LA VIDA ES UN MOMENT

Ahir a la tarda ,rebem una trucada telefonica que ens va deixar glaçats,un company nostre havia mort,tenia 42 anys.Anava amb el seu fill a fer una excursió i va patinar, es va estimabar en un barranc prop del refugi del cim d'aguiles a la tossa i va acavar sent rescatat pels bombers amb helicopter.El fill tot solet va trucar a la seva mare que estava treballant (companya de treball de la Carme).La mare desde l'hospital va dirigir l'operacio de rescat.
Amb aixó us vull recordar que disfrutem del moments que vivim cada dia,dels petits moments amb la família,els amics i la gent que ens embolta.
Avui he recordat a la meva dona i fills que els estimo que malgrat els neguits del dia a dia els estimo moltisim,perque potser demà ja no hi som.
No es que sigui pesimista,pero si que a voltes quan pasen coses com aquesta et fa obrir els ulls.
Deixeu-me dir que us estimo a tots.
Una abraçada.
Salutacions.

es cierto que en momentos asi es cuando uno se da cuenta de todo, del valor de cada instante, de lo que verdaderamente importa en la vida.
Jepi nosotros tambien te queremos

8O

No sabem el que tenim fins que ens manca.

Jepi, setim molt la perdua del teu amic, un home jove en total plenitut de la vida.
Per sort o per desgràcia, per la meva feina,estic molt a prop de la mort ,moltes vegades sobtada, per això valoro molt, moltíssim , tot el que podem gaudir a cada moment, de le spossibiltats que tenim a cda moment i també els hi dic moltes vegades als meus fils, perque en siguin cocnscients i , que les experiències que ells tenem pel tipus de vida que fem nosaltres, no la tenen molts nens del voltant nostre.

No ets pas pesimista, però aquets pals a la vida, ens fan obrir , com dius, els ulls al voltant nostre i valorar el que tenim dia a dia.
Jo també us estimo a tots.

Animo Jepi.
Eres una gran persona, aquí tienes a unos amigos que también
te quieren a ti y a tu familia.
Un abrazo.

Caram Jepi!!!, no sabía que fos un conegut vostre.

Ahir varem sentir la notícia per CatInfo i se'ns varen posar el pels de punta, doncs tenim uns íntims amics nostres a Bagà aficionats a voltar per la muntanya i al sentir que era entre Coll de Pal i el Pic de l'Àguila, pensàrem que podien ser ells.

Després de fer la trucada oportuna i quedar tranquils, ara, llegueixo el teu escrit i m'he quedat glaçat......m'imagino com us podeu sentir.....

Doncs res, gaudim al màxim del que ens ofereix la vida, i si avui podem passar una bona estona en tots els aspectes, fem-ho, que el demà, tots el desconeixem.

Jepi, Carme, Judit i Pau, una forta abraçada.

Aquest nadal vam haver d'ingressar al meu pare d'urgencies doncs tenia febre i malt de panxa, el 31 de desembre a 1/4 de dotze ens van donar habitaciò i el dia 1 de gener a les 5 de la tarda entraba a quirofan, una hora desprès la cirurgiana, ens comunicà que no hi havia res a fer, te un cancer de colon amb metàstasi per tot arreu.
Ahir va ser el ser aniversari, en va fer 75, no sabeu que difícil es celebrar-ho sabent que serà l'ultim i fen bona cara, doncs ell no sap tota la veritat.
Com be dius amic Jepi, en aquests moments es quan ens adonem l'importancia que te, dir als que ens envolten que els estimem abans sigui massa tard.

HO SENTO MOLT PEL TEU AMIC,ANIMS JEPI. I COM HAS DIT A DISFRUTAR QUE MAI SAPS EL QUE POT PASAR.ENS VEIEM.

El primer gran cop de la meva vida el vaig patir fa casi 18 anys. El fill petit del meu cosí (tenia 17 anys) va patir un cancer terminal. Jo no feia més que pensar que faria jo si fos una de les meves filles (a les hores tenien 8 i 13 anys). En aquell moment vaig ser conscient que avui estem tots junts però demà no se que passarà !

Intento viure al dia i gaudint en cada moment del que tinc.

Jepi, sento de tot cor la perdua del vostre amic i desitjo que la seva curta vida hagi estat sempre plena d'amor.

Una abraçada.

Jepi, sí que un es queda molt afectat amb notícies com aquesta, que ens fan rumiar i ens fan veure que algunes de les nostres cabòries són ben banals i no ens n'adonem !!!

Rodamon, ànims i força per a passar aquests moments difícils, i fer costat al teu pare !!!

Jepi...Rodamón...
Us envio tot el meu carinyo ..
Quan tenia 25 anys , portava dos mesos casada, vaig viure per primera vegada i per partida doble en 8 mesos de diferència la pèrdua de dos ésers molt propers a mi i que encara trovo a faltar...la meva joventut i inexperiència a la vida m' ho va fer viure molt malament...i avegades això porta cúa..

Em fa molta pena el que ha pasat Jepi... però aquest nen ufffff no hi puc deixar de pensar el que ha viscut.

Una abraçada!
Mª José

Jepi, feia pocs dies que coneixiem quan vem haver de patir una situació semblant. Com tu en aquells moments, no puc mes que dirte que em sap molt greu i que ja saps que ens tens al tec costat pel que necessitis.

Poques paraules més es poden dir, .... nomes que recordem tots que cal disfrutar de tot i tothom qui ens envolta dia a dia.

Hola Jepi,
Sento molt el que ha passat amb el teu company i la seva familia.
Nomes vull afegir que tens tota la raó del mon quan dius que em de disfrutar de tots els que ens envolten i cada moment que vivim.
Jo, desgraciadament, tinc al meu para a la UCI des de fa 15 dies. Hi va entrar per un transplant de fetge; el fetge no va funcionar, i el van tenir que tornar a transplantar en 24h. per un altre. Resultat: parada de runyons, pulmons i cor. Extrema gravetat. No sabem que passarà.
En aquestos moments et venen al cap tot el que no vas fer i podies haver-ho fet, tot el que has dit o no has dit. Com voldries canviar-ho tot i no pots.
Disfrutem companys ara que encara hi som, junt amb tots els que tenim al nostre voltant. Demà no sabem si serà massa tard per fer-ho.

Anims amics, Jepi, rodamon , en definitiva tots i totas, tenim que agafa forsas per cuntinua , gracias a las vostras trucadas i sempra al vostra interes ens haveu ajudat mol a continua en moments difícils, que com tothom em tingut.

En aquests moments soc jo qui os dona el anims

Una fota abraçada amics

Companys,
Es trist llegir aquestes injustícies de la vida, només donar-vos ànims i tirar endavant.
Un abraçada

Aquest moments fan pensar............
La vida és molt injusta.. Avui estas aqui però no tens temps de dir
T'ESTIMO!!!! Demà moltes vegades ja no som a temps de dir-ho.
Disfruteu, estimeu, gaudiu del que ens envolta demà no sabem que pasarà.....................

Jepi, Rodamon ho sento molt

US ESTIMO A TOTS PER FER-MO PASSAR TAN BÉ QUAN ESTIC AMB VOSALTRES I RECORDAR-ME QUE NOMES TENIM UNA VIDA I QUE S'HA D'APROFITAR

Jepi i Carme, una abraçada molt forta en aquests moments que esteu passant. No puc afegir res més al que han dit la resta de companys, jo fa dos anys que vaig descobrir que havia de viure la vida a tope, i no deixar perdre cap moment ni deixar de dir als meus que els estimo, igual que a tots vosaltres.

Una abraçada també molt forta pels que esteu passant moments durs (Rodamon, Francesc).

Un petó.

Jepi i Rodamon, ho sento molt, al menys que serveixi aquest forum per donar molts anins ara que ho necessiteu,

Records

Ho sento molt, no nomès per la situaciò en la que ara es troba el Jepi, sino per cada un de vosaltres que en algún moment de la vostra vida heu patit o esteu patint per un malalt.

Vull afegir que moltes gràcies a tots per fer-nos sentir part de aquesta família i la benvinguda que ens heu donat i que estem molt agust entre vosaltres.

La vida de vegades es molt injusta. Jepi, Carme, ànims i recolceu tan com pogueu als vostres amics, segur que ho fareu. S'ha de mirar endavant però com bé dieu, també hem de valorar dia a dia tot el que tenim, principalment la salut i la familia, es el més gran del món.

Francesc, Rodamón, poques paraules es poden dir en casos com aquests. La meva germana també està ingressada per segona vegada des de Sant Esteve i ni a Girona (on viu) ni a Barcelona li saben trobar el què, així que os entenc perfectament i sé que es molt dur.

Aprofitem i gaudim cada dia amb les persones que tant estimem i demostrem que les volem.