TEMA:

Ho se Neus proooooooooo

Deu n'hi dó quina aventura!!!

Gràcies per compartir-la, com sempre un relat detallat i ben documentat!!!

Una abraçada

Maite

Karmai ha escrit:

Deu n'hi dó quina aventura!!!

Gràcies per compartir-la, com sempre un relat detallat i ben documentat!!!

Una abraçada

Maite

Gracies Maite !!!

Més que una obra literaria (que mai ho serà)el que pretenc és que servexi d'ajuda a futurs viatgers.

Una abraçada

Neus

Dia 10 d’agost

FORT WILLIAM: Aquesta població situada en el últim tram del canal de Caledonian, gira entorn del Ben Nevis, la muntanya màgica de Gran Bretanya i que malgrat la seva poca alçada reuneix unes característiques típiques de climes àrtics. Molts establiments ofereixen els seus serveis per la pràctica dels diversos esports que s’hi poden realitzar, des de trekking i senderisme al esqui, des de l’escalada fins el descens de barrancs.

A plogut tota la nit i a primera hora del matí abandonem el pàrking on hem pernoctat ja que estàvem a la zona reservada per minusvàlids (la resta de places tenia barres d’alçada) i ens dirigim al “centre de visitants” per demanar informació de la mítica muntanya, però per sorpresa nostra funciona amb parquímetre ... i tal com arribem doncs marxem ...

Sembla que el bon temps ens ha abandonat i decidim continuar el nostre camí direcció sud. Creuem el Parc Nacional dels Trossachs, una regió muntanyosa plena de rierols i petits estanys que fan les delícies dels pescadors; també voregem el Loch Lomond, (el llac més gran del Regne Unit) amb embarcadors i àrees de picnic que comencen a omplir-se de turistes a mida que s’obren petites clarianes al horitzó.

Al migdia arribem a Dunfries per visitar el que les guies anomenen com les espectaculars ruïnes de Caerlaverck i de Abbey Sweetheart, però per ser sincers ja hem visitat tantes abadies, monestirs i castells en estat ruïnós que aquestes no ens impressionen gens ni mica i tot i que l’ubicació del castell rodejat d’un fossat te un punt d’encant, el arribar fins aquí ha estat una pèrdua de temps.

Estem a punt d’abandonar Escòcia, però abans de fer-ho volem visitar un lloc real i a l’hora llegendari, un lloc ple d’història que fa casi 20 segles va senyalitzar la frontera d’un gran imperi: és la “Muralla de Adriano”.
Ens dirigim a la població de Birdos i pernoctem en un lloc tranquil al mig del camp, a tocar del Birdoswall Roman Ford.

N 54,9912º W 02,60013º Birdos




picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA15#

Dia 11 d’agost

HADRIAN’S WALL: L’any 122 d.C, l’emperador romà Adrià va fer construir una gran muralla per protegir la frontera nord del seu imperi. Aquesta anava des de Bownes a la costa oest d’Anglaterra fins Wallsond a la costa est i estava defensada per un nombrós grup de forts que impedien l'entrada dels invasors.

Actualment encara es conserven intactes molts trams d’aquella muralla i una carretera comarcal permet visionar-la des de molt a prop; també des de la població de Hexham surt un servei regular d’autobús (Hadrian’s Chariot) que recorre el murs i forts fins arribar a Carliste

Ens adonem que gran part de les muralles estan aprofitades com cercat pel bestiar i des de lluny és quasi impossible distingir quins trossos son només parets de pedra i quins formen part del mur. D’a prop la cosa canvia ja que el gruix de la muralla és molt superior al cercat; te ben bé 1 m d’amplada.

Esmorzem al pàrking de Birdoswall i fem una volta pels exteriors abans de dirigir-nos al Housesteats Roman Fort.

HOUSESTEATS ROMAN FORD està situat dalt un turó i amagat dels visitants que no volen pagar l’entrada per un petit bosc. Té un gran aparcament amb parquímetre, cosa que no acabem d’entendre ja que al mig de la muntanya, amb espai de sobres per deixar els vehicles n’hi hauria prou amb pagar la visita, però ja vaig dir al començar el relat que “Great Britain is diferent” i si volem veure les restes d’aquesta petita-gran fortalesa no ens queda més remei que alimentar la maquineta.

Després d’una bona caminada muntanya amunt arribem a l’entrada del recinte. És molt gran i estan perfectament delimitats els espais que ocupaven els graners, l’hospital, la cuina, els dipòsits d’aigua i les latrines. La visita ha estat força interessant i un cop acabada continuem direcció Chester.

Pel camí creuem el LAKE DISTRICT NATIONAL PARK: És una regió d’una gran bellesa natural i lloc de vacances per moltes famílies angleses; malgrat que el sol quasi no es deixa veure, els petits nuclis urbans al voltant dels llacs, els embarcadors, les petites barques navegant i les àrees de picnic donen una pinzellada de color al paisatge sempre verd llampant de l’illa.
Des de les poblacions de Windermere i Keswick es poden agafar el “Mountain Goat”, un mini-bus que per carreteres estretes i serpentejants puja fins els recons més bonics i amagats del parc des d’on es poden realitzar excursions pels cims.

Al capvespre arribem al P&R de Chester però al veure barres d’alçada ens dirigim a un càmping proper. Ens trobem la barrera tancada tot i que immediatament els seus propietaris ens obren la porta, s’esforcen per atendre’ns exquisidament; ens permeten posar un parell de rentadores fora del horari permès i ens indiquen el lloc condicionat per AC que hi ha en el aparcament que acabem de deixar enrere.

N 53,15479º W 02,92273º Càmping Chester.




picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA16#

Dia 12 d’agost

A primera hora del matí, abans d’esmorzar, ens dirigim al P&R per trobar lloc per estacionar les nostres AC. La zona habilitada per les autocaravanes es troba al entrar al pàrking a ma esquerra, però si te que arribar aviat ja que molts propietaris de turismes per mandra d’endinsar-se una mica aprofiten les primeres places que troben. Com ja és habitual el servei d’autobusos fins el centre és còmode i rapit.

CHESTER: Es troba a la frontera d’Anglaterra amb Gales i va ser fundada pels romans fa més de 2000 anys. Esta envoltada d’una llarga muralla que la va convertir en lloc estratègic de Britania fins l’any 1070 en que va ser conquerida per Guillem el Conqueridor. La catedral i les construccions de fusta en blanc i negre “Rows” daten de l’època medieval (1330).

Només baixar de l’autobús ja veiem molts dels edificis que li han donat fama a la ciutat.; tots son iguals i alhora diferents, pintats de color blanc immaculat i amb un enteranyinat de bigues i fustes pintades de color negre que formen figures i dibuixos geomètrics molt bonics. Actualment la majoria de aquests edificis estan ocupats per modernes galeries comercials.

Al acabar la visita ens dirigim a Conwy, una de les ciutats emmurallades més espectaculars d’Europa per visitar el seu castell de l’Edat Mitjana declarat Patrimoni de l’Humanitat.

CONWY CASTLE (Gales): Va ser construït a finals del segle XIII pel Rei Eduard I d’Anglaterra sobre un gran roc situat en un ampli estuari a l’ombra de les muntanyes de Snowdonia.

Al arribar seguim els indicadors del pàrking que es troba a tocar de les muralles i és de pagament però hem d’esperar una estona fins que queda un lloc lliure, ja que no ens atrevim a estacionar les AC dins les places de turismes o autocars, no sigui que tot i pagar el que ens pertoca ens posin una multa.
Comencem la visita sota l’aixopluc dels paraigües (una pluja fina però insistent ens acompanya tot el dia) i des de les 8 torres de vigilància de més de 20 m d’alçada gaudim d’unes magnífiques vistes del mar, del port i del centre de la població.

Ens agradaria endinsar-nos per Gales, però ens queden pocs dies de vacances i decidim deixar aquest país per un altre ocasió. Enrere quedaran Caernarfon Castle, Beaumaris a l’illa de Anglesey, el Snowdonia National Park, Aberystwyth, St David’s, Temby, Cardiff, Caerleon (segons la llegenda l’emplaçament de Camelot i la cort del Rei Artur) i Tintern Abbey.

Al capvespre arribem a Stratford-Upon-Avon, la ciutat natal de William Shakespeare, i ens quedem a pernoctar en un gran aparcament a l’entrada de la població.


picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA17#

Neus,moltes gracies per aquest relat amb tot detall,a mes al anar-lo fent a trosos l'hem pogut seguir amb detall ja que a vegades hi han relats penjats a viatges que els començo a llegir pero no els acabo mai ja que tinc poc temps per conectarme,moltes gracies i ESPERO ENS VEIEM AVIAT.

Gracies Mega !!!

Ja queden pocs dies de viatge i per tant el relat acabarà aviat ... tindrem que començar a preparar un altre sortida

Fins aviat.

Dia 13 d’agost

STRATFORD-UPON-AVON: Aquesta població creuada pel riu Avon esta situada a la pintoresca i rural regió de Cotswols. Son típics els habitatges construïts amb pedra de color mel, sostres de palla i entramats de fusta que sobreviuen des de l’Edad Mitjana.

Passejar per Stradford és com entrar dins un conte de fades: el riu i el canal estan plens de barques estilitzades, estretes i llargues per poder passar sota els ponts de baixa alçada; antigues mansions reconvertides en “pubs” on ja no esta de moda prendre cervesa (mes aviat els amics es reuneixen per compartir una ampolla de vi) i antics habitatges que guarden moltes histories !!!

La ciutat sencera gira apegalosament al voltant de William Shakespeare: es pot visitar la casa on va néixer, on va viure, l’església on el van batejar, on es va casar ...
És plena de botigues amb les narracions dramàtiques de Hamlet, Otelo, El Rey Lear i altres; calaveres que son cendrers o tassons per prendre la llet, clauers, litografies i tota mena d’objectes relacionats amb el gran dramaturg ...
Hi ha diversos punts d’informació on és possible comprar el plànol de la població, però ens hi neguem rotundament ja que ens sembla una presa de pel tenir que pagar per saber on és el lloc que després volem visitar i que també haurem de pagar, tot i que amb el Heritage Pass tenim l’entrada gratuïta.

La casa on va néixer el gran escriptor és molt bonica, però no podem visitar-la lliurament ... de nou ens trobem amb voluntàries d’avançada edat que ens volen explicar amb deteniment cada una de les cambres del habitatge per bé que els hi fem saber que no parlem ni entenem la seva llengua !!!

Pernocta al pàrking 1,5 L a partir de les 9 h 4 h / 2,50 L
Hi ha lloc per buidar / omplir en el pàrking d’autocars


Al migdia ens dirigim a OXFORD, la ciutat universitària més antiga d’Anglaterra. Al arribar al P&R anem a buscar l’encarregat del aparcament perquè ens obri la barrera i poder accedir al lloc destinat a vehicles de grans dimensions; ens informa que ens hi podem quedar fins les 19 h i que per sortir tenim que avisar-lo de nou.

Després de dinar, l’autobús ens deixa al centre de la vil•la, molt a prop de les universitats. Hi ha molta gent voltant pels seus carrers, majoritàriament estudiants amb bicicleta i turistes que busquen al igual que nosaltres el Christ Church College, la universitat més famosa del món.
Esta formada per diferents edificis construïts al voltant d’un pati central com el “hall”, amb una bonica escalinata, les dependencies dels estudiants i professors, la biblioteca i la capella que tot i ser de petites dimensions és alhora catedral de la diòcesis.
Una de les coses que més gracia ens fa veure el gran menjador totalment preparat per servir els esmorzars i dinars dels residents !!!

Després d’una bona caminada pel centre de la ciutat ens dirigim al nostre proper destí, la ciutat balneària de Bath. Te un P&R magnífic i no te cap mena de prohibició per pernoctar.

N 51,41079º W 02,38751º P&R Bath


picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA18#

Gracies N :good:eus

Dia 14 d’agost

Hem dormit tranquil•lament vigilats per les càmeres de seguritat del P&R i després d’esmorzar ens dirigim a la mil•lenària ciutat de BATH; fundada pels romans, a mitjans del segle XVIII es va convertir en el lloc de moda de les classes benestants i burgeses d’Anglaterra gràcies a les aigües termals dels seus brolladors.

La ciutat és realment petita però molt acollidora i enseguida ens orientem per dirigir-nos a les famoses termes (Roman Baths) situades al costat de la catedral.
Ja no podem utilitzar el Great British Heritage Pass doncs ahir va quedar desactivat, i malgrat el preu bastant elevat de l’entrada (38 L / 1 sènior, 1 adult i 2 estudiants) és una de les visites que no ens volem perdre i mentre l’Andreu i la Maria passegen per la vil•la aprofitant per fer algunes compres, nosaltres gaudim de les explicacions de “l’autoguia” que en tot moment ens descriu la bellesa i la grandiositat de l’antiga ciutat romana.
Al acabar agafem de nou el bus fins el P&R i al intentar sortir del pàrking ens trobem amb uns estranys artefactes anomenats “dents de cocodril” que no sabem com sobrepassar. Es tracta d’unes plaques metàl•liques de 20 cm d’alçada i de forma dentada que a traves d’una molla articulada no permeten que el vehicles puguin entrar en sentit contrari, però que al trepitjar-los suaument per sortir es dobleguen fins tocar el terra. Un cop descobert el funcionament del invent abandonem aquest lloc per dirigir-nos a la següent destinació.

Circulem per carreteres comarcals i com ens ha passat sovint durant tot el viatge, cadascun dels navegadors ens envia per una carretera diferent ... però aquest cop no tenim pèrdua, petits indicadors ens adrecen fins el lloc escollit.

Ens l’imaginem amagat de les mirades furtives dels turistes quan de sobte apareix davant nostre el majestuós i enigmàtic STONEHENGE !!!

És un monument megalític format per grans dolmens col•locats de forma circular. Els blocs de pedra provenen de la costa de Pembrokeshire (sud de Gales) i van ser transportats fins aquest lloc entre els anys 2200 i 1300 a. de C.

Al altre banda de la carretera hi ha un gran aparcament (creiem que de pagament) i la taquilla per treure els tiquets d’entrada al recinte, però ens trobem en un lloc privilegiat, sobre un camí de terra i a pocs metres del monument, acompanyats de altres autos i furgonetes ocupades pel que nosaltres anomenaríem “gent una mica penjada” i des d’on tenim una visió única del jaciment. Decidim quedar-nos aquí per dinar; mentre a prop nostre un grup d’arqueòlegs fan excavacions en uns terrenys propers.
Hi ha molta gent fen fotos i voltant pel interior de les instal•lacions, però creiem que hem fet be de veure-les des de fora ja que un cop dins també hi ha una tanca metàl•lica que no permet als visitants acostar-se.

Ens agradaria visitar Salisbury, ciutat medieval plena de carrers encisadors i amb una catedral molt bonica que presumeix de tenir l’agulla més alta d’Anglaterra. Els dos P&R que trobem tenen limitadors d’alçada i després de donar algunes voltes per la vil•la i no trobar on aparcar decidim marxar sense veure-la ...

A mitja tarda arribem a Windsor: creuem grans parcs i zones residencials que semblen molt tranqui-les fins trobar aparcament a prop d’uns camps esportius, a poca distancia del castell que demà visitarem. La pernocta és gratuïta.



picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA19#

Dia 15 d’agost

Avui és el sant de la Maria i quan les seves filles la truquen per felicitar-la li donen una mala noticia: un dels seus nets que es trobava a Grenoble en un “estage” de bici-cros ha sofert una greu patacada i esta ingressat en un hospital de la ciutat.
Tots sabeu com pateixen els avis i per L’Andreu i la Maria les felices vacances acaben de finalitzar i esperen amb angoixa el moment de tornar a casa. Falten 3 dies per embarcar però de moment continuem amb l’itinerari previst ...

Ahir al vespre varem descobrir l’existència d’un servi gratuït d’autobús des de l’aparcament on hem pernoctat fins l’entrada de WINDSOR CASTLE i aquest mati, sense adonar-me que la resta de la família encara no esta llesta per emprendre la marxa, al veure passar l’autobús l’aturo: amb les preses el Ramon puja darrera meu sense tancar el Fiama de la porta i la resta de la tripulació és queda a terra ...
... per sort la distancia a peu és curta i el bus passa cada 15 minuts !!!


El castell de Windsor és una gran fortalesa construïda l’any 1007 per Guillem el Conqueridor on actualment la Reina Isabell II encara hi passa molts caps de setmana. Unes 50 persones hi treballen regularment per garantir un immillorable servei i mantenir la seva conservació.
El preu de l’entrada és potser el més car de tot el viatge (54,70 L) i dona dret a veure els jardins, estàncies comuns i dependencies protocol•làries com el saló del tron i la Capella de San Jordi; també podem visitar una casa de nines immensa plena de luxosos detalls.
No cal dir que per entrar a les dependencies del castell hi ha fortes mesures de seguretat.

Ens queden pocs dies de vacances i volem aprofitar-los visitant la ciutat de Londres. Som conscients que es necessiten moltes jornades per conèixer la capital del país però nosaltres només pretenem fer-hi un petit tast ... fer de “guiris” totals ...

Londres disposa d’alguns càmpings al seu voltant, uns millor comunicats amb el centre que altres, però la Bel•la ens acompanya i el Crystal Palace (el més proper i el que disposa de millor transport) no admet mascotes i directament ens dirigim al Lee Valley Campsite, situat a Chingford (E4 7RA) Sewardstone Road que per e-mail m’havien confirmat l’acceptació d’animals de companyia i a més disposa d’una línea d’autobús ( nº 215) fins Walthamstow Central. ( Càmping 2 nits 64,80 L )

Ens instal•lem a les places assignades que incomprensiblement estan una a cada punta del càmping (nosaltres hem demanat llum i deuen tenir por de que passem un endoll als nostres companys) i ens disposem a dinar abans de començar la visita a la ciutat. En el mateix càmping podem comprar els abonaments diaris de transport ( 4 zones / 5,9 L / persona).

LONDON: Ciutat cosmopolita, bulliciosa, moderna, sorollosa i esplendorosa, enamora a uns i afeixuga i carrega a uns altres.

No crec necessari explicar els monuments, museus, esglésies, palaus, jardins i altres atraccions turístiques de que disposa la ciutat ja que qualsevol llibre de viatges o guia os donarà una idea clara dels llocs més interessants i os ajudarà a organitzar la visita segons els vostres gustos i prioritats.
En el nostre cas van ser l’Eli i el Adrià els que ens van fer de guia: primer a Picadilly Circus, després a Coven Garden, Chinatown i St Paul’s Cathedral ...

... puja i baixa escales, canvia de línea, torna a pujar i surt al carrer !!!
... gent amunt i avall, carrers plens i soroll de clàxons !!!
... pantalles gegants, botigues, semàfors i més gent amunt i avall !!!
... torna a baixar escales (és el que te the Tube), torna a pujar !!!

........................ les grans ciutats no estan fetes per mi .....................

Quan donem per finalitzades les visites del dia tenim d’esperar més de 1 hora a que passi el Bus. Arribem al càmping esgotats i amb ganes d’agafar el llit: una bona dutxa, sopar i a dormir.




picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA20#

Dia 16 d’agost

Quan a primera hora del matí en Ramon surt per passejar a la Bel•la veu amb horror que tenim una roda de la AC punxada i desinflada, però no una mica, s’ha quedat totalment sense aire ...

Comença l’odissea:
... truca al servei d’assistència de l’assegurança del vehicle ...
... espera que confirmen el servei ...
... torna a trucar perquè encara no han vingut ...
... finalment arriba la grua: el seu conductor (un noi jove) va vestit amb una camisa blanca ... malament, poca feina farà amb la roba que porta !!!
... mira, pensa i torna a mirar i finalment truca per telèfon a un amic que arriba poc temps després amb un altre cotxe d’assistència ...
... parlen, miren, decideixen ... i al cap d’una estona el amic del gruista i el encarregat del càmping estan sota l’auto intentant treure la roda de recanvi; mentre, el noi de la camisa blanca dirigeix el “cotarro” i es pren una coca-cola ...
... que si no podem treure la roda, ... que si te’n venem una de nova, ... que si vull que hem posis la de recanvi ...
Finalment el Ramon empipat acaba sota l’auto i de nou amb l’ajuda del encarregat del càmping aconsegueixen treure-la del seu amagatall; el amic arregla la punxada i col•loca la de reserva en el lloc de la malmesa i veient que no estem disposat a deixar anar ni un € ens donen el justificant de la feina feta perquè el firmem i toquen el dos !!!

Tot el matí a passeig ... Ja és migdia i encara no hem sortit del càmping. Fem un dinar ràpid i amb els nostres companys que en tot moment ens han esperat sortim direcció el centre per visitar el que el temps ens permeti: Avui toca el Green Park, el Buckingham Palace (només per fora), l’abadia de Westminter on celebraven un casament i no es podia entrar, el famós Big Ben situat en el Parlament, el Tower Bridge sobre el Tamesis i com no The Tower of London que quan varem arribar ja no deixaven entrar a ningú.

Per sort la visita d’avui a la capital no és tant estressant com la d’ahir, i malgrat la quantitat de turistes que sempre omplen Londres ens podem bellugar amb més facilitat; mentre nosaltres voltem en “plan turista” pels llocs mes coneguts del centre fent moltes i moltes fotos L’Eli i el Adrià aprofiten (després de donar-nos instruccions precises per no perdre’ns) per fer una escapadeta en solitari i comprar alguns llibres i regals.

Al capvespre el bus que ens te de portar al càmping torna a trigar molta estona i arribem a les nostres AC neguitosos i cansats !!!



picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA21#

Dia 17 d’agost

Avui és l’últim dia d’estada en terres angleses i volem aprofitar per acabar de visitar la ciutat de Londres.
A primera hora del matí intentem negociar amb la recepcionista del càmping l’hora en que tenim que abandonar-lo, però avui hi ha la treballadora antipàtica i tant si com no tenim de marxar abans de les 13 h. Fem una valoració del que ens interessa més, si anar fins Greenwich amb transport públic o arriscar-nos a arribar-hi amb les autos i després de sospesar el preu dels bitllets i la puntualitat del Bus 215 decidim per unanimitat agafar les AC per poder visitar el gran parc on es troba l’observatori que regula l’hora del mon.

Abans d’abandonar el càmping ens acomiadem de les famílies “xikiwilli” (Montse, Juanma i el seu fill) i “rayogue” (Yolanda, Ramón i el seu nen) que van arribar ahir mentre esperàvem el servei d’assistència i que coneixem d’algunes trobades organitzades en un fòrum autocaravanista.

GREENWICH és un barri de Londres situat a la ribera sud del riu Tàmesis. Te un gran parc on es troben l’Escola Naval, el Museu Maritim, el Royal Observatory i el Cutty Shark (l’últim gran veler que va transportat té entre Anglaterra i Xina).


Al ser diumenge ens costa una mica trobar aparcament per les autos ja que moltes famílies londinenques aprofiten els dies festius per passejar per el parc; els esquirols fan les delícies dels nens i dels grans al acostar-se per demanar pa, avellanes, nous, galetes o qualsevol cosa comestible !!!

Ens dirigim fins el Royal Observatori situat dalt un petit turó i visitem un petit museu on es mostren rellotges antics i estris diversos per mesurar el temps; també hi ha un telescopi i alguns objectes navals. De la mateixa manera que quan varem anar als països nòrdics vam aprofitar per posar alhora els peus en ambdós costats de la línea que senyala el Cercle Polar Àrtic, aquí volem repetir posant-los en l’hemisferi est i l’hemisferi oest senyalitzats i separats pel meridià cero que passa per aquí.
Des de aquest lloc també gaudim d’una bonica panoràmica del barri de Docklands on es troben els grans gratacels de la City.

Molt a contracor tenim que donar per acabada la visita a la ciutat; ens deixem per un altre ocasió parques, jardins, museus i barris de la capital i la certesa que en un futur no massa llunyà intentarem tornar ...


Com ens quedem algunes lliures i les volem gastar decidim anar de nou fins el P&R de Canterbury, el primer lloc on varem parar al arribar al Regne Unit després de desembarcar.
Pel camí ens tornem a despistar dels nostres companys i malgrat que els esperem una bona estona en la vorera de la carretera i després en el aparcament no apareixent pel que deduïm que han tirat directament fins Dover.

Efectivament ... quan a mitja tarda arribem al port d’embarcament per confirmar la reserva i comprovar que dins les instal•lacions portuàries no hi ha lloc per pernoctar ens dirigim al passeig marítim de Dover on els trobem ...

Aquesta serà l’ultima nit en terres angleses: tres setmanes de circular per l’esquerra, de pagar en lliures, de veure’ns constantment vigilats per càmeres ocultes, de gaudir de paisatges encisadors i somiar amb guerrers, princeses, herois i monstres ...
... tres setmanes, de viatjar, disfrutar i conviure amb uns amics i companys fantastics !!!



picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA22#

Dia 18 d’agost

El dia esta ennuvolat i a primera hora del mati ens presentem al port per embarcar. Ara tot és rapit i en pocs minuts passem els controls duaners i ens disposem a fer una travessia ràpida però amb la mar una mica bellugada.

Al arribar a Calais ens acomiadem de l’Andreu i la Maria després de posar-se en contacte amb la seva filla i confirmar que el seu net segueix ingressat a Grenoble. Ells continuaran el viatge direcció aquesta ciutat mentre nosaltres ens agafarem uns dies de relax per les platges de Normandia ... Però aquesta ultima setmana forma part d’un altre aventura que algun dia explicaré !!!


Per preparar aquest viatge he fet servir catàlegs guardats durant anys, retalls de revistes i documentació variada que havia arribat a les meves mans. També alguns relats penjats en fòrums autocaravanistes i per primer cop molta informació treta d’Internet.

A continuació poso els enllaços de les pàgines utilitzades:

www.visitbritain.com
www.visitscotland.com
www.undiscoveredscotland.co.uk/
http://international.visitscotland.c...highlandgames1
www.visitbritain.es/campaigns...r+gales&MED=IH

Great British Heritage Pass
www.visitbritaindirect.com/es...oductCode=TP1AVisitar

Londres
www.londonpass.com/languages/spanish/
www.viajaralondres.com/?page=windsorcastle.php

Relatos viajes a Gran Bretaña
- Mª Angeles del Valle
viajesautocaravana.iespana.es/
- 2ª parte viaje de Jota (pag 6, dia 29)
www.acpasion.net/foro/showthr...mentado&page=6
- J.M Garcia (verano 2007)www.viajarenautocaravana.com/...05ca0427a4fcfa

Enlaces de areas áreas de AC que pueden interesar:
www.ukmotorhomes.net/ukaires.shtml
www.mundoautocaravana.es.kz/
ibag.iespana.es/areas/esp.htm
www.eurocampingcar.com/index2...lg=es&cat_id=0
www.campingcar-infos.com/index1.htm
www.wildcamping.co.uk Foro inglés, con el mismo formato que acpasión.
www.motorhomeparking.co.uk Sitios para pernoctar en UK
www.ukmotorhomes.net/ukaires.shtml Sitios para pernoctar
www.reisverhaleneuropa.nl

Para descargar Pois de Gran Bretaña:
www.poidownload.co.uk/#
www.poiedit.com/sites.htm
www.getoutguide.pwp.blue
www.favourite-places.info/downloads.html

Enlaces de la página del Club Caravaning del Reino Unido (solo para socios o poseedores del carnet Internacional de Camping):
www.campingandcaravanningclub.co.uk/
www.forestholidays.co.uk/

Campings de Gran Bretaña
www.eurocampings.es/es/europa/gran-breta%f1a/
camping.uk-directory.com/

Reserva de ferry
www.aferry.es/


"Colorin colorado, este cuento se ha acabado"


Neus 2008.

Neus, moltes gràcies pel teu relat. La veritat és que m'ha encantat. El fet d'anar-ho fent a poc a poc, relatant un sol dia del viatge i amb unes poques fotos escollides, l'ha fet molt amé. Jo estava pensant publicar el relat de les nostres vacances d'una sola tirada, però m'agrada més aquest format. A veure quan m'hi poso...

Una abraçada molt forta.

Moltes gracies pel relats i les fotos.

Merce, Vicenç, moltes gracies !!!

M’alegra saber que el relat os ha agradat. Ja vaig comentar que el penjar-lo mica a mica m’ha obligat a anar escrivint encara que em fes mandra o no disposes de massa temps com ha passat aquests darrers dies desprès de l’infart del Ramon .

Merce, busca petites estonetes per escriure les vostres vacances i si el Webmestre ens permet seguir omplint missatges amb les nostres aventures no te donaràs conte i ja el tindràs fet; després amb tranquil•litat toca repassar-lo per enviar-li perquè el pengi en el apartat corresponent.

Una abraçada a tots.

Neus , un relat fantàstic!!!

Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres.

M'acabo de adonar en el teu darrer post que en Ramón darrerament ha tingut un infart . Desitjem que es recuperi ben aviat i que torni a estar en plena forma.

Un petó i una forta abraçada

Carles i Marta

Acabo de rebre totes les fotos del viatge i ja les podeu veure a la galeria, tant en la versió normal com la cooliris ( per veure-ho amb aquest sistema cal que tingueu el programa instal·lat al vostre ordinador ):

www.totcamping.cat/index.php?option=com_phocagallery&view=ca...tanya_neus&Itemid=85

El relat sencer del viatge està en revisió i estarà en breu a la secció de viatges.