud, igual que l'altra vegada, però aquesta vegada a un altre ritme i potser per altres zones.
No obstant, Dinamarca queda a la llista de pendents !

Bon dia ! i moltes gràcies pel relat.

Dinamarca sempre ha estat un destí recurrent quan hem planificat un estiu per la seva proximitat, interessant quan només disposes de 3 setmanes de vacances i el teu relat mostra un país acollidor amb les autocaravanes; no sé per quin motiu ( alguna revista francesa del sector?) tenia la idea que s'hi havia de pernoctar en càmping sí o sí; i veig que no...fantàstic!!!.
Dinamarca torna a la carpeta de possibles destins :-D.

Salut i encert! i gràcies per compartir la info, Neus.

Hola Marce

Nosaltres també crèiem que ens seria del tot impossible pernoctar fora de càmpings i portàvem una bona llista d'alguns d'ells preparada. Però la veritat va ser que vam trobar àrees molt boniques i acondicionades amb petites sales d'estar, dutxes, lavabos, cuines i rentadores de roba i on es podien treure cadires i taules; algunes d'elles disposaven també de bancs de fusta per fer picnic. Els preus eren molt raonables, al voltant de 10/12 €, i la forma de pagament molt diversa: en algunes havia una maquineta tipus parquímetre on es tenia d'anotar la matrícula i posar un tiket enorme en el parabrises de la AC. En altres havia una bústia i en un sobre es posaven les dates i els diners. A les que menys, passava un cobrador a última hora de la tarda. També vam trobar llocs de pernocta discrets i tranquils al costat del mar, o en les petites poblacions de Judlandia. Potser els llocs de pernocta més complicats van ser a Sjælland, però buscant una mica no vam tenir problemes per trobar llocs bonics per passar la nit sense prohibicions.

Salutacions i moltes gràcies per seguir el relat !!!

Quan vam començar a preparar aquest viatge, una de les opcions que vam tenir sobre la taula per passar de Suècia a Finlàndia va ser embarcar a Kapellskär (95 km al nord de Stockholm) fins Marienhamn, a l'arxipèlag de Åland, per després continuar navegant entre milers d'illes fins arribar a Turku.




Havia llegit que era un trajecte molt seductor, però si el fèiem ens quedaven penjades una gran part del territori suec i finés que també volíem visitar. La solució que vam trobar per poder gaudir una mica d'aquest indret meravellós va ser el de recórrer l'arxipèlag de Turku un cop ja estiguéssim a Finlàndia.



Dia 03-07-2013 ( 79 km)

Hi ha dos maneres de visitar l’arxipièlec de Turku, una és agafar un vaixell turístic i fer un “tour” que depenent del recorregut pot durar des de un parell d’hores fins tot el dia i un altre força més divertida és seguir el anomenat “The Archipelago Trail”, un recorregut a través de varies illes connectades entre elles per un seguit de transbordadors de tot tipus: més grans i més petits, uns amb cafeteria i altres sense, alguns amb horari i la majoria d’anar i venir continuat, uns de curta durada (5-10 mn) i altres de fins 1 hora.
També hi ha variació entre les illes: algunes només són de trànsit doncs fora de la ruta que uneix els dos embarcadors només hi ha algun camí secundari que porta a propietats privades; altres son més grans i tenen nuclis urbans amb cafeteries, restaurants i també algun que altre càmping. Nosaltres triarem aquesta segona opció.

A primera hora del matí ens dirigim a la Oficina de Turisme de Kustavi on ens donen un plànol de l'arxipèlag i les diferents rutes i horaris dels transbordadors; és una mica diferent del que m'havien enviat feia un parell de mesos, però les línees marítimes i els embarcadors estan millor senyalitzats i ens serà més fàcil orientar-nos.

Desde Kustavi surt un primer transbordador que passant per Osnäs va a l’arxipèlag de Åland via Brändo, però per recórrer l'arxipèlag de Turku hem d’anar fins l’embarcador de Laupunen on agafem el primer transbordador, el MS Aurora (amb horari).

En el vaixell hi van alguns motoristes i molts ciclistes que ràpidament desembarquen i es posen en ruta per no perdre el pròxim enllaç. De fet en la majoria d'etapes només hi ha un camí per seguir: d'embarcador a embarcador, però en les illes més grans hi han forces indrets per descobrir.
En tot el recorregut només es paga el MS Antonia (Iniö - Mossala) en els dos sentits, el que vol dir que es pot fer gratuïtament una bona part de la ruta sense pagar tant des de Kustavi com des de Turku, encara que crec que val la pena pagar els 70 € que costa per AC independentment del nombre d’ocupants i fer la volta complerta.







Parem per dinar a Mossala i després fem un petit "tour" abans de continuar saltant d'illa en illa fins arribar a Nagu on ens quedem a passar la nit al costat de la kirka.



GPS Pernocta en Nagu (Nauvo): N 60º 11’ 32’’/ E 21º 51’ 46’’

Caram, les Aland també les havíem pensat, per a aquest estiu. Les vam travessar en ferry gros de Turku a Stockholm i ens vam quedar amb les ganes de més, el 2006. Però en José Luis (Tenerife) em va dir que en la seva opinió potser serien massa tranquil.les per a les noies, penso que potser sí, com a destí principal. Que no vol dir que més endavant .... M'encanta !!!

Neus, és un plaer llegir-te: la claredat expressiva, l'ordre de les idees, aquesta barreja tan sàvia entre entre l'anar al gra i la descripció de les coses des de la teva subjectivitat... Repeteixo: un plaer!

Josep Tió

Eva, igual que José Luis, també penso que unes vacances senceres a l'arxipèlag de Åland pot ser una mica avorrit, però com a lloc de pas entre Stockholm i Turku i/o Helsinki pot valer la pena.

Salutacions !!!

Gràcies Josep

De fet, les meves qualitats narratives són molt minses i l'únic que pretenc és donar una relació dels llocs visitats per si poden servir a futurs viatgers.

Salutacions !!!

Dia 04-07-2013 (239 km)

Al mati, acabem de fer l’últim tram de la ruta. Anem per la carretera 180 i continuem saltant d'illa en illa però només prenem un transbordador entre Prostvik i Lillmälö, doncs la resta ja estan unides per ponts. Penso que la part més espectacular del recorregut va ser la que vam realitzar ahir !!!

Quan ens adonem ja estem a les rodalies de Turku i entrem a la ciutat per visitar-la. Turku (en finés vol dir mercat) va ser la primera ciutat del país i durant segles la seva capital. Ens apropem fins el castell (Äbo slott), una antiga fortalesa militar construïda durant el segle XIII situada a la riba dreta del riu Aura i després d'una breu visita ens dirigim al Museu Naval "Fregatti Suomen Joutsen" situat a pocs m. del castell. A més de material naval del museu hi han 5 vaixells fondejats al riu que es poden visitar.







Com que les ciutats m’aclaparen força, enseguida acabem la visita i ens dirigim al càmping "Rastila" de Helsinki. No ens costa gens arribar-hi , i si be el tom-tom ens hi porta sense pèrdua, hi han indicadors des de l’entrada de la capital.

Son poc més de les 18 h i a la recepció ens atén un jove que parla força be el castellà i ens dona tota mena d’explicacions de com arribar fins el centre de la ciutat. Ens assignen una parcel•la espaiosa al costat d'uns avis i una autocaravana que semblen trets d'un compte de fades.
Preu 19 € parcel•la + 5 € adult (no agafem llum). Fins l’hora de sopar ens dedicarem a fer bogada.



GPS Rastila càmping: N 60º 12’ 24,46’’/ E 25º 07’ 13,20’’

Gràcies, Neus. Sembla que de moment apuntem a Noruega, però les Aland sempre em criden l'atenció.

Al castell de Turku també hi vam estar, però ens vam perdre la visita al Museu Naval.

Que xula l'auto dels veïns !!! Si que sembla d'un conte de fades !!