
|
Benvingut,
Convidat/da
|
|
Neus estic desitjant llegir-me el teu relat..quan tingui una miqueta de temps i...l'hagis acabat.. :mrgreen: és que sino no em quedarien ungles esperant la continuació..
Un petó Glòria La vida és allò que succeeix mentre planegem el futur.
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Yo no sufro de locura, la disfruto a cada instante.
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
:roll: :roll: :roll: :roll: :roll:
Que messsssssssssssssss Quinas fotos mes xulasssssssss |
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Neus, quin viatge més maco...
Vull méeeeeeeeeeeeeessssssssssssss |
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
T´animes i el fem???? :roll: :mrgreen: Yo no sufro de locura, la disfruto a cada instante.
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Aquest cap de setmana he estat una mica enfainada traient sorra de dins l'auto i ensenyant a la familia les fotos i els regals que els hem portat.
.....................Demá continuarà el relat ¡¡¡ Jave4 i Matrix, anar al Marroc és fàcil............... El primer viatge sempre fa una mica d'angunia, però un cop si arriba, un s'anadona que és fàcil ballugar-se: sempre es troba algú disposat a acompanyarte fins el càmping, quansevol pàrking o fer-te de guia per las medines a canvi d'alguns dirham. En cap moment hem tingut sensació d'inseguretat, i el que ens feia més por, que eren els tràmits de frontera, van resultar sencills ( gràcies a les explicacions de Ross). Anims ¡¡¡ ...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Dia 20 de Març A primera hora del matí preparem les últimes borses de material que tenim per repartir. Avui creuarem el Tizi-n-Tichka, el port de muntanya més alt del Atlas i del Marroc; és una regió inhòspita, mol dura pels seus habitants, sovint amb temperatures extremes i on aliments, aigua i roba d’abric son difícils d’aconseguir. Creuem Ouarzazate en direcció oposada per on varem entrar i passem pel davant de la magnifica kasbah de Taourit on autocars i una bona pila de turistes ja fan cua per entrar-hi; però la nostre primera destinació d’avui és el ksur de Âït-Benhaddou. Quan hi arribem ens sorprèn la seva bellesa i el poc manteniment que es fa del patrimoni històric del país; construïda de tova i fang s’enfila muntanya amunt a l’altre banda de la carretera i del riu, però el pont que creuava aquest últim ha desaparegut i per arribar a l’entrada de la fortificació és necessari saltar sobre unes pedres col•locades estratègicament en mig del aigua (feina totalment impossible pels meus peus i pel meu sentit del equilibri). M’he d’acontentar en contemplar-la des de la llunyania................. Mentre la resta del grup intenta fer una visita al seu interior nosaltres comencem a fer via direcció Marrakech. Ourzazate: Antiguo lugar de guarnición de tropas extranjeras situado en las confluencias de los valles de Dades y del Drâa; es una población rica por su agricultura y famosa por sus dátiles, sus rosas y su henna. En los últimos años se ha convertido en un gran centro cinematográfico donde se han rodado grandes películas. El kasbah de Taourirt construido durante el siglo XIX, está considerado como uno de los más bonitos de todo Marruecos. A pocos km se encuentra el alcázar de Âït-Benhaddou. Declarado Patrimonio de la Humanidad; sus torres almenadas y decoradas con motivos romboidales están en proceso de restauración para evitar su erosión i evitar que las cinco familias que lo habitan lo abandonen para siempre. A mida que fem km tenim més a prop la silueta nevada del Atlas; comencem a guanyar alçada i el terreny és torna desolador................... El sol entre a traves dels vidres de l’auto i ens escalfa, però endevinem que fora fa mol fred. Ens trobem nois i homes venent fòssils i minerals; també mols infants que ens diuen adéu al passar. Algunes dones baixen de les muntanyes amb galledes o garrafes d’aigua que han anat a omplir allà on hi ha un petit rierol que prové del desgel................ Se m’encongeix el cor; allà on voldria parar no puc i on puc hi ha massa nens i no en tinc per tots ¡¡¡ Dues nenes mol petites ens saluden i parem per donar-les les últimes borses que ens queden; van descalces, els hi baixen regalims de porqueria per la cara i per les mans, els cabells enganxosos i les galtes vermelles tallades pel vent. Surten xisclant d’alegria muntanya avall ¡¡¡ Callats i pensatius continuem el nostre camí; no està a les nostres mans canviar el mon però ens queda el consol de saber que al menys per avui algun infant no passarà fred aquesta nit. Tizi-n-Tichka: Es el puerto de montaña más elevado del país y paso obligado para dirigirnos a Marrakech. Arribem a Marrakech al fil de les 15 h. Hem seguit els indicadors de la Medina, però ben aviat anem perduts; carrers estrets, direccions prohibides, bicicletes i ciclomotors creuant en mig dels cotxes, clàxons sonant i una arcada per la que no passem................. Un noi ens mira i un home ens pregunta on volem anar; li diem que busquem el pàrking de la Kutubia. En un tres i no res tothom es mobilitza: el noi para el tràfic per que puguem sortir contra-direcció per un altre arcada i el home ens guia per poder fer marxa enrere més de 200 m fins situar-nos en el carril corresponent de la marxa. Ens condueix per carrers i avingudes sense tenir en compte que el nostre vehicle és força més gran que el seu i no podem sortejar la resta de turismes tal com ho fa ell. Després d’alguns minuts arribem al aparcament situat al costat de la mesquita. És ple de gom a gom, però parla amb l’encarregat i aquest ens busca un lloc per estacionar (pàrking 24 h / 50 dirham). Al nostre guia improvisat li oferim 20 dirham més la moneda petita que portem (total 27 dirham). Mai havíem vist res igual: ningú respecta els carrils de circulació ni els semàfors ni per descomptat el pas de vianants; com podem creuem l’avinguda de Mohammed V i ens endinsem dins el cor de Marrakech, la plaça Djemaa el Fna. Avui és dia festiu i està plena de gent; contemplem bocabadats els encantadors de serps, lluitadors, equilibristes i venedors de qui sap que, paradetes de sucs de taronja i pinxos moruns................. Voltem pels carrers del zoco i fem els primers regateig a l’hora de comprar regals, fins que al capvespre, cansats de caminar decidim anar a la AC per descansar. Allà ens trobem amb la resta del grup que acaben d’arribar. Marrakech: Situada a los pies del Atlas, rodeada de murallas rojas y de un palmeral milenario, fue fundada por los almorávides en el siglo XI. Estos no tardaron en convertirla en la metrópolis de un imperio que se extendió de Argelia al Atlántico y del Ebro al Drâa. Se la llamó Marrakech (su nombre significa “vete deprisa”) debido a lo inhóspito del terreno, pero ya en el siglo XI se convirtió en una gran ciudad al llegar el agua a través de canalizaciones subterránea, pavimentar sus calles, construir una gran mezquita y levantar la gran muralla que aún perdura. Actualmente Marrakech es una ciudad moderna lujosa y cosmopolita, con grandes avenidas, hoteles y centros comerciales, pero su gran encanto sigue siendo la Medina, situada en el interior de las murallas y a la que se puede acceder por alguna de sus numerosas puertas. *Plaza Djemaa el Fna: Antiguamente punto de encuentro de campesinos y comerciantes, actualmente es el corazón de la ciudad y el centro de todas las actividades festivas; en ella se reúnen cuenta cuentos, encantadores de serpientes, danzarines y como no, vendedores de pócimas, artesanía y comida. *Mezquita de la Kutubia: Es quizás una de las más bellas del occidente musulmán. Su nombre está relacionado con los “kutubiyin” (vendedores de manuscritos) que durante los siglos XII y XIII se acercaban al atrio del edificio para ofrecer sus mercancías. El minarete, ordenado construir por el sultán Abd el-Mumen y finalizado por Yacub el-Mansur (siglo XII) mide más de 70 m de altura y está construido con piedra de color rosa y aún pueden observarse en el friso algunos restos de cerámica azul y blanca. Entrada prohibida a los No musulmanes. *Mezquita y Madraza de Ben Youssef: La mezquita fue construida en el siglo XII en honor a Sidi Youssf Ben Ali, uno de los siete santos patrones de la ciudad, pero las restauraciones de los siglos XVI y XIX no han dejado casi ningún resto de la arquitectura primitiva. Justo al lado se encuentra la madraza construida en el siglo XIV y mandada reconstruir por el soberano Mulay Abadía hacia 1565 quien la convirtió en la universidad coránica más importante del Magreb. *Koubba Baadyin: Es el único vestigio que queda en pié de las edificaciones levantadas por los almorávides durante el siglo XI. Dependía de una mezquita y era utilizada para las abluciones *Museo de Marrakech: Ocupa una mansión restaurada del siglo XIX y contiene obras de arte como joyas, muebles, alfombras, cerámicas, telas i manuscritos. *Mausoleo de los Príncipes Saudíes: Fue levantado en el siglo XVI para acoger las sepulturas de trece soberanos de la dinastía Said, y protegido por sólidas murallas durante el siglo XVII. No fue descubierto hasta 1916 y está formado por varios edificios: -Cuba de Lalla Messauda: Mandada construir por su hijo (Ahmed el-Mansur), sus restos reposan desde 1591 en una pequeña capilla en el centro de la estancia; en el exterior, en el patio están las losas de los criados y de soldados. -Mausoleo de las Tres Salas: Está formada por un oratorio o “mihrab”, la sala de las Doce Columnas (bajo una cúpula de cedro dorado soportada por doce columnas de mármol de Carrara) donde reposan los restos de Ahmed el-Mansur y por último la sala de los Tres Nichos donde están enterrados los hijos, las esposas y las concubinas de los príncipes saudíes. *Palacio Bahia: Fue construido a finales del siglo XIX bajo las órdenes de Ba Ahmed (gran visir de los sultanes Moulay Hassan y Moulay Abd el- Aziz y está formado por una sucesión de lujosos aposentos rodeados por un hermoso jardín adornado de naranjos y cipreses. picasaweb.google.com/Neuscompy/MarrocDia20 ...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Dia 21 de Març En els dies que portem en aquest país no hem sentit en cap moment sensació d’inseguretat, però ahir, a ultima hora de la tarda, arrambades de cul, mirades a les càmeres de fotos i senyals sospitoses per part d’alguns individus que voltaven per la plaça Djemaa el Fna va fer que els nostres companys donessin per finalitzada la visita nocturna a la ciutat una mica abans del previst. Aquest matí, després de recol•locar les autos (impedíem la sortida de més d’una), ens posem d’acord amb els nostres amics en l’hora que ens trobarem a Ceuta per embarcar i tornar a casa junts; ells volen passar el dia en la ciutat, mentre nosaltres només volem fer algunes compres pendents i visitar la Madraza de Ben Youssef, la Koubba de Baadyin i el Museu d’art de Marrakech ( tiket combinat 60 dirham / pers ). Cap el migdia, quan la ciutat torna a omplir-se de vianants i turistes anem a recollir la AC per dirigir-nos a Meknes Son més de 460 km d’autopista de peatge (191 dirham) que fem sense quasi circulació, llevat de vianants que creuen fent corredisses, o esperen seguts al terra que un camió o furgoneta els dugui d’un lloc a l’altre; bicicletes, pastors que porten les seves cabres a pastar als vorals de la carretera i alguna vaca que ha saltat les encara inexistents tanques de separació........................ L’autopista creua els suburbis de Casablanca i creiem que la vida aquí te de ser tant o mes dura que a les muntanyes del Alt Atles ¡¡¡ Inesperadament rebem una trucada del Hector; ell també es dirigeix a Mequinez i quedem en trobar-nos al càmping. Ja s’ha fet de nit, i en l’últim peatge abans d’entrar a la ciutat preguntem com arribar-hi. Mol amablement ens indiquen que continuem fins el McDonals que hi ha a l’entrada, però una fira amb ”cavallets” i "gran roda" inclosa talla el carrer i tenim de desviar-nos. Un policia que dirigeix el tràfic ens indica..............le feu rouge a gauche, après tout droit, traverser una grand porte et un autre fois a gauche...........Anem a parar davant d’un edifici que sembla una caserna i un policia vestit de carrer ens acaba d’explicar com arribar. Mentre omplim la fitxa d’entrada, el vigilant ens demana una cervesa i ens ofereix per demà al mati una calessa de cavalls per dur-nos a visitar la ciutat ...................... picasaweb.google.com/Neuscompy/MarrocDia21 ...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Messsssssssssss :roll:
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Dia 22 de Març
Quan els nostres companys Mario, Mª Jesús, Cristofer, Amparo, Alex i Ricard van donar per finalitzada la seva visita a Marrakech es van dirigir a la costa fins arribar a Salé, al nord de Rabat on van passar la nit, i aquet matí han visitat aquesta ciutat marinera abans de continuar el seu camí fins Assilah on han parat per dinar. Salé: Ciudad portuaria a orillas del río Bu Regreg. No se sabe con exactitud quienes fueron sus fundadores pero en el siglo X se convirtió en capital del reino berebere de Beni Ifren. Durante siglos fue codiciada por monarcas que la saquearon, corsarios que sembraron el terror en el Atlántico norte y el Mediterráneo y comerciantes que se enriquecieron rápidamente con la actividad de los piratas. Actualmente se ha convertido en la zona residencial de los habitantes de Rabat. Alissah: Es una pequeña ciudad de 25.000 habitantes situada junto la costa atlántica a unos 45 km al sur de Tánger. Está rodeada por unas murallas construidas en 1471 por el monarca portugués Alfonso V quien tomó la ciudad y la convirtió en un importante centro comercial en la ruta del oro sahariano. La medina formada por casas muy blancas conserva edificios de la época del protectorado como la escuela de Sidi Mohamed Ali Marzoc y junto al mar el cementerio musulmán y el mausoleo de Sidi Ahmed el Mansur que reconquistó la ciudad tras la batalla de los Tres Reyes. En el exterior de las murallas (junto al mar) hay un parking de pago donde acostumbran a pernoctar AC y es un buen lugar para pasar la noche al desembarcar o antes de volver a embarcar. El dia és fred i nuvolat; a primera hora del matí preparem l’auto i la deixem llesta per sortir del càmping (55 dirham) tan bon punt tornem de la visita a la ciutat. A les 9,30 h ja ens espera una calessa amb seients de color rosa en forma de cor, un gran protector de plàstic ple de serrells que mes aviat ens taparà la visibilitat i un xofer disposat a fer-nos de guia durant 2,30 h. Ens fa un recorregut pels diferents barris i les seves portes d’entrada; ens acosta fins la tomba de Mulay Ismail, els graners, la presó dels cristians i la plaça del mercat on ens trobem amb la Cristina, el Manolo i la seva filla Maria (han vingut al Marroc amb l’expedició de Caxisa i Buena Ruta ); també passem pel cementiri i acabem passejant per una zona residencial amb piscines, pistes de tennis i grans xalets habitats per europeus.................... Acabada la visita (180 dirham) i mol a contracor tenim de posar-nos en ruta. Resten bastants km fins la frontera amb Espanya i tot i que teníem previst visitar el jaciment romà de Volubilis no tenim temps.......................és l’excusa perfecta per tornar a Marroc un altre cop ¡¡¡ Meknes: Ciudad imperial junto con Fez, Rabat y Marrakech, es quizá la menos conocida de todas ellas, pero no la menos hermosa. Fundada en el siglo X por la tribu de los Meknassa, durante cientos de años, sus huertos produjeron abundantes y excelentes frutos (membrillos, granadas, ciruelas, uvas, melocotones y olivas) que representaron un tercio de las rentas de todo el reino. En 1672 el sultán alauita Moulay Ismail la nombró capital del país y como tal comenzó la construcción de grandes y fastuosos palacios con maravillosos jardines y mezquitas. Para ello utilizó 25.000 esclavos que construyeron los terraplenes donde se asentó la ciudad, 40 km de murallas que la rodearon, monumentales puertas de entrada y establos para sus 12.000 caballos. Al morir su obra quedó inacabada, pero su hijo Moulay Abadía no quiso continuarlas y optó por trasladar la capital a Fez. *Bab Mansur (Puerta del renegado): Es la puerta de entrada a los zocos y una de las más bellas de todo el país. A través de ella se accede a un laberinto de calles estrechas cubiertas de cañizo donde los vendedores de alfombras, tapices, cerámicas tejidos y especias exponen sus mercancías bajo una tenue luz. *Bab Berdain: Inspirada en la arquitectura militar de los saudíes fue construida por Mulay Ismail en la parte norte de la ciudad. *Bab el-Jemis: Era la entrada principal al antiguo Mel•lah (barrio judío) y muestra una rica decoración. *Madraza Bu Inania: Alberga un hermoso patio adornado con azulejos y estucos ornamentales. *Dar Jomai: Es un bello palacio del siglo XIX y actualmente alberga el Museo de Artesanía. *Mausoleo de Mulay Ismail: La sala donde está enterrado el sultán está adornada con bonitos estucos y alicatados. *Prisión de los cristianos: Se conservan las mazmorras donde antiguamente encerraban a los cristianos cautivos. *Estanque de Agdal: Sirvió para regar los huertos y jardines imperiales así como lugar de entretenimiento para las favoritas del sultán. En época de guerra podía servir por su gran capacidad como reserva de agua para la población. *Graneros: Debido al gran temor del Mulay Ismail por quedar situado, mando construir unos inmensos graneros capaces de almacenar reservas alimentarias para la ciudad. Estaban unidos al Palacio Imperial a través de una plaza de armas (Dar el-Majzen) cuya puerta principal está ricamente decorada con mosaicos de porcelana formando rosetones y estrellas. Volúbilis: Situado a unos 30 km al norte de Meknes, se cree que fue fundada por los cartaginenses en el siglo III a.C. pero su esplendor llegó durante la época romana gracias al comercio de aceite. Constituye el testimonio más representativo de las obras arquitectónicas que los romanos dejaron en África. La carretera que ja coneixem de fer-la en direcció contraria és plena de forats, amb un port de muntanya que les furgonetes i camions locals no tenen força per pujar i mols controls policials a totes les cruïlles.......................i mica a mica el paisatge torna a canviar i de nou apareixent les muntanyes i els prats verds que tant ens havien sobtat en arribar a Africa..................... agafem aquella primera autopista en obres on ens varem atrevir a fer un canvi de sentit i ens trobem un cotxe amb matricula espanyola circulant contra-direcció ......................després, en el peatge (6 dirham), no ens volen tornar el canvi i tenim que discutir amb l’empleat de la taquilla................... Estem arribant a Ceuta i per l’emissora ens posem d’acord amb l’Hector per recollir la seva documentació i presentar-la nosaltres als serveis duaners a la fi de no tenir d’abandonar el seu turisme i enrederir els tràmits....................ja estem a la cua i sembla que podrem passar ràpidament......................de sobte sento la veu de l’Amparo que diu: estem darrera vostre, hem arribat tots junts.................. En menys de 15 minuts hem entregat els fulls grocs de sortida del país ens han recollit els passaports juntament amb els fulls d’exportació provisional de vehicles, ens han tornat els passaports i ja estem a Espanya................ En l'últim control un Guàrdia Civil ens comenta que durant el dia d’avui s’han sospès alguns serveis de ferrys, però si ens donem presa podrem agafar un vaixell gran i ràpid que està apunt de sortir..................... Per l’emissora els avisem a tots (volíem posar gasoil però no hi ha temps), però ............. on és el Hector ???Mentre circulem ràpidament pels carrers de Ceuta direcció al port, el truco al mòbil, però per sorpresa nostra ell si prefereix omplir el dipòsit i canviar per € els dirham que li queden......................... Ens fan entrar de cul, i darrera nostre tanquen les comportes; amb una mar mol bellugada creuem l’estret en menys d’una hora ¡¡¡ picasaweb.google.com/Neuscompy/MarrocDia22 ...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Morir es como dormir, pero sin levantarse a hacer pis.¿Que haria yo sin mi?
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Vui donar les gràcies a tots aquells que heu seguit amb interés el relat d'aquest viatge i mol especialment als nostres companys d'aventures; sense ells tot hauria estat diferent ¡¡¡
Només queda un capitol per finalitzar aquesta historia; després pasarà la censura (revisió ortogràfica) i si el webmestre ho creu convenient li enviaré en un document word amb fotos inserides perqué el pengi al apartat corresponent. ...........................Holaaaaa Holaaaaa Holaaaaa Holaaaaa Holaaaaa Holaaaaa Holaaaaa Holaaaaa Holaaaaa Holaaaaa Holaaaaa ...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Dia 23 i 24 de Març El Hector va poder agafar l’últim ferry de la nit, un catamarà amb les comportes de la bodega massa petites per que hi poguessin entrar les autos ..................per sort no el varem esperar ¡¡¡ Hem passat la nit al pàrking del Lidel, d’Algeciras (al costat de Viatges Normandie) acompanyats d’altres AC que també acabaven de desembarcar, però el Hector va preferir continuar direcció Avila Després d’esmorzar ens acomiadem de la família d’en Mario i amb companyia de L’Amparo i el Alex comencem el retorn a Barcelona. Parem a dormir a Peñíscola, al costat del port............................. i sense cap contratemps el dilluns al migdia ja estem a casa ¡¡¡ Continuo pensant que la ruta escollida per repartir roba d’abric, joguets, material escolar, alguns medicaments i menjar no era la més encertada, però la nostra intenció no va ser en cap moment la de resoldre els greus problemes que pateix una part nombrosa de la població ja que els mitjans de que disposaven no anaven més enllà de posar mol bona voluntat, aconseguir que amics, família i veïns fessin una petita aportació i dedicar els nostres dies de vacances............................ ........................Malgrat tot, ens sentim mol afortunats al poder col•laborar en aquesta tasca humanitària, i a pesar de la pobresa, les carreteres dolentes, l’hospitalitat enganyosa, la pressió sobre els turistes, i el gran control policial hem viscut moments mol emotius. Sense trair el nostre cor podem assegurar que el Marroc ens ha sorprès i enamorat ¡¡¡ Km totals ............................................................. 4718 km Km Espanya ........................................................ 2410 km Km Marroc ........................................................... 2308 km Gasoil Espanya ................................................... 426 € Gasoil Marroc ...................................................... 2302 dirham (210 €) Peatges Espanya ................................................ 79,50 € Peatges Marroc ................................................... 197 dirham (18 €) Ferry Algeciras / Ceuta / Algeciras ...................... 130 € Càmpings/pàrking .............................................. 532 dirham + 9,15 € (57,50 €) Regals ................................................................ 510 dirham (46 €) Àpats de restaurants .......................................... 685 dirham (62.30 €) Altres despeses (guies, taxis, museus, etc) ........435 dirham (48,60 €) Per finalitzar aquesta historia os posso l'enllaç d'una página que ben segur os emocionarà ¡¡¡ El trobareu en el post 217 de la següent pàgina www.acpasion.net/foro/showthread.php?t=17987&page=22 ...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Neus, enhorabona per teu relat. ahplau M'ha encantat!!
Revisa l'enllaç últim. A mi no em funciona |
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Gràcies Mireia, fent un "copiar y pegar" no ha pogut ser de cap manera; però desde la pàgina de AcPasión el podreu veura igualment. ...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Gracias Jose Luis, eres un cielo ¡¡¡ ...Viu avui la vida, no esperis a demà !!!
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Em vaig quedar al dia 17 i fions ara no he pogut acabar de llegir el relat.
M´ha a gradat molt, moltíssim... ho he viscut com si fos allà. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la vostra experiència. Yo no sufro de locura, la disfruto a cada instante.
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Neus,
He esperat que finalment acabessis el relat per felicitar-te. brindeM Records a en Ramón i ara ja saps el que toca, preparar el pròxim!!! :mrgreen: Una abraçada No hi ha camí per la pau, la pau es el camí.(Mahatma Gandhi)
|
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
JoseLuis, Neus, esta pelicula te llega, no sabemos lo que tenemos.
Gracias Neus per portanse al Marroc i pugue comparti em tu el viatge. |
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |





