TEMA:

Hola Josep Maria (nouespai).

Sovint les coses es compliquen més del que volem i s'ha d'aprofitar el moment ...
No se si algun dia podrem repetir un viatge com aquest, però de moment ja el vam fer. Ara el que costa és acabar el relat: aviat farà 4 anys del viatge i encara queden uns quans dies per explicar.

Salutacions !!!

Dia 12-07-2013 (291 km)

Hem dormit tranquil•lament i a quarts de quatre quan en Ramón s’ha llevat per anar al bany, el sol ja brillava sobre el llac.





Fem la nostra primera parada d’avui a Vitostie, uns 30 km al nord de Suomussalmi per visitar "Hiljainen Kansa" (Persones silencioses), una obra de la ballarina Reijo Kela representada per quasi mil figures construïdes amb turba treta dels prats propers i vestides amb robes donades per la gent de la població. Es van col•locar en aquets lloc l’any 1944 tot i que en alguna ocasió han canviat esporàdicament d’ubicació.



Cada any refan de nou el cos i els caps de les figures (es fan malbé amb les inclemències del temps) i les vesteixen amb noves robes.

Després ens acostem fins Ruka, un gran "resort" hivernal amb tot tipus de serveis amb hotels, apartaments, restaurants i comerços varis per proporcionar totes les comoditats als esquiadors. Ara, a l'estiu, és un lloc de trobada pels ciclistes i senderistes que volen recórrer el Parc Nacional de Oulanka i Karhunkierro.





Dinem en un dels aparcaments i després continuem direcció nord; pel camí ens creuem amb nombrosos rens per la carretera, la majoria jovenets i en grups de 3 o 4 exemplars, però també ens hem creuat amb un parell de mascles amb la cornamenta gran i vistosa.



Creuem de nou el Cercle Polar Àrtic i arribem a Kemijärvi (al costat del llac que porta el mateix nom) on ens quedem a pernoctar en un pàrking de la població.





GPS pernocta Kemijärvi: N 66º 42' 50''/ E 27º 26' 36''

Impressionant, Neus, a quarts de quatre amb el sol brillant !
Ostres, quina impressió les persones silencioses !!
I que "monos" els rens !!
Quantes sensacions a païr en poques hores !

Eva, ja enyorava tornar a tenir llum tota la nit. A partir d'ara tornarem a estar bastants dies per sobre del Cercle Polar Àrtic i és una sensació especial i molt agradable.
En quan a les figures de "Hiljainen Kansa" son una mica fantasmagòriques, sobretot quan bufa el vent i les robes i els cabells de turba es belluguen.
En aquest viatge varem veure molts i molts rens, i vam descobrir que majoritàriament formen part de remats que segueixen una ruta diària fins arribar al seus estables, igual que les vaques que ens trobem per la muntanya que es passen el dia voltant per menjar però a la nit tornen a la granja . Quasi tots anaven marcats i amb cascavells.

Salutacions !!!

Mapa de Restiina a Kemijärvi

Dia 13-07-2013 (204 km)

Las circumstàncies han fet que sense tenir-ho previst tornem per segon cop a Rovaniemi. Pel camí comença a ploure i a l’arribar notem un canvi important en la temperatura: estem a 10º.



D’aquell màgic destí situat sobre el Cercle Polar Àrtic i que varem visitar per primer cop l’estiu del 2005 ja no queda quasi res. El poblat del Pare Noel amagat al mig del bosc s’ha vist rodejat d'amplis aparcaments asfaltats, restaurants, cafeteries, un hotel, cabanyes, botigues i altres edificis a mig construir però que ben aviat estaran finalitzats.










Comprem dues nines de roba amb butxaques als vestits que seran els calendaris d'advent de casa les meves filles i escric una postal en nom de Santa Claus pel Hugo, un nen de 3 anys fill de la parella de la Neus (la nostra filla gran) i que des d’ara formarà part de la nostra família.

Un cop fetes les compres ens quedem a dinar a l'aparcament i després anem fins la benzinera de l'altre banda de la carretera per aprofitar que tenen un bloc de serveis per AC (un dels pocs que trobem en tota Finlàndia). Hem d'esperar força estona ja que hi ha un parell d'autocaravanes italianes rentant roba dins l'auto i tenen la mànega contínuament connectada a l'aixeta i les residuals obertes sobre la plataforma de buidatge. Ens fan senyals de que ja acaben, però passen 10, 15, 35 minuts, i no sembla que tinguin intenció de marxar. Finalment i una mica a la "brava" el Ramon treu el WC químic i s'acosta a ells amb intenció de buidar-lo a l'arqueta del costat. Això és suficient per que belluguin una de les AC i ens deixin lloc.

Acabada la feina continuem fins Sodankylä. A l’arribar ens trobem nombrosos cartells de “no càmping”, però com encara plou i tinc interès en visitar la antiga església de fusta "Sodankylän vanha kirkko" ens quedem a pernoctar al pàrking d'un Lidl proper.

GPS pernocta Lidl Sodankylkä: N 67°24'55.5"/ E 26°35'16.7"

Dia 14-07-2013 (192 km)

Com estem aparcats davant mateix del super, pensem en anar a comprar alguns queviures, però al ser diumenge no obriran fins les 12:00 i al no necessitar res amb urgència, no ens esperem i anem a visitar la Vanha kirko de Sodankylä. Va ser construïda l’any 1689 totalment de fusta i està rodejada d’un cercat també de fusta. Amb els anys ha anat envellint i ha agafat la tonalitat fosca tant característica de les construccions antigues. Quan es va construir la nova església de pedra l’any 1859, les campanes de la vella kirko es van traslladar de lloc i el vell campanar es va enderrocar.





Continuem per la E-75 direcció Inari i tornem a veure rens per la carretera, sols o en petits grups de dos o tres exemplars. Parem en el centre de visitants e informació del Parc Natural de "Urko Kekkonen" i desprès fem una volta per l’exterior del Museu de l’Or de Tankavaara i el poblat miner que l’envolta. Es un museu a l'aire lliure on s'explica la febre de l'or que va aparèixer a Finlàndia per l'any 1930. Es conserven diversos edificis històrics de fusta, mostres de minerals i estris utilitzats pels antics buscadors d'or de Laponia. També ofereixen la possibilitat de provar sort intentant buscar alguna "pepita" en el rierol que passa pel mig de les instal•lacions, però tot plegat ens sembla una mica "turistada" i no entrem.



A mitja tarda parem passat Ivalo, en un àrea al costat del llac Inarijärvi i endrecem una mica l’auto, dons demà entrarem a Noruega i alguns productes com vi, licors, cerveses, patates i fruita entre altres han de quedar fora de la vista per si ens trobem algun control a la frontera. Ja sabem que en un control exhaustiu trobaran tot el que vulguin buscar, però no estar de més portar les coses "prohibides" repartides i amagades entre els diferents cofres i armaris.



L' indret ens ofereix un paisatge fantàstic i unes tonalitats de colors meravelloses sobre el llac. Ens hi quedem a dormir.



GPS pernocta: N 65º 05’ 37’’/ E 28º 54’ 11’’

Quina foto tan xula del llac. Realment aquestes pernoctes no s'obliden, quina pau, quins colors !

Eva, continuarem alguns dies més amb pernoctes panoràmiques.

Salutacions !!!

Dia 15-07-2013 (221 km)

Fa dies que no tenim nit i podem intuir el recorregut del sol darrere les muntanyes !!!

A primera hora del matí ens dirigim a Inari per visitar Siida, un museu sobre la vida Sami. Consta de dues parts, una exterior amb cabanyes i altres edificis de fusta que mostren com era la vida diària dels pobladors d'aquestes terres, i un altre interior amb mobiliari, joies, vestits, trineus, fotografies, reproduccions, panells informatius i exposicions temporals. Tot ell ens sembla una mica fluix en quan a continguts i ens decep molt el film anomenant "Aurora Borealis" que es pot visualitzar tres cops el dia i que no és un film com a tal sinó només unes diapositives acompanyades de música.





A l’acabar la visita anem a un supermercat proper per comprar pa i suc de taronja per esmorzar i enfilem la carretera 971 que ens ha de portar fins Neiden, ja dins de Noruega.
Potser és una de les carreteres més boniques que hem recorregut per aquest país, malgrat que al ser una mica estreta i sense línea divisòria tenim un petit incident amb una camper Wesfalia holandesa que circula en sentit contrari al nostre i ens trenca el retrovisor. Són un matrimoni gran, ell de quasi 80 anys, i com bonament podem fem un “parte amistoso” per l’assegurança, encara que creiem i posteriorment comprovarem, cada un de nosaltres haurà de pagar-se els seus desperfectes.





Passats uns km trobem un àrea de descans, parem per dinar e intentar enganxar una mica el mirall abans de continuar la ruta.

Passem la frontera sense cap control duaner i fem la primera parada per visitar Sankt Georgs kapell, una petita església ortodoxa de fusta construïda l’any 1565 per pastors de rens russos. Es troba a la població de Neiden i si arriba per un corriol que travessa un camp de cultiu que hi ha al costat d'un aparcament. És molt petita, te un cementiri amb algunes tombes i està envoltada d’un cercat.



Tot seguit continuem fins Kirkenes i m’adono ben be que ja estem a Noruega: veiem els primers fiords i trobem les primeres àrees de descans que ens recordem el primer cop que vam visitar aquest país.



A l’arribar a Kirkenes ens dirigim fins l’àrea situada davant de la terminal del port. Per fi, podem buidar residuals i wc com cal i omplir el dipòsit d’aigua potable.

El lloc no és massa bonic, però ens hi quedem per passar la nit. Encara està nuvolat, però per davant nostre sembla que comença a aclarir. Desprès de sopar veiem una estona la tele i com pensem que ens hi adormirem posem el despertador per ¾ de 12 de la nit. No és necessari que soni, doncs ja fa estona que anem contemplant el cel, i sembla que si, que avui tornarem a veure el Sol de Mitjanit, però aquest cop a Noruega.

A les 12 el sol no s’ amagat i llueix rodó i lluent entre els edificis portuaris. Sortim per fer fotos, i darrera nostra els ocupants de varies AC que estan aparcades al nostre costat fan el mateix. Per darrera llueix un tímid Arc de Sant Martí i pocs minuts després de tornar a l’auto comença a ploure.





GPS pernocta Kirkenes: N 69º 43’ 39’’/ E 30º 04’ 24’’

Recorreegut total per Finlàndia: 3541 km

Quina pupa que fa, aquest retrovisor trencat !! És una cosa que em feia patir pels carreterots escocesos i irlandesos. No ens va tocar el rebre, però és ben bé una rifa.

Pel que fa al sol de mitjanit, quina passada !!! Quantes nits fent el tronera !!

Eva, son coses que passen: una mica de cinta americana i esperar arribar a casa per canviar el retrovisor. Pitjor va ser a Gales, primer el cop en l'aparcament de Bangor Pier i després l'averia de l'injector a prop de Caernarfon; tot plegat una odisea.

Encara ens queden alguns capvespres lluminosos, amb dies sense nit i/o postes de sol espectaculars.

Salutacions !!!

Dia 16-07-2013 (60 km)

Ahir vam anar a dormir tard, i aquest matí són quarts de 10 del matí quan estem acabant d’esmorzar que sentim la sirena de l’Hurtigruten entrant al port. Des del nostre seient privilegiat veiem com amarra, baixen els passatgers i més tard comencen a arribar-ne uns altres. Buidem de nou les aigües residuals, tornem a omplir la gastada en les dutxes d’avui i posem rumb al est, fins Grense Jakobselv, a tocar la frontera amb Rússia.

Potser perquè havia llegit que era una carretera molt dolenta, no m’ho ha semblat pas tant; és cert que hi ha forces bonys i forats, però hi ham molts trams que han asfaltat recentment i altres per on encara hi ha les màquines treballant. Només els últims 10 km son de terra compactada, però si pot circular sense cap complicació.

Aquest lloc singular situat a la desembocadura del riu Jakobselva en el Mar de Barents, està controlat a banda i banda per guarnicions militars tant de Noruega com de Rússia, i el riu fa de frontera natural entre ambdues països, senyalitzat per la banda Noruega amb postes de color grog i per la russa amb franges vermelles i verdes.



Poc abans d’arribar hi ha una capella construïda en pedra l’any 1859 pel Rei Oscar II.





El lloc està pràcticament envaït per autocaravanes, campers i furgonetes, però encara queda algun raconet lliure on ens instal•lem per dinar. A mitja tarda marxen un parell de vehicles i aprofitem per situar-nos a primera línea amb la cabina de l’auto mirant al mar. Mentre el contemplem veiem el que creiem pot ser una foca o be una llúdria marina nedant davant nostre; porta un peix a la boca, i les gavines volen a ras d’aigua intentant agafar-l'hi.

A mida que passen les hores el cel segueix encapotat i comença a bufar el vent. Puja la marea i el mar, hores abans tranquil, comença a picar-se i embravir-se i l’espectacle és cada cop més intents.



Sembla que a l’horitzó els núvols vulguin esvair-se i comença un compte enrere mentre esperem que arribi la mitja nit. Hem d’encendre la calefacció doncs està refrescant bastant, però avui no és necessari posar el despertador ja que només contemplant les onades com van i venen ni ha prou per mantenir-nos desperts.



Són quasi les 23 h quan les crestes de les onades es tenyeixen d’or i un raig lluent entra per la cabina; és llavors quan el sol fa la seva aparició per sota dels núvols i a una alçada considerable per sobre del mar. De cop comença a sortir gent de les AC, furgonetes i campers per fer fotografies del instant tant intens que vivim. Dura poc més de 10 minuts i els núvols tornen a tapar el sol.







Una mica abans de les 24 h torna a fer parcialment la seva aparició, donant fe de que avui no s’amagarà pas.



Emocionats del tot, decidim que ja és hora d’anar a dormir i posem les cortines davanteres i els “fuscorits” donant per finalitzada l’intensa jornada d’avui.

GPS pernocta Grense Jakobselv: N 69º 47’ 25’’/ E 30º 47’ 36’’

Mapa de Kemijärvi a Grense Jakobselv:

Dia 17-07-2013 (177 km)

Continua nuvolat com els últims dies, i a primera hora del matí la temperatura dins l’auto és força baixa. Després d’esmorzar desfem el camí fins Kirkenes per posar gasoil i comprar alguns queviures. La majoria d’aliments son força més cars que a la resta de països nòrdics, i per descomptat molt més que a casa nostra. Una mica de fruita (pomes i plàtans), pa, salmó, embotit tipus “chopet”, yoghourt, suc de taronja, un enciam iceberg i una bossa de verdura congelada ens costa 437 NOK (aprox. 60 €). Haurem de fer un pensament i començar a gastar tots els productes, tant de curta com de llarga duració que portem de casa i comprar només el pa i alguna fruita.

Feta la compra ens posem en marxa direcció Bugøynes, però al passar novament per Neidem parem per fotografiar un salt d’aigua (Skoltenfossen) i ens acostem fins la kirka construïda l’any 1902 totalment de fusta i pintada de vermell i blanc. Està tancada, però tenim sort ja que mentre en Ramon canvia els disquet de la càmera de vídeo arriba un turisme i els seus ocupants porten la clau i entren. Demanem permís per visitar-la i sense problemes ens deixen entrar.





Bugøynes és una petita localitat fundada per emigrants finlandesos que es dedica a la pesca del cranc reial. Els 18 km de carretera que ens hi porten creua indrets de roca coberts d’escassa vegetació, d’una costa agresta, amb penya-segats i petits illots. Pel camí ens creuem amb un parell de grups de rens molt grans i amb unes cornamentes enormes, potser les més grans que hem vist fins ara.



En el poble quasi no hi ha lloc per parar, però pel camí hem vist una esplanada bastant gran i plana i ens hi acostem amb l’intenció de fer nit. Com ha passat aquests darrers dies, al capvespre es perfila una clariana a l’horitzó i a quarts de 12 de la nit (que tot ho he de dir, és totalment de dia), el sol es deixa veure entre els núvols i ens demostra un cop més que no es vol amagar. Avui, des de la finestra del dormitori contemplem la seva trajectòria pel Varangerfjorden, fins que decidim anar a dormir.





GPS pernocta Bugonyes: N 69º 59’ 44’’/ E 29º 28’ 45’’

Quantes emocions en poques hores, aquestes nits sense nit, amb el sol lluent, les precioses esglèsies, els enormes rens ... Una meravella, Neus !

Llàstima que aquets indrets quedin tant llunyans ...
... I no és per falta de temps, més aviat pels Km que s'han de fer per arribar-hi i el que això comporta en despesa de gasoil.
Potser algun dia repetirem !!!


Salutacions !!!