Curiositat ???

8O
Doncs això mateix, tinc una curiositat. No fa massa vaig sentir no sé on que no es podia viure en un camping. És cert ??? I si és així, per quina raó ??

Doncs, si el camping esta be, a mi no hem faria res. Però
-On t'empadrones?
-Quina adreça dones per les factures, impostos, ... ? Camping tal, parcel·la X; no queda gaire be.

Tots hi hem viscut en un camping per uns dies de vacances, però un altra cosa es viure-hi per sempre. No ho vec clar.

Hola.
el meu granet de sorra.

El tema de les factures impostos, etc em sembla que es pot solucionar amb un Apartat postal. Tenia un client, que no tenia adreça per les factures, ho teniem que enviar al seu apartat postal, i ell ho recullia.

El tema de viure en un camping, no se dir per que no, a frança si que he vist que hi ha gent que treballa arreglant carreteres i com que voltem, viuem en caravanes i paren en campings o zones d'acampada o areas d'Ac.

Es curios.
Ja esta.
:roll:

hay casos de parejas separadas, en la que uno se queda con la casa con los hijos y el otro, no hay dinero para mas, se tiene que ir a vivir de fijo en un camping.
en Francia tambien he visto lo que dice Josep-Sqz

Una vegada un empresari de càmping andorrà em va explicar que el Govern d'Andorra, havia prohibit rotundament la posibilitat de viure en un càmping.

Resulta que molts inmigrans que treballen al país, la majoria portuguesos, compraven un element d'acampada de segona mà i s'instalaven en un càmping a viure pagant la temporada anual que podia ser de 1.500 a 2.000 euros. El fet era poder tenir una "llar" a un preu raonable en comparació als preus de lloguer dels habitatges.

Segons el govern, aquesta era una manera de viure poc humana, volen que tot ciutadà visqui amb una certa dignitat.

Té raó o no el Govern?, cadascú que en tregui les seves conclusions. :roll:

I que me'n dieu dels que viuen al port de Barcelona ??
Moll de la fusta, amarre 58 ?? :mrgreen:

Segons el govern, aquesta era una manera de viure poc humana, volen que tot ciutadà visqui amb una certa dignitat.

Té raó o no el Govern?, cadascú que en tregui les seves conclusions. :roll:

I que me'n dius de viure ofegat per l'hipoteca ?? Això és digne ?? Potser tot va pel tema d'impostos, com ens podrien exprèmer si no els tenen ben "localitzats" ??
Tot ve perque aquest cap de setmana una companya de la feina de 22 anyets ha estat de camping i comentava que ella, amb el seu sou i els pisos pels núvols, només podia aspirar a una caravaneta al camping. Punyetera pela !!!!! :evil:

Doncs jo al camping Torre la Sal II vaig veure alemanys que s´estan mig any vivin allà i cada día van a la recepció del camping a buscar el seu correu que árriva desde Alemania.

I que me'n dieu dels que viuen al port de Barcelona ??
Moll de la fusta, amarre 58 ?? :mrgreen:

Doncs això fa ser fashion, progre, actual, unic........ però viure en un càmping per molta gent de la nostre societat es gitanisme, cutre, etc......

Posats a dir, que me'n dieu dels que viuen a Pedralbes en una finca de 300 o 400 m2 i només es un matrimoni amb dues sudamericanes al servei?. Això també s'hauria de penalitzar :twisted: , i ja no parlem dels Borbons i tota la "camarilla" que els segueix.........

Jo tinc uns amics a Bèlgica que tenen una mobilhome en un camping a uns 30 km de la seva casa, hi viuen quasi tot l'any i ho tenen com un xalet, tenen diners per comprar-se deu xalets, només dir-vos que casa seva es un xalet de 500 m amb tots els luxes, ell es arquitecte i ella funcionaria, de los de arriba, però els agrada el camping.

No se qui em va dir que aqui tampoc es pot, però feta la llei feta la trampa, cada mig any feien un contrate nou amb un altre nº de parcel.la.

Un altre problema es que la llei no permet als camping obrir mes d'11 mesos l'any. O sigui et queda 1 mes penjat.

Mari, es veritat, pero es que el fas de vacances .... ..... al camping del costat :mrgreen:

No se si el vareu veure al telenoticies van sortir un matrimoni de Mallorca que s'havien instalat a viure en un camping del Maresme doncs no podien comprar un pis a Barcelona.El curios del cas es que cap dels dos havia anat mai de camping i ara diuen que només els cal una caravana més gran que ja poden viure així de feliços.

Quan em jubili on penseu que vull viure,jo.A un camping de torremolinos i al cabo de gata,que us penseu ) )
Una abraçada.
Salutacions