NEVER AGAIN(23-F 30 anys despres)

Quan hem visitat per aquests mons algun camp de concentració,hem vist a la seva entrada unes sigles que et deixen clar el significat del que vas a visitar.
Avui 23-F es el nostre "Never again",que no es repeteixi mai més i que puguem avançar cap on ens puguin dur els nostres límits democràtics.
Una abraçada.
Salutacions.

Jepi,

La nostra democràcia encara no ens permet saber què va passar i segurament, els que vindran darrera, tindran poc interès per allò que en diuen "memòria històrica".

Del 23-F només en tinc un record: la meva àvia, nascuda al 1900, plorant i repetint una frase: "otra vez no".

Jo, com soc més gran que la Monrib ho recordo perfectament, i tinc també el record d'alguns dels meus amics corrent cap a la muntanya a amagar carpetes i arxius...

I tinc el sentiment de que el cop no el van perdre els colpistes, al menys del tot. El vam perdre nosaltres.

El ritme d'obertura i recuperació de les llibertats, en particular aquí es va aturar de COP i mai més va anar tornar a agafar ritme. Començant per la LOAPA...

Els pactes de "la transició" van durar fins aquell dia, en la meva opinió.

Jo també recordo perfectament el 23 F. Estava vigilant un examen a la Universitat i per allà als voltants de les set o quarts de vuit del vespre va entrar un company molt esverat i em va explicar el que estava passant al Congrés dels Diputats. Alguns alumnes ho van sentir i van començar a sortir de l'aula (eren de l'últim curs de carrera). Me'n vaig anar a casa amb el convenciment que hauria de buscar-me una altra feina: jo era -i ho he estat fins ara- professor de llengua catalana i per tant tenia moltes probabilitats de quedar-me sense feina, i això en el millor dels casos. Tornar a exercir en la clandestinitat com a finals dels anys seixanta hauria estat difícil, i a més ara tenia fills petits. Va ser una nit molt negra, la del 23F. I estic d'acord amb en Nouespai: encara no ha tornat a sortir del tot el sol. Però sortirà, n'estic convençut. Tard o d'hora serem un nou estat d'Europa.

Bé Jo no recordo gran cosa, si us he de dir la veritat. En aquells moments era massa petit per valorar el que va passar. Si però recordo una imatge i és estar parlant amb els amics del col.legi davant de les finestres de l'aula sobre el fet del Tejero i la seva famosa frase "Todo el mundo al suelo". No sabria dir si va ésser el mateix dia o uns dies més tard. Per mi eren moments de deures, classes, intercanvis de "cromos" i jocs, i ni m´havia arribat a passar pel cap la importància del moment.
Obviament, ara que la cosa es veu amb perspectiva i ja amb uns altres coneixements a la motxilla, tot es veu ben diferent.
Si hagués triomfat el cop d´estat potser les coses haurien estat ben diferents. Així que malgrat les deficiències del sistema actual donem gràcies de que la cosa acabés com va acabar.