TEMA:

Buenos chicos:

Me retiro de la polemica, creo que mi posición esta totalmente definida, y no quiero seguir mareando mas la perdiz...

Supongo que el tiempo, y las kedadas darán la razón a unos, y le quitaran la razón a otros...

Hasta que no se vuelva a realizar otra con las nuevas directrices, no sabremos realmente como funcionará, hasta ese momento... " Seguire a la espectativa, para saber como termina todo este tinclado..."

Besitos fuertes a todos/as :mrgreen:

Hola amics:

La meva opinió coincideix amb la d'uns quants i difereix amb la d'altres, i m'explico.

La primera Kddda de la familia TIOWILLSON va ser a Navarcles i integrats amb uns amics més com organitzadors.
Coincideixo amb Loli amb l'afirmació de que comporta molt temps... però entec que una mateixa familia pot participar un cop a l'any a l'organització de forma voluntària. Però un cop a l'any. Així ho fas amb il.lusió i moltes ganes de que tot surti bé.
Es com quan convides a uns amics a casa teva... ho fas de tot cor i sense cap contraprestació. Avui organitzem nosaltres i demà ho faràn uns altres. Hi crec amb aquesta rotació.

El tema de les aportacions fixes crec que és just que siguin compartides pel grup. I que siguin els organitzadors els encarregats de controlar-les i distribuir-les. Amb la nostra primera i única experiència vàrem decidir muntar un pressupost de la Kdda, uns preus, uns horaris pre-establerts, unes activitats obertes i sobretot un control prèvi de tot.

Creieume, amb una petita infraestructura de grup organitzador, treball prèvi i flexibilitat relativa es pot arribar a organitzar kedades com la que vàrem tenir a Navarcles. 54 famílies, potser massa, però el resultat de la kedada va ser molt bó per a tots. Jo personalment vaig col.laborar per portar el tema de logística+pressupost i estic convençut de que si volem activitats, dinar, xocolatada, cremat, etc... necessitem organitzacio i preparació prèvia. L'organització de la darrera Kedada del Prats també crec que ho va encertar plènament (salutacions Eva i Mario).
Evidentment, també estic d'acord en que voluntàriament tothom porti el que vulgui, però ha ser l'equip organitzador, no una sola persona, la que treballi el tema (activitats-dinar-berenar-cremat-horaris-pressupost).

Es la meva opinió personal.
Salutacions des de Navarcles

Jesús - TioWillson

Jo opino totalment com TIOWILSON... mai ho habria dit millor que ell

Un petonàs per tothom!!!

Mª josé :mrgreen:

Jo que fins ara no havía participat penso que ningú deixarà d'anar a una trobada per haver de pagar 5 eurets.
I qui no begui mojito, doncs potser li agrada la xocolata i li pirra el pernil.
I a l'inrevès igual.
I no serem tan primmirats de pensar... es que jo no provo el cremat...

En el que no hi estic d'acord és en que qui organitzi la trobada hagi d'encarregar-se a sobre de comprar coses.
Qui organitza, organitza, el que cobra, cobra i qui sabem que fa bé els mojitos o la xocolata, per exemple, doncs compra el que sigui necessari i li passa el càrrec al que ha cobrat.

Hola, jo no soc una experta en kedades. Nomès he asistit a dues. PEr mí han estat genials. Sobretot per part de l'organització. La qual, sé que es una feinada de nassos. HE organitzat molts dinars entre amics. Jo m'encarregat de comprar-ho tot i desprès a repartir entre tots. Ara això si, les aportacions voluntaries jo no les puc controlar. Si un porta postres, si l'altre porta vi... etc... evidenment es un grup molt mes reduit que no en una kedada.

Amb això vui dir que les aportacions espontàneas que fa la gent son una mica incontrolables!!! no? Per exemple si jo vaig a una kedada i dona la casualitat que he anat a algun lloc i he portat embotits de la zona doncs penso mira per que ho provin a la kedada!!! O si em ve de gust fer un pa de pessic, o si he anat a buscar cagolins i en faig una olla i en reparteixo etc....

Aqui en el meu poble fan el que anomen sopar de germanor! Consisteix en sorti tothom a sopar al carrer i aportar el que bonament pot(com el conte tipic de la sopa de pedres) uns posen més uns menys etc... Aquest any l'hem organitzat en el bloc nou on vivim perque així ens poguem coneixer tots mes. Doncs jo vaig fer una olla de 16 lts de sangria i tothom va portar la seva veguda a nivell particular. I tots van fer truites de patates i hi van haver que se les van endur sencera i la meva va volar enseguida. Amb això vui explicar que l'improvització i el fet que la gent valori la teva aportació per mi ja n'hi ha prou. Suposo que vosaltre ho dieu pel fet de que si s'han imposat a cada kedada dos o tres coses com a tradició penso que cadascú a nivell particular hauria de pensar i dir ostres fulanito fa sempre la xocolatada(es que com que no us conec encara no se els noms, disculpeu) doncs anar cap a ell i dir-li té dos cartrons de llet de part meva, un altre potser li donarà un, un altre potser no li donarà llet, pero als mojitos anirà a comprar el gel i aportarà les llimones, i un altre portarà rom pel cremat etc.... ho de veritat en les kedades no funciona així? Ja dic que no ho ser ven be pel tema que encara no estic gaire posada en el tema. Disculpeu si soc intromesa i si me extes massa. I espero haverme explicat bé.

hola

Ja que vaig ser jo qui va llençar la pedra pensant en d'altres companys, m'agradaria resumir el que la majoria ha manifestat. Espero haver-ho entès bé i no diexar-me res del més important:

-No es pot olbigar a ningú a res, només faltaria
-Aportacions totalment voluntàries, que ningú ha dit que es deixin de fer
-Les aprotacions espontànies donen molta vida a la trobada
-Hi ha feina a organitzar tot el "tinglado"
-La despesa fixa no vol dir que hi hagi un preu fix sempre, sinó que es reparteix entre tots el que es faci a cada trobada. Per "fixa" ens referim al que sempre es fa (o almenys fins ara, però que pot variar): xocolata, pastes, cremat
-A ningú se li acudeix mirar si un porta o no porta
-Tothom paga tant si consumeix com no les coses senzilles (xocolata, croisants, cremat...)
-Els dinars i sortides paga qui hi va

No sé si em deixo res...

Veient això, potser estaria en mans del que vulgui organitzar una trobada el decidir com ho fa:
-Pensa les activitats i demana qui s'apunta voluntàriament a cada aportació "fixa" o es compra conjunt i després es reparteixen despeses?
-Si és el segon cas, s'encarrega ell (o el grup organitzador) de comprar-ho tot o vol demanar ajuda?

Així, cada trobada podria ser diferent i a la vegada estalviem que alguns s'hagin de carregar sempre de portar el que sembla que ja els toca.
Potser així no caldrà que hi donem més voltes...

La veritat es que es un tema complicat i després d'haver llegit totes les opinions penso que tots teniu part de raó.

Mireu, la nostra primera trobada va ser la de Penyíscola, anavem de "pardillos" totals i una de les coses que més ens va sorprendre del grup és que la la gent oferia a canvi de res. Nosaltres no portàvem res de res, i en cap moment, ningu ens va fer sentir desplaçats per aquest fet, al contrari, tothom ens oferia que provessim això i allò... va ser al·lucinant.
La segona trobada ja no ens va agafar de sorpresa i ja vam poder col·laborar també en oferir coses pels altres.

I a la tercera trobada no vam portar res i ningú ens va dir ei!! vosaltres no menjeu perquè no heu aportat res!!

Per tant, amb això que vull dir:

- Els que defenseu l'espontaneitat teniu raó, això va màgica la trobada.

Però!! Atenció!!!!

Hi ha coses que ja no son espontanies, que s'han convertit en fixes.

Que passaria si una trobada la maria jose no fes la xocolata?

Que passaria si una trobada no hi hagués cremat??


Que passara a partir d'ara no es fan els mojitos??

Es pot fer una trobada prescindint de tot això??

Si la resposta es afirmativa doncs que tot continui com esta

Si la resposta es negativa, vol dir que això ja es considera costum, i ja se sap, LAS COSTUMBRES HACEN LEYES.

Es com el dinar al restaurant, tothom enten que aixo s'ha de pagar, a ningu se li ocurreix pensar que el dinar del grup l'han de pagar els organitzadors de la trobada oi?

Doncs amb la resta de coses fixes, TAMPOC.

Resumint i no m'enrollo més


a) Activitats fixes (restaurant, xocolata, cremat, etc)... =despeses en parts iguals per a totes les families assistents

b) Activitats esporàdiques (per exemple, si jo a la propera trobada vull portar un pernil) = despeses per al que el porti, o sigui, per a mi.


Uffff estic esgotat de tanta reflexio
jejejeejj


Una abraçada a tots i totes


jauarizona

Hola,sera mi primera kedada pero pienso que se tendrian que pagar entre todos, pienso que somos munchos y entre todos sera poco y para uno es muncho,contar con nosotros.

Bona nit desde Olot , com molts companys penso que les aportacions han de ser repartides pel grup ja que tots hi som convidats, per això es fan les trobades, ara no es pot obligar a ningú a anari com per exemple els sopars o dinars a restaurants, es la meva modesta opinió.

Perduneu la poca participació, estem d'acord a pagar les despeses fixes que es diguin

Estic una mica espantada :!: :!: :!: Com es posible en un cap de setmana fer lloc per dinar, sopar, fer una xocolatada, un cemat, tornar a dinar i fer excursions :arrow: :arrow: :arrow: desitxo poguer'ho descubrir aquets propers dies :roll: :roll: :roll:


Estic d'acord en colaborar :roll: :roll: :roll:

Després d'aver asistit a moltes kedadas, el que tinc molt clar es que les aportacions voluntaries i variadas, no han de faltar mai, el poder menjar algún plat típic d'un o altre lloc, o beure algunes varietats de licors, o gaudir de les especialitats culinaries d'alguns companys d'altres pobles o comunitats, es una situació realment privilegiada.
Unes vegades tenim les possibilitats necessaries per fer aportacions, la ideia sobre que aportar, temps per preparar-ho,etc, i per que no, també la situació económica necesaria segons la ideia. D'altres vegadas, no tenim ni temps per preparar la roba que ens hem d'endur i sortim a correcuita cap a la trobada. En totes las trobadas que porto, mai he sentit criticar a ningú per no haver portat res, aquesta es una de les primeras premisas de una kedada, ningú está obligat a res que no sigui pasar-ho be. Alguna vegada es pot fer una aportació mes o menys important i no necessitem que ningú ens pagui res, ho hem fet per que podíam i vol-líam. Altres vegadas hem quedat amb alguns companys per fer-ho a mitjas i tot arreglat. També hi ha la fórmula de proposar-ho al foro, la ideia i el cost per persona o familia i si s'accepta tirar-ho endevant. Totes aquestas fórmules son bones i aceptables, peró son voluntaries. Quant qualsevol d'aquestas aportacions es torna una tradició i quasi be una obligatorietat, no em sembla gens malament que es costegi entre tots, només cal dir-ho i tots sabem a qui li tenim que fer el pagament a la trobada. Les fórmules son variadas i sencilles, només cal qui vulgui tirarles endevant, i no crec que calgui una norma o una regla concreta per poder fer-ho, ni crec que tingui que ser igual a cada Kedada.
L'organitzador de cadascuna de les trobadas es el que sap fins on vol o pot implicarse, l'ajuda i el temps del que disposa. Es poden fer superorganitzades o semi improvisadas, totes funcionen be perque en el fons el que compte es la gent que hi participa.

I per què no fem una cosa....


que sigui la persona que organitza la quedada la qui decideixi què cal fer.



Penso que és un detall per part de tots que com a mínim sigui ell mateix el qui millor sabrà en cada cas com cal funcionar.


Muntar una quedada és molta feina, i per a mi ja és una qüestió de respecte que els altres acceptem el que ell decideixi.



Una abraçada.

Hola a todos, estoy leyendo este hilo, y yo que lo veo desde fuera pues no he asistido a ninguna kedada, os doy mi opinión. Creo que una cosa son las aportaciones voluntarias puntuales que se hacen en un café o un vermut y otra cosa es que en cada kedada la misma persona por sistema costee el cremat o la chocolatada, me ha parecido leer un coste de hasta 70 € ¿?? , no creéis que para una persona sola es demasiado gasto??????
Yo os cuento mi experiencia, después de 10 años de campista, cuando nos juntábamos para hacer alguna comida por ejemplo una paella o cualquier otra cosa, se repartía por familia y salía siempre tan barato que nos quedábamos alucinados, pues nos pegábamos verdaderas comilonas. Creo que si las cosas se hacen intentando ser justos y explicándolas no tienen porque crear mal rollo, al contrario. Un abrazo a todos. Pilar

pues nosotros despues de mucho hablar, hablar, hablar, hablar y hablar, hemos decidido para la TotCalçotada, añadir un euro por menu, con este euro tenemos intencion de cubrir los gastos de la chocolatada, con sus pastas y el cremat, no se si nos pillaremos los dedos, (chuparlos nos los chuparemos con el chocolate) pero creo que sera suficiente, claro que cuantos mas seamos mas euros recogeremos, pero tambien mas litros de chocolate, mas pastas y mas cremat,
ya os explicaremos como termina todo, para que la experiencia sirva para proximas reuniones.
Esto no quita que cada uno pueda hacer las aportaciones que considere oportunas, ya sean individuales o en grupo.

brindem

brindem brindem brindem

Aquesta decisio em sembla perfecta.

brindem brindem

dance xoco2 dance brindem brindem

De meravella!!! :D