› ‹
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
Benvingut, Convidat/da
Nom d'usuari: Contrasenya: Recordar contrasenya
Has oblidat la contrasenya? Has oblidat el Nom d'usuari? Crear compte
Fòrum
Espai campista
Viatges, sortides i escapades
Marroc 2008
  • Pàgina:
  • 1
  • 2
  • 3

TEMA:

Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25471

No sé ben be en quin moment vaig decidir anar al Marroc; poder va ser al llegir un fil obert en un fòrum autocaravanista on es parlava de la irracional distribució que hi havia al mon, de les riqueses y de les penúries que passava molta gent, mentre altres, una petita part de la població, especulava amb el petroli, la vivenda, les telecomunicacions, la sanitat i com no, també amb els aliments........................
A partir d’aquest fil, un petit grup de viatgers van decidir fer una petita col•laboració i van organitzar una “caravana solidaria” per portar roba, menjar i medicaments al Marroc. Malauradament aquesta expedició va sortir direcció Africa a finals d’octubre, una data on la majoria d’interessats en aquest projecte no disposàvem de dies lliures.
A finals del 2007, un altre fil obert a Totcàmping on es parlava d’un viatge de Setmana Santa organitzat per una coneguda i estimada parella d’avis residents a Melilla en va fer venir de nou les ganes de conèixer aquest país, i no se com, em vaig trobar comprant guies turístiques i plànols d’aquesta monarquia.

Sense adonar-me em torno addicta a pàgines d’Internet i a la lectura de relats d’altres viatgers autocaravanistes, i com sempre que preparo alguna ruta, una pila de gargots va omplint fulls blancs; noms que fins ara eren totalment desconeguts per mi comencen a tenir lloc dintre el meu cervell i mica a mica vaig familiaritzar-me en mots com: kasbah (edificacions fortificades), ksur (poblacions emmurallades), madrasha (escola de Alcorà), feggaguin (antics pous d’aigua) o Mulay (Sultà).
Mica a mica, l’itinerari escollit va prenent forma, però queden altres dubtes per resoldre com la documentació necessària per entrar al país i els tràmits burocràtics per passar la frontera. De la primera trobem força informació a pàgines franceses de càmping-car mentre que de la segona els companys de TotCàmping Roser i Francesc (Ross), ens fan una fantàstica descripció del que tenim de fer un cop desembarquem al Marroc.
Ja està tot preparat, ja sabem on comprar els bitllets del ferry (Viajes Normandie - Algeciras); ja hem comprovat que els passaports siguin vigents y hem decidit quin dia emprenem l’aventura africana.......

Inesperadament rebo un missatge privat d’un dels integrants de la primera expedició d’autocaravanistes solidaris: m’informa que vol fer un altre viatge al Marroc i voldria saber si el volem acompanyar.
Hi ha reunió familiar; per una banda ens atrau l’idea de viatjar acompanyats i poder col•laborar en una tasca d’ajuda humanitària tot i que sabem que la nostre participació no és més que un petit gra de sorra en mig del desert, i per un altre no volem renunciar a fer un viatge turístic per poder conèixer encara que sigui superficialment unes terres, unes gents, unes cultures i unes poblacions tan diferents a les nostres.
Finalment creiem que aquest viatge es pot convertir en una experiència mol enriquidora i decidim afegir-nos al “convoy” que estarà composat per:

- Mario, Mª Jesús i el seu fill Cristopher des de Sotillo de la Adrada (Avila)
- Hector, des de la mateixa població
- Amparo, Alex i el seu fill Ricard des de Sta. Mª de Martorelles (Barcelona)
- Neus, Ramon, Elisenda, Adrià i la nostra mascota Bel•la des de Barcelona

A mida que passen els dies, piles de roba s’amunteguen dintre caixes i borses de plàstic; també alguns aliments...........................
.............................Però serioses dubtes angoixen el meu cor. Per raons obvies, les característiques i dimensions dels nostres vehicles, el desconeixement del territori, i els pocs dies de que disposem, fa que la ruta escollida per lliurar aquest ajut sigui una ruta mol transitada per camions, 4x4, autocars de turistes, y autocaravanes, sempre disposats a repartir.....................i no se si aquestes actuacions (sempre fetes de bona fe) no converteixen les necessitats bàsiques dels habitants d’aquest país en un “modus vivendi”que no els ajudarà gens en el seu desenvolupament.


Dia 13 de Març

El dimecres al mati van ingressar d’urgències al pare de l’Alex i ens van comunicar que no podrien acompanyar-nos, però al dijous al migdia, un parell d’hores abans de sortir, ens tornen a trucar per dir-nos que finalment podran venir amb nosaltres (tot havia quedat en un ensurt). Ens trobem a Montcada i a les 17 h sortim direcció sud; anem per autopista i parem a dormir al àrea de la Font de la Figuera. Aquí comencen els primers problemes tècnics del viatge doncs l’Amparo i el Alex comproven amb horror que no tenen llum al habitacle; per sort podem fer un pont amb les pinces que sempre porta el Ramon i aconseguim solvatar momentàniament el problema..................demà al matí tindran de canviar la bateria ¡¡¡
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25477

Hola Neus i família,
M’alegro que esteu bé. Estava llegint i justament s’acaba el relat quan comença la sortida... :( , entenc que és massa llarg i no hi cab.
Bé ja explicaràs....
:D

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25527

Dia 14 de Març

A dos quarts de vuit del matí (després de donar algunes voltes ja que ens equivoquem de carretera) ens posem en marxa. Poc abans d’arribar a Alacant trobem algunes retencions i decidim sortir de l’autovia per evitar l’embús i aprofitar per buscar un taller on puguem canviar la bateria de la AC del Alex i l’Amparo; tenim sort, i a Novelda trobem un lloc de reparacions on li fan el canvi en poc mes de mitja hora; continuem el nostre camí fins l’hora de dinar a menys de 100 km de Granada.
Mentre dinem rebem una trucada del Mario per informar-nos que ja han arribat a Algeciras i ja han comprat els bitllets dels ferris; ens donem presa, però per mol que correm, quan arribem al port, el vaixell de les 19,30 ja ha sortit i en el de les 20,30 l’alçada de les nostres autos no ens permet embarcar.......................
........................El Ramon, seguint les indicacions del personal portuari intenta entrar de cul dintre la bodega, però enseguida ens adonem de que si volem conservar la “caputxina” sencera i no volem quedar-nos sense embragament (ja comença a fer pudor a socarrimat) tindrem que esperar l’arribada d’un altre amb les comportes mes grosses. Finalment aconseguim que el Sr Gutierrez de Viatges Normandie ens faci un canvi de bitllets (sense canviar el preu) per un vaixell que sortirà del port passades a les 22 h.
Preparem uns entrepans per la travessia i tots contents arribem Ceuta a les 24 h (23h, hora local).

................................Ja estem a Àfrica¡¡¡


Viajes Normandie
Pol. Ind. Palmones I, salida 112
C/ Fragata, local 3 (junto Carrefour y Lidel)
11379 Los Barrios – Algeciras (Cádiz)
Tfnos: (0034) 956 675 653 /. Móvil: (0034) 606 288 880
Fax: (0034) 956 675 719
E-mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Coordenadas N 36º 10, 80' y W 5º 26, 45'

Algeciras - Ceuta / Ceuta - Algeciras
AC + 2 passatgers: 110 €
passatger adicional: 10 €

picasaweb.google.com/Neuscompy/Marroc2008102
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25545

Neus, que mes tas fen pattiiiiiiiiiiiiii :mrgreen:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25557

Carlos75, aniré penjant el relat a mida que el vagi escrivint.................
PAYVI, no siguis impacient...............

Després, quan estigui acabat, corretgit i amb fotofrafies inserides, el webmestre el penjarà sencer al apartat de viatges :oops: :oops: :oops:
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25558

Neus ,que bé que ho expliques tot.....
Ja tinc ganes de que continuï el viatge...... :D :D

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25560

A mi també m´agrada.... no sé aviat podrem fer aquest viatge.....
Yo no sufro de locura, la disfruto a cada instante.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25561

Que ara només puc entrar de tan en tan... i això enganxa..., :cry:

Neus em demano el volum complet per mail... :D :D :D :D

gràcies

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25563


Dia 15 de Març

Hem passat la nit en un pàrking al costat del moll (9,15 €), i pel matí, abans d’entrar a Marroc, aprofitem per buidar residuals, omplir aigua i posar gasoil (0,828 €).
Arribem a la frontera a les 10,30 h ; el caos i la desorganització és total, no es guarda cap mena de cua, els conductors abandonen els seus vehicles per presentar les seves documentacions a les finestres habilitades per aquests menesters i la policia marroquina queda totalment desbordada................................

Tramites
Las entradas y salidas del país suelen ser caóticas por lo que debemos tener en cuenta algunas formalidades:
-El pasaporte debe estar en vigor y con una fecha de caducidad superior a 3 meses. Es conveniente anotar en algún papel el nº estampado por la policía marroquí en el pasaporte, ya que en caso de robo o pérdida del mismo, agilizará los trámites de salida del país.
-También es necesaria la “carta verde” de nuestro seguro. Si no la tenemos tendremos que contratar uno en la frontera antes de poder entrar en el país.
-Al comprar los billetes debemos solicitar una ficha blanca de entrada y una amarilla que servirá para la vuelta. Para el regreso deben anotarse en la ficha amarilla los números y letras estampados en el pasaporte.
-También es necesario para entrar en Marruecos un certificado de importación temporal de nuestro vehículo. Si queremos adelantar tiempo lo podemos rellenar e imprimir de la siguiente página:
www.douane.gov.ma/EDouane/DMCV/AT/Formulaire_AT.asp
En viajes Normandie, nos pueden facilitar y rellenar este impreso con la presentación de la ficha técnica de nuestra AC.

Finalment i després de passar tots els controls podem sortir a les 11,30 h direcció Xaúen.
Durant els primer km la carretera segueix la línea costanera on s’han construït urbanitzacions i grans complexes turístics però ben aviat ens trobem circulant en direcció contraria per una autopista a mig construir; fem un canvi de sentit (a casa nostra ens hagués suposant la retirada de tots els punts) i continuem el nostre camí. Ens sorprèn el paisatge verd de les muntanyes i ens crida l’atenció la gran quantitat de nens que caminen pels vorals de la carretera al sortir de l’escola.
Arribem a Chefchaouen a les 14 h i parem en una plaça en obres; tot seguit apareix un home que ens indica el lloc on podem aparcar i s’ofereix per fer-nos de guia; ens acompanya a canviar € per dirham (1 €/11 dh) i també ens indica on podem dinar. Aquí provem la nostre primera amanida marroquina, la tegina, les broquetes de pollastre, les macedònies de fruites del temps i per beure aigua i pepsi-cola (11 persones / 650 dirham).
Després de dinar i voltar pels carrerons de la població tornem a buscar les autos; li paguem al guia els 200 dirham pactats, però l’encarregat de les obres també vol cobrar per haver-nos deixat estacionar les autos.....................per sort ho podem solucionar amb algun cigarret i alguna gorra de propaganda. Comencem a descobrir que en aquest país ningú fa res a no ser a canvi d’alguna cosa ¡¡¡

Chefchaouen: Es el nombre en berebere de una pequeña ciudad situada a 600m de altitud en la cordillera del Rif y a la falda de los montes Tisouka (2050m) y Megou (1616m) que se elevan como dos cuernos sobre la población. La ciudad fue fundada en 1741 por Moulay Ali Ben Rachid y está considerada una ciudad santa que prosperó gracias a la llegada de musulmanes andalusíes expulsados de España. Cuenta con cerca de 300.000 habitantes que viven de la agricultura, la artesanía y el turismo. Consta de una parte moderna cuyo centro neurálgico es la Plaza Uta el- Hamman, bordeada de árboles y rodeada de cafés y restaurantes; en ella se encuentran restos de fortificaciones como la Alcazaba (Kasbah) y la Gran Mezquita de Xaouén.
La Medina, formada por un laberinto de casas blancas con zócalos azules y balcones de hierro forjado, y a la que se debe acceder por una de sus siete puertas (la de Bab El Aún es una de las principales) conserva en su interior mas de veinte mezquitas y santuarios y algún encantador molino de agua y aceite que aun funcionan.

Anem direcció Fez. Pel camí veiem moltes dones treballant el camp , collint herba o cuidant el bestiar, mentre, els homes fan el gandul asseguts a les portes del bar. A mida que és fa de nit la carretera es torna molt perillosa ja que pels seus vorals circulen bicicletes, ases, carretes i dones amb nens petits.
Al arribar a la ciutat trobem un noi damunt una motocicleta que s’ofereix per acompanyar-nos al càmping ; hem estat de sort, si no fos per ell no l’hauríem trobat mai.......................

picasaweb.google.com/Neuscompy/Marroc2Disabte15
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25569

Mes, Mes, Messsssssssssssss

Mol xulas las fotos

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25578

Jave4, Matrix, Genoveva y Payvi.................

M'estic plantejant cobrar una cuota per continuar =)) =)) =))
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25579


Dia 16 de Març

L’home que ahir ens va acompanyar fins el càmping es va oferir per facilitar-nos un servei de taxis fins la Medina de Fez i un guia que ens acompanyes a fer el recorregut per aquesta part històrica de la ciutat.
A les 9 h del matí estem preparats per sortir, i mentre els homes negocien amb l’encarregat del establiment l’hora que tenim que abandonar-lo, a nosaltres ens toca negociar el preu del transport.....................
Comencem pel guia:
- nosaltres.................. cuanto nos cobrarás por enseñarnos la Medina ???
- guia.......................... no se, no me gusta hablar de dinero
- nosaltres.................. pero queremos saberlo antes de contratar tus servicios
- guia........................... 1000 dirham
- nosaltres................... nooooooooo, es mucho dinero ¡¡¡
- guia.......................... los taxis cobran 600 dirham i el resto es para mi
- nosaltres................... solo te pagaremos 200 dirham i olvidate de los taxis
- nosaltres................... de acuerdo ???
- guia.......................... de acuerdo
Continuem pels taxis:
- nosaltres................... cuanto nos cobrarás por llevarnos a la Medina ???
- taxistes...................... 200 dirham cada uno
- nosaltres.................... noooooooooo, es mucho dinero ¡¡¡
- nosaltres.................... 100 dirham cada uno
- nosaltres.................... de acuerdo ???
- taxistes...................... de acuerdo

A les hores el guia amb qui ja havíem pactat el preu es desdiu i ja no l’interessa acompanyar-nos......................... Serà que es volia quedar amb una gran part de la tarifa dels taxis ???

Finalment entrem una mica atapeïts dins dos Mercedes vells i atrotinats que en un “plis-plas” ens acosten a les portes de la muralla. Anem una mica espantats, doncs les accelerades i frenades, els tocs de botzina, les bicicletes i els ciclomotors fent esses i els vianants creuant per allà on no toca converteixen en caòtic circular pels seus carrers.
A l’entrada de la Medina s’amunteguen una pila de guies, uns oficials i altres sense cap mena d’acreditació que ens ofereixen els seus serveis per visitar els laberíntics carrers del zoco. Mentre negociem el preu (200 dirham) s’afegeixen un pare i el seu fill (ambdós mallorquins) per fer el recorregut amb tots nosaltres.
Carrers estrets plens de gent amunt i avall, ases carregats de materials diversos, paradetes de especies, babutxes i teteres; pastissos de tota mena, carn de be i de camell, verdures, fruites, dàtils i fruits secs........................això i mol més ens encisa i sorprèn ¡¡¡
Per mol que li expliquem al guia el que ens interessa veure, acabem prenent un té a la menta dins una botiga de catifes (amb el seu corresponent desplegament ), fem una visita forçada a una fàbrica de teixits on l’Amparo acaba comprant un cobrellit de seda i llana i descobrim des de el terrat d’una tenda de pells com adoben i tinten els cuirs.
Acabada la visita ens tornen a oferir un servei de taxis (aquest cop el preu és de 60 dirham); bocabadats pugem dins dos furgonetes vermelles................... no sabem de quina marca ni de quin any, les finestres tapades per cortines de color blau, i per seients banquetes de fusta i una roda de recanvi................... que fent ziga-zagues ens acosta en menys de 15 m a la porta del Càmping Internacional


Fez: Situada a unos 300 km al sur de Tánger y con cerca de 950.000 habitantes es considerada el centro religioso y cultural del país. La ciudad consta de tres partes bien diferenciadas:
- Fez el Bali: Es la zona antigua de la ciudad situada en el interior de las murallas y donde se encuentra la Medina que fue declarada Patrimonio de la Humanidad. Consta de 187 barrios cada uno de los cuales debe tener una mezquita, una escuela de Corán (Madrasa), una panadería, una fuente y un Hamman o baño turco. En sus laberínticas callejuelas encontraremos infinidad de tiendas multicolores donde se venden platos, teteras, pañuelos, alfombras, lámparas, babuchas, dulces, especies y otros comestibles.
Se entra en la medina por una de sus siete puertas (las más famosas son la Bab Boujeoloud, esmaltada de azul y verde y la Bab Ftuh) y si no queremos extraviarnos no debemos perder la referencia de su calle principal ó Tala el-Kbira.
Entre la infinidad de edificios interesantes no debemos perdernos:
*Mezquita de El-Qaraouiyyin: La antigua mezquita construida durante el siglo IX por refugiados procedentes de Túnez albergó una de las primeras universidades del mundo. De ella solamente queda en pie su minarete que es el más antiguo del Islam. La actual mezquita fue construida en el siglo XII y tiene capacidad para 20.000 fieles. Aunque está cerrada a los no musulmanes, desde la entrada puede verse el patio con arcos de herradura y los pabellones que lo rodean.
*Mezquita de los Andalusíes: Construida en el siglo XI y ampliada en el XIII, tiene una gran puerta llena de azulejos:
*Madraza de Bou Inania: Esta escuela del Corán fue construida a mediados del siglo XIV; deliciosamente decorada con estucos muy trabajados tiene un enorme patio con suelo de mármol y ónice. Los no musulmanes tienen prohibido el acceso a la sala de oraciones.
*Madraza de El-Attarin: A pesar de sus pequeñas dimensiones es la más bella de todas. Tiene una bella puerta de bronce, arcadas con columnas de alabastro blanco, un patio con una fuente de mármol y el techo con azulejos de colores.
*Tumba de Mulay Idris II: El lugar donde está enterrado el fundador de la ciudad se ha convertido en un lugar de peregrinación. Los no musulmanes solo pueden acceder a un primer recinto.
*Plaza de Nejjarin: En este espacio tan popular de la medina hay un “funduk” del siglo XII (taller de ebanistería) con una puerta monumental y una bella fuente de azulejos.
*Barrio de los curtidores: Situado junto el río es donde los artesanos preparan las pieles para teñirlas de bellos colores. La ciudad conserva tres grandes talleres. El de Chuara, el de Sidi Mussa y el Ayn Azliten.
- Fez el Djedid: Es la zona donde se encuentra el barrio judío ó Mel•lah, construido en el siglo XIII. En su interior se encuentra el Dar El-Majzem que es el barrio real lleno de palacios, jardines y una mezquita. En el residen los monarcas marroquíes cuando visitan la ciudad. Destaca el soberbio trabajo en bronce de las puertas exteriores.
- Ville Nouvelle: Fue fundada en 1920 por los franceses en el noroeste de la ciudad.

Un cop fora del càmping dinem tots plegats i continuem el nostre camí direcció Azrou. De nou es fa fosc per la carretera i tenim d’extremar les precaucions, doncs carros tirats per ases, dones, criatures i bicicletes continuen circulant pels seus vorals. Parem per dormir al càmping AMAZIGH a 5 km direcció Ifrane.

picasaweb.google.com/Neuscompy/MarrocDia16
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25580

Jave4, Matrix, Genoveva y Payvi.................

M'estic plantejant cobrar una cuota per continuar =)) =)) =))


No et distreguis... continua amb el relat..... :mrgreen:
Yo no sufro de locura, la disfruto a cada instante.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25581

Ara m'haig de conectar cada dia.... :evil: :evil:

Què falta molt per el intercanvi de camells?

8O 8O 8O

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25582

Vinga Neus no et facis pregar tant que ja quasi bé no hem queden ungles i les dents m'arriben al terra :mrgreen: :mrgreen: :mrgreen:
Una abraçada.
Salutacions.
... si vens amb mi,no hem demanis un camí planell,ni estels d'argent,ni un demà ple de promeses ,sols, un poc de sort ,i que la vida ens doni un camí ben llarg...

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25599

Matrix, Genoveva, Jepi....................

Avui ració doble festassa
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25600


Dia 17 de Març

Abandonem el càmping (80 dirham) a primera hora del matí per dirigir-nos al Bosc de Cedres. Entre la nostre auto i les tres que ens precedeixen s’interposen turismes, tractors i algun camió que no podem sobrepassar i ben aviat els perdem de vista. Triguem alguns km en adonar-nos de que no anem per la mateixa carretera ja que havíem quedat per posar gasoil i a la benzinera no hi son ¡¡¡
Ens hem allunyat bastant uns dels altres i ens és totalment impossible contactar amb les emissores; per sort els mòbils tenen cobertura i quedem tots en desfer el camí fet fins trobar-nos......................Aquí descobrim que l’Hector va sempre a la seva “bola” i no s’assabenta del que passa pel seu voltant.
Un cop tots junts continuem fins arribar al gran cedre Agrou (mort des de fa algun temps) i caminem pel bosc intentant descobrir algun macaco; però aquests simis són molt eixerits i no surten dels seus amagatalls fins més tard, a l’hora que arriben els autocars de turistes i tenen teca assegurada.
Per fi, uns km més amunt, en un aparcament on hi han paradetes de fòssils i minerals podem veure alguns exemplars i parem per donar-les cacauets .

Azrou - Bosque de cedros: este pequeño poblado característico por sus tejados de color verde y famoso por su artesanía en madera de cedro y alfombras está situado a unos 60 km al sur de Fez en medio de un paisaje calizo (en berebere significa roca) a 1200m de altitud. Muy cerca, cruzando una carretera que discurre entre 1500 y 1800 m encontramos el Bosque de cedros con el emblemático Agrou de 34 m de altura y 7 m de diámetro y habitado por familias de macacos del Atlas en estado salvaje.

Mica a mica el paisatge va canviant; les muntanyes perden el seu color verd i el terreny es torna àrid i pedregós. Creuem grans torrenteres seques que en èpoques de pluja inunden tota la vall , i en alguns indrets, allà per on corre encara un filet d’aigua, apareix un palmerar.............................
Aquí la vida és molt dura, aquí comencem a repartir bosses de roba i menjar...................

Al migdia arribem a Midelt i preguntem pel convent. Ens han dit que les monges cuiden avis i mares solteres adolescents; els hi portem medicaments, materials de primers auxilis, roba de llit i de nadons ¡¡¡
Un noi s’ofereix ensenyar-nos el camí i puja a l’auto del Mario. Creuem el poble per carrers estrets, plens de forats i arbres que ens ratllen els laterals de les AC fins arribar a les portes del monestir.
.................... No ens volen obrir les portes, les monges estan pregant ¡¡¡
No ens ho podem creure......................hem fet casi 3000 km per entregar aquest material i el tindrem que retornar ¡¡¡
M’abstinc de fer comentaris, però tal com va dir un polític espanyol ................... "manda...........................¡¡¡
Mentre el nostre guia intenta trobar una germana que viu fora el convent perquè ens obri les portes, l’Eli, el Adri i el Ricard acompanyen a un estudiant fins l’escola. Parlen amb els mestres i els informen que tenim material escolar pels seus alumnes. Ens reben amb els braços oberts, contents, emocionats; ens volen invitar a sopar i tant si com no insisteixen en ensenyar-nos les aules. L’Amparo fa un petit discurs (un professor el tradueix al àrab) dient als nens i nenes que estudien molt i que aprofitin els llapis, llibretes, plastilines i joguines que portem .
...................Mica a mica, les cares dels infants s’il•luminen i grans somriures ens mostren la seva felicitat ¡¡¡

Finalment ens han obert les portes del convent i hem pogut descarregar tot el que portàvem. El nostre guia es cobra els seus honoraris en forma d’un cotxet de bebè, una pilota de futbol, i alguna borsa de roba pels seu fills; el tenim de retornar a casa seva i ens ofereix prendre un té. L’acceptem com mostra d’hospitalitat i de nou ens trobem seguts dins una botiga de catifes........................

Encara queden bastants km per fer i després d’un dinar a corre-cuita continuem direcció Ar-Rachidia. Es fa fosc pel camí i creuem les Gorges de Ziz, el túnel del Legionario i el pantà de Hassan Addakhil de negra nit. Parem a dormir al Source bleu de Meski.

Gargantas de Ziz: En berebere significa “garganta de las gacelas” y están situadas en la vertiente sur del Alto Atlas; se accede a ellas a través del túnel de Fum Zabel (conocido como el túnel del legionario) horadado en 1930 por los militares que construyeron la carretera. Antiguamente la potencia del agua del río al descender por sus laderas esculpió la roca antes de bañar los inmensos palmerales del Tafilalt, pero en la actualidad el curso de agua ha quedado muy reducido debido a una extrema sequía. En 1964 se construyó la presa de Al-Dahil para evitar que en épocas de fuertes lluvias se inunde toda la zona.


picasaweb.google.com/Neuscompy/MarrocDia17
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25647

Dia 18 de Març

Er–Rashidia: Situada a orillas del Ziz a 1060 m de altitud, es la capital del Tafilalt. En la antigüedad fue un paso obligado para las caravanas de sal y de oro que se dirigían a Sudán o a Guinea antes de entrar en el desierto y actualmente se ha convertido en un importante centro económico y militar del país. Al final del valle encontramos las poblaciones de Erfoud y Rissani y los grandes palmerales regados por el caudal regulado del Ziz. Cerca del ksar de Maadid, en Borj-Yerdi, se pueden contemplar impre- sionantes géiseres de agua salada con gran contenido de óxido de hierro a escasos metros de la carretera.. Los últimos km hasta Rissani, la carretera cruza una zona llena de pequeños montículos de piedra que son antiguos pozos llamados “feggaguin” construidos por esclavos negros y pos- teriormente recuperados por los árabes. Hoy en día la sequía y el abandono de su mantenimiento los han convertido en inutilizables, aunque alguno de ellos es aprovechado por los nómadas y su ganado.

Ahir va ser un dia esgotador, i aquest mati, després d’omplir aigua, buidar residuals i pagar el càmping (50 dirham) ens acomiadem del seu vigilant que de nou ens torna a demanar roba, joguines i menjar pels seus fills..........................
La carretera serpenteja paral•lela als palmerars de la vall de Ziz i creua les poblacions de Erfdoud i Rissini. Aquesta última és la porta d’entrada al gran desert de dunes, i la pressió dels seus habitants vers els turistes és tan forta que ràpidament ens sentim afeixugats.
A quarts de dotze del matí arribem a un alberg proper a Merzouga; és una antiga kasbha des de on es poden contractar excursions en camell fins les altes muntanyes de sorra ocre i roja............................. Aquí deixem gran part del calçat i roba que portem perquè amb els 4x4 de que disposen puguin fer-los arribar a indrets totalment inaccessibles per nosaltres.
Una part de l’expedició te interès en passar la nit en una “haima” al mig de les dunes, però nosaltres (en Ramon, l’Eli i jo ) que anys enrere havíem fet bivacs sota cels estrellats dels Pirineus, contemplat postes de sol des de Finisterre ó gaudit de nits àrtiques sense foscor, no ens fa cap mena d’il•lusió dormir sobre la sorra del desert, tenir de fer els pipis darrera els matolls o patir les mirades inquisidores dels camells.
Mentre ens acomiadem dels nostres companys i quedem en trobar-nos demà a la nit a Ouarzazate, comença a bufar el vent ¡¡¡
Dinar a la kasbha, excursió a les dunes, sopar i dormir a la jaima, esmorzar i retorn a la civilització, 400 dirham per cap.

Merzouga y dunas de Erg-Shebbi: Muy cerca de la frontera con Argelia se encuentra el oasis de Merzouga, lleno de hoteles y albergues; son el punto de partida para visitar las dunas más altas del desierto, algunas de las cuales alcanzan los 250 m de altura. Cuenta una leyenda que estas dunas fueron el castigo infligido por Dios a los habitantes del antiguo pueblo por no querer ayudar a una mujer y a sus hijos, enviándoles una gigantesca tormenta de arena que los sepultó para siempre.
Pueden contratarse 4x4 o camellos para subir a lo alto de las dunas y contemplar el amanecer.


Ruta de las mil Kasbah
Es uno de los principales atractivos turísticos de Marruecos y podemos considerar que está delimitada entre Er-Rashidia, Erfoud, Tinerhir, Dades, Ouarzazate y Zagora.

*Kasbah ó Alcazaba: Es el término utilizado para un determinado tipo de construcciones a menudo fortificadas. En el sur de Marruecos reciben este nombre los edificios de planta cuadrada con cuatro torres en sus ángulos levantados a base de piedra seca o adobe y destinados como vivienda de familias poderosas. Son de origen berebere y pueden datar como mucho del siglo XVIII (alguna del XVII), aunque la gran mayoría no tienen más de 100 años pues antiguamente los moradores de éstas tierras habitaban dentro de “ksur”
*Ksur: Son poblaciones amuralladas y protegidas por torres de vigilancia; en su interior hay decenas, incluso centenares de viviendas, así como también una mezquita, una plaza central y otras instalaciones comunitarias. Todos ellos disponen de entradas monumentales en ocasiones decoradas.
Los ksur suelen ser mucho más antiguos que las kasbah (pueden ser milenarios) aunque encontramos algunos construidos en el siglo XIX y en algunos lugares se han construido kasbah en el interior de los ksur.


L’Hector decideix acompanyar-nos i junts emprenem el camí. Fem una paradeta al mercat d’Erfout on el nostre amic desapareix durant una bona estona per comprar olives, dàtils, pa i no sé quantes coses mes....................
Anem a dinar al restaurat Al-Andalus (570 dirham). Ens diuen que “las prisas matan”, però son les 17 h i encara estem asseguts a taula; .....................a nosaltres ens matarà la desesperació ¡¡¡
Al vent continua bufant, la sorra llisca sobre la carretera i la visibilitat es quasi nul•la; circulem pel mig de la carretera trepitjant la línea divisòria ja que els vorals han desaparegut. Creuem zones desèrtiques i palmerars i ens trobem alguns pastors intentant treure aigua d’antics pous construïts fa mes de mil anys.
Pel camí ens trobem algunes nenes cuidant bens i cabres que ens demanen aigua per beure; uns km més endavant un home està regant el seu jardí.......................
Ja de nit arribem al càmping Tizmoutine a 20 km de Tinerhir.

picasaweb.google.com/Neuscompy/MarrocDia18
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25650

Neus,
Molt bé narrat. aixó enganxa. :roll:
Espero impacient el proper capítol/dia.
:D

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re: Marroc 2008 fa 18 anys 4 mesos #25662


Dia 19 de Març

L’Hector i nosaltres hem estat els únics inquilins del càmping de Tizmoutine (50 dirham) i abans d’abandonar-lo els nostres amfitrions ens ofereixen un té.
Una carretera estreta però perfectament transitable serpenteja paral•lela al riu Todrà on veiem dones fen la bugada; s’endinsa a traves d’oasis i palmerars fins arribar km més amunt al indret més espectacular de les gorges (pàrking 5 dirham). Altes parets de pedra s’alcen sobre els nostres caps i mentre contemplem les seves aigües cristal•lines uns venedors ens ofereixen teteres, fulards, catifes i tota mena d’artesania.
De tornada a la carretera l’Hector es despista de nou; vol comprar una safata i para a totes les botigues que trobem pel camí.........................
Des de la turmenta de sorra d’ahir tenim problemes amb les càmeres de fotos i vídeo; els objectius queden oberts i les imatges surten borroses; aprofitem el temps d’espera per intentar arreglar-les ¡¡¡
Continuem el nostre camí fins Boulmane i ens endinsem per les gorges de Dades. Els oasis i palmerars ja no son tan verds i lluents i ben aviat el paisatge és torna sec i rocós. Després de 30 km girem cua i parem per dinar; mentre el preparo, unes adolescents (quasi nenes) somrients i vergonyoses ens miren i juguen al nostre voltant; quan l’Eli i el Adri s’acosten per donar-les caramels, una d’elles, la mes gran, es tapa la cara amb el fulard....................
De camí a Ouarzazate la vall de Dades és plena de kasbahs i palmerars; complexes turístics i camps de golf a la vora del pantà de El Mansuul Eddahbi.


Desde Erfoud se pueden tomar dos caminos distintos para llegar a Ouarzazate:

A/ - Discurre por valles fértiles llenos de olivos, naranjos y granadas; palmerales con numerosas alcazabas, poblaciones fortificadas y numerosas gargantas excavadas por los cursos de agua provenientes del Alto Atlas.
- Gargantas de Todgha (Todrá): Es un desfiladero situado cerca de Tinerhir considerado uno de los espacios naturales más bellos de todo Maruecos. Surcado por aguas cristalinas, en los primeros km la carretera bordea un gran palmeral en la orilla derecha del río hasta llegar más adelante a La Fuente de los Peces Sagrados (Imarighen). La carretera avanza y termina antes de llegar a la parte más estrecha y espectacular de las gargantas donde solo 20 m separan las altas paredes de 300 m de alto; a partir de este punto se convierte en pista y solo es transitable por 4x4.
- Gargantas de Dades: A medida que penetramos por este magnífico desfiladero lleno de verdor encontramos algunas kasbah pero enseguida el paisaje se vuelve pedregoso y casi lunar. La carretera finaliza en Ait Ali y pasado un puente se convierte en una pista que avanza serpenteando por la montaña al borde de un impresionante precipicio.
- Valle de Dades: Entre Boulmalne Dades y el pantano de El Mansuur Debí, este valle convertido desde 1972 en tierras agrícolas impresiona por los contrastes entre el verde de los árboles frutales, el cultivo de rosas, el ocre de sus montañas y las edificaciones de adobe y tierra. Varias destilerías convierten los pétalos de las flores en agua de rosas.
- Skouara: Este exuberante oasis fundado en el siglo XII está recorrido por un entresijo de pistas donde se suceden infinidad de kasbahs y ksur; el más conocido de ellos está cerrado por una puerta monumental cuya parte superior está decorada con motivos geométricos
- Amerhidil: Es una de las kasbahs más antiguas y una de las fortificaciones mejor conservadas de Marruecos. Empezó a construirse en el siglo XVII aunque la mayoría de edificios datan de los siglos XIX y principios del XX.


B/ - Una carretera que parte de Rissini discurre mas al sur pero paralela a la anterior hasta desembocar en el valle de Drâa, en los contrafuertes orientales del Anti Atlas.

- Valle de Drâa: Antiguamente el Drâa era un río permanente y el más largo de Marruecos, pero actualmente después de cruzar grandes palme-rales salpicados por multitud de alcazabas, desaparece en la arena después de haber recorrido cerca de 250 km desde su nacimiento en las inmediaciones de Ouarzazate.
- Zagora: Es la puerta de entrada al gran desierto y etapa obligada antes de adentrarse en el profundo sur. Sus alrededores ofrecen un amplio muestrario de pasajes con palmeras, campos de cultivos y ruinas de antiguas fortalezas. Al final de su calle principal se encuentra un viejo cartel que nos recuerda que Tombouctou (ciudad situada a orillas del Níger en Malí) está a 52 días viajando en camello. Mas al sur la carretera continua hasta Tamegroute, pequeña población compuesta por varias mezquitas de minaretes blancos y tejados azules, un mausoleo con bóvedas doradas y una madraza que alberga una prestigiosa biblioteca. Más adelante aparecen las primeras dunas y una pista que finaliza en el palmeral de Mahmid.

Mentre nosaltres hem triat el primer recorregut, la resta d’expedicionaris han fet part del segon.
Arribem a Ouarzazate i mentre busquem el càmping sentim per les emissores a l’Amparo parlant amb el Mario; ells també acaben d’arribar i intenten orientar-se dintre la ciutat. L’Hector pregunta a una parella com arribar-hi, i sense saber com la jove (mol guapa) se li fica dintre la furgoneta. La noia tocant-li les mans i les cames li demana que li pagui l’hotel ja que està sola........................ Sentim la conversa i no ens ho podem creure.................. Nosaltres riem i l’Hector no sap que fer..................... Finalment para la camper i l’obliga a baixar ¡¡¡
Després d’aquest incident...................... i de fer i desfer alguns km trobem l’entrada al càmping.

picasaweb.google.com/Neuscompy/MarrocDia19
...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.
  • Pàgina:
  • 1
  • 2
  • 3
Fòrum
Espai campista
Viatges, sortides i escapades
Marroc 2008

Les imatges

Els relats

Cercador

Alguns viatges

  • L'Auvèrnia +

    Destí: Auvergne ( França ) Mitjà de transport: Autocaravana Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No Per veure o descarregar l'arxiu pdf cal clicar AQUÍ Llegir més

  • Via Verda per la Terra Alta i Baix Ebre +

    Un cap de setmana de tres dies fent bici per la Via Verda de la comarca de la Terra Alta i el Baix Ebre. El projecte de construcció del ferrocarril… Llegir més

  • Vercors, llac Maggiore, Como, S. Moritz, Vall de Venosta +

    Seguim pel costat esquerra del llac i ens endinsem cap a la vall de Valstrona. És una carretera amb un únic carril per compartir i amb un munt de revolts… Llegir més

  • Baviera, Selva Negra i Alsàcia +

    Som dues families amb 4 nens ( 2 nenes de 6 anys, una nena de 4 anys i un nen de 2 anys), i anem amb 2 caravanes. Sortim el dissabte… Llegir més
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25
arees de pernocta
Accès fòrum

El butlletí