LA VIDA ES UN MOMENT

Una abraçada a tots els que tingueu familiars o amics que estiguin passant uns moments de tristor i desgràcia. Ànims i intenteu fer-los costat amb la vostra presència i estima.

En el moment més inesperat la vida et presenta la cara més injusta, la més dura ... Una trucada telefònica, una visita al metge i reps la bufetada més gran que et puguis imaginar.

Jepi i resta de companys que esteu passant per moments dolents,de part nostra ánims i forces.

Jo també he llegit el fil i només vull i puc dir que les meves emocions sintonitzen amb les vostres emocions, crec en les energies i per aixó vull dir-vos que sento una connexio i voldria que també la sentissiu vosaltres, una abraçada.

Josefina

Gràcis amics.Un es sent recolzat,encara que el que realment necesitran recolzament son la vidua i els dos nens de 8 i 12 anys.El gran acompanyava al pare en l'excursió i va ser ell que va baixar a auxiliar al seu pare veient-lo morir.No vull arribar a pensar en aquest trist moment.La vida continua i nosaltres tornarem a la realitat,es a ells a qui desitjo enviar tots els vostres anims,de veritat que els necesitaran.
Rodamon,Francesc,Carrie i altres que de segur estan passant moments que desconeixem, anims i fortalesa,sou uns valents.
Merçe,ningu més que tu, dels que jo conec aquí, sap el que significa donar valor a la vida.Gràcies per ensenyar-me a ser més valent i coretjos devant les coses,gràcies per ensenyar-nos a saber valorar el que tenim,encara que a voltes ho oblidem.Espero que no tinguin de passar desgracies per adonar-nos del gran valor que es viure.
Una abraçada.
Salutacions.

Hola Jepi i Carme lamento el succeït, són moments per als quals no estem preparats, ánims i forces.
Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols.

Jepi, ens sap molt greu aquest accident fatal del vostre amic .

Una abraçada molt forta per tots els que directa o indirectament patiu aquests moments tan durs.

No puc evitar esgarrifar-me quan sento una ambulància amb la sirena posada, sé que algú ho está passant malament.

La vida dona moltes voltes, avui estem adalt i demà abaix, i de vegades, amb el ritme que portem, costa parar i valorar el que realment ens fa feliços.

Jepi

Teniu tota la rao del mon. La vida es una mil.lesima de segon.
Tots els que anem per muntanya, tenim al cap, histories d'accidents amb mès o menys fatalitat d'amics,company coneguts etc.. amb bons o mals acabaments, pero el que expliques es durissim, nomès penso amb els instants engoixants del nano i tinc ja la pell de gallina.
Mès encara si el que entenc es que aixo va passar ahir baixant del cim de la meva estimada Tossa D'alp. A les 12:00 del migdia estaba jo alla d'alt amb la meva filla, baixant esquiant. Ara penso que tambè ens podia haber passat a nosaltres . Estic engoxat amb un nus a la gola.

salut i molta, molta força

Jepi, Rodamon, FrancesC, Carrier, la vida nos da momentos de amarga tristeza, en esos momentos es cuando mas se agradece una palabra o un gesto amigo, vosotros teneis muchos en este foro.
Un saludo muy grande para los cuatro y animo.

Nada,que tenemos que torear a la vida ,vivirla a tope,lo que tenga que pasar pasara.El motivo de la compra de la auto fue esto ,vive y ve todo lo que puedas y cuanto antes.
El ver una mayoria de extranjeros de avanzada edad con su auto te hace recapacitar,me parece perfecto....pero voy a hacerlo un poco antes que ellos.

Res a dir que no s'hagi dit.
Una abraçada a tots, companys.
OXO