TEMA:

Neus, ja no som res sense mòbil. Sort que us vau trobar.

mirypaco ha escrit:

Neus, ja no som res sense mòbil. Sort que us vau trobar.

A partir d'aquest moment ja ens varem possar d'acord, si ens tornavem a perdre ens trobariem a la següen destinació ...

Per cert Mireia, a que esperes per possar l'enllaç del tu blog ???

Una abraçada !!!

Dia 2 d’agost
Hem dormit tranquil•lament a un dels pàrkings del castell que per sorpresa nostra tenia les barreres d’entrada obertes no com és habitual a la majoria de llocs turístics que estem visitant.

ALNWICK es un castell misteriós, ple de bruixes i bruixots, pocions i encanteris on la màgia es viu dia a dia i els seus aprenents lluiten volant sobre escombres ...
... Si, Alnwick és l’Escola Hogwart on estudia Harry Potter !!!

En veritat aquest castell va ser construït a l’Edad Mitjana per fer front als guerrers escocesos, però el gran èxit d’aquestes pel•lícules ha fet que en el seu interior es representin petites histories per nens i no tant nens. Visitem algunes estàncies privades amb boniques pintures i porcellanes, pugem dalt les torrasses i voltem pels jardins mentre mirem de reüll que cap ésser entremaliat ens vulgui fer un malefici ...


El nostre camí ens porta fins un penya-segat de la costa de Northumbria on s’alça imponent i amenaçador el castell de Bamburg (completa col•lecció d’armadures). Abans d’arribar trobem un pàrking de pagament (2 L) situat a pocs metres de la platja i com ja és hora de dinar ens hi fiquem. L’indret invita a una llarga estada i a fer grans caminades per la sorra fina del Mar del Nord tot contemplant les pujades i baixades de marees, però no tenim temps ...
Per unanimitat decidim no visitar el castell per dintre (ens queda una mica lluny per anar-hi caminat) i ens conformem en fer algunes fotos dels paratges verges dels seus voltants i continuem fins la següent etapa: Holy Island.


HOLY ISLAND coneguda també amb el seu nom antic de Lindisfarne var ser un dels primer llocs d’Anglaterra on va arribar el cristianisme (St Aidan, any 635) i durant segles el monjos que habitaven aquesta illa van escriure els famosos Lindisfarne Gospels (manuscrits il•lustrats dels evangelis).
Una sola carretera uneix l’illa al continent (des de l’aldea de Beal), però quan la marea puja, aquesta queda submergida. Al arribar ens trobem molts turismes i algunes AC aturades a la vorera i tot que li comento al Ramon que tindríem de mirar la “taula d’horaris”, ell tot decidit decideix continuar ...

Avancen tranquils 2 0 3 km quan observem davant nostre com l’aigua de mar comença a envair la calçada ...
“Sin prisas pero sin pausa” recorrem els parell de km que ens faltem par arribar a l’illa. Ara entenen el perquè tothom ens mirava una mica estranyats !!!

Tenim tota la tarda per estar a l’illa, doncs fins les 20 h el mar no es retirarà; paguem 2,5 L de pàrquing i sota una pluja fina ens dirigim a visitar les ruïnes de l’antic priorat. La seva visita no és gaire interessant, en canvi ens agrada molt arribar fins el port de pesca on hi ha un parell d’homes arreglant les xarxes i seguir per un estret camí de terra fins el castell.
A les 19 h provem sort e intenten sortir de l’illa; avancem poc a poc però el mar encara cobreix la carretera ...
... algun turisme esbojarrat avança uns quans metres i s’atura de nou; la resta l’anem seguin !!!

Finalment podem creuar totalment la carretera i un cop al continent continuem fins Jedburgh on podem pernoctar sense problemes (pàrking de l’oficina de turisme).


picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA6#

Las fotos son mol macàs i els relats de maravella.

Dia 3 d’agost
La Vall de Tweed var ser per la seva proximitat a Anglaterra una terra de grans conflictes fronterers i els seus monestirs van patir durant segles les fúries dels guerrers de la corona fins que a 1554 van ser totalment destruïts per ordres d’Enric VIII.

Durant la revolució industrial aquesta regió va adquirir molta destresa en les arts de treballar la llana i actualment en algunes poblacions com Peebles es conserven vells molins i es pot admirar com antigament es teixien les teles.
Com les nostres vacances no duraran sempre, tenim que planificar les visites que volem fer depenent dels seus horaris d’obertura i en deixem algunes com els molins de Peebles o l’abadia de Kelso per un altre ocasió.

L’abadia de JEDBURGH va ser fundada al 1138 sobre les restes d’un antic temple del segle IX. Habitada durant anys per monjos benedictins, el seu estat ruïnós no li treu gens de bellesa al lloc, molt al contrari ens fa reviure èpoques glorioses de l’historia d’Escocia; la nau central sense sostre encara ens permet observar totes les columnes laterals y una maqueta dins el petit museu de l’entrada ens dona idea de la seva grandiositat.
No massa lluny tenim la població de Melrose: diuen que en aquesta abadia hi ha enterrat el cor de Robert the Bruce, gran lluitador per les llibertats escoceses, però la nostra següent destinació vol ser l’abadia de Dryburgh.

DRYBURGH ABBEY esta situada al mig d’un idíl•lic i frondós bosc, encara que les seves ruïnes no son ni de bon tros tant boniques ni tant ben conservades com les que acabem de visitar Malgrat la pluja entrem fins trobar la tomba de Sir Walter Scott (escriptor anglès del segle XVIII i gran enamorat d’aquestes terres) i donem la visita per finalitzada.

Ens dirigim a Roslin i desprès de trobar-nos una carretera tallada, donar unes quantes voltes per carrers estrets y no fer cas al navegador arribem al lloc que buscàvem ...

ROSSLYN CHAPEL: Considerada “catedral dels enigmes” i anys enrere tranqui-la i poc visitada , aquesta capella començada a construir al 1440 s’ha convertit en lloc de peregrinació de turistes y buscadors de misteris !!!

Està situada a 15 km al sud d’Edimburgh, en mig de la campanya escocesa en un lloc apartat del soroll ... bé, així va ser fins no fa massa; actualment s’hi han construït aparcaments i son molts els visitants que volen descobrir els secrets que amaga.

El seu exterior de reduïdes dimensions està totalment tapat per andamis, passarel•les i plataformes metàl•liques que dificulten la visió general del edifici i a l’hora permeten la contemplació de gàrgoles i altres figures paganes i religioses.

Al entrar dins la capella ens quedem bocabadats: columnes tallades finament amb infinitat de motius, parets i arcades plenes de filigranes, figures de dimonis, àngels, dracs i homenets, escenes de la mitologia nòrdica, celta, hebrea i cristiana; plantes desconegudes ...


Rosslyn guarda el secret del Sant Grial !!!

... Des de que el Codi Da Vinci l’ha fet famosa la seva visita ha deixat de ser gratuïta. Plena de gom a gom ens és impossible escapar-nos de les mirades dels vigilants i no podem fer cap fotografia, encara que a traves de la pantalla giratòria del vídeo si que podem enregistrar alguna cosa. Mentre, un guia de parla anglesa dona explicacions de totes i cadascuna de las figures representades al interior de la capella.

Un cop acabada la visita ens dirigim a Edimburgh on hem quedat amb la “família telerín”, la Clara, el Balta i els seus 3 peques.

... Des de que el Codi Da Vinci l’ha fet famosa la seva visita ha deixat de ser gratuïta. Plena de gom a gom ens és impossible escapar-nos de les mirades dels vigilants i no podem fer cap fotografia, encara que a traves de la pantalla giratòria del vídeo si que podem enregistrar alguna cosa. Mentre, un guia de parla anglesa dona explicacions de totes i cadascuna de las figures representades al interior de la capella.

Un cop acabada la visita ens dirigim a Edimburgh on hem quedat per trobar-nos amb la “família telerín”, la Clara, el Balta i els seus 3 peques.

Aquesta família extremenya (companys de Acpasión) porten quasi un mes per terres angleses i després de parlar per telèfon i passar-nos informació durant temps finalment ha arribat el dia que ens podem conèixer personalment.
Passem junts tota la tarda i a la nit continuem la tertúlia en el P&R on hem estacionat i on pensem pernoctar.



picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA7#

Dia 4 d’agost
És estrany, una ciutat gran i turística com aquesta i hem dormit solitaris en el pàrking. Ens pensàvem trobar AC en tots els P&R del país, però no és aixís , De dia encara en viem alguna, però de nit estigui o no permès pernoctar, totes desapareixen ...

EDIMBURGH és a l’hora capital i cor d’Escocia. Dinàmica, oberta i cosmopolita reflexa l’historia, la cultura i la personalitat d’aquesta nació.

El bus (2 L) ens deixa a Princes Street , el carrer comercial més important de la ciutat i en un petit passeig arribem fins el Edimburg Castle situat dalt un penya-segat fortificat des de fa més de 2000 anys. Al exterior del castell hi ha instal•lat un escenari on es representa durant tot el mes d’agost el Edimburgh Military Tattoo (bandes militars escoceses i de la resta del mont) però malauradament les entrades estan exhaurides des de fa mesos i no tenim l’oportunitat de veure’l.
Dins el castell estan exposades las joies de la corona “Honours of Scotlant” i les pedres del destí “Stone of Destiny” on antigament es coronaven els monarques escocesos, encara que el més interessant de la seva visita son las magnifiques vistes que hi han sobre la ciutat. Cada dia a les 13 h es dispara un canyó.

Caminant per la Royal Mile (uneix el castell amb el palau) ens trobem moltíssima gent jove que fa representacions teatrals pel carrer: salten, ballen, interpreten, ofereixen propaganda de les seves actuacions ...

Entrem a St Giles Cathedral i fem una visita guiada per l’Edimburgh subterrani de l’edat mitjana (Mary King’s Close) : carrers estrets, superpoblats ... las vivendes guanyen en alçada i la llum desapareix de les primeres plantes ...


Al segle XVII la pesta bubònica arrasa el país ... els rics abandonen la ciutat, però els pobres s’amunteguen en cases sense higiene, sobre aigües putrefactes; no tenen medicaments ni menjar i les autoritats no els deixen fugir: molts d’ells moren !!!

El 1750 es van enderrocar algunes plantes d’aquestes vivendes i sobre els pisos inferiors es van construir alguns edificis emblemàtics com el Royal Exchange. L’antiga ciutat va desaparèixer !!!

Al altre banda de la Royal Mile trobem el palau de Holyroodhouse utilitzat encara per la reina Isabel II durant cerimònies d’estat i recepcions oficials.

Cansats de la caminada tornem a les autos per dinar (pels anglesos és quasi hora de sopar) i després ens dirigim fins Culross al altre banda de la bahia. Tot i que les guies diuen que és un petit poble amb molt d’encant, nosaltres no li trobem res d’especial i després de fer algunes fotos al mar continuem fins la propera destinació: Stirling.




picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA8#

Arribem al cap vespre i comencem a buscar aparcament; primer ens dirigim a un TESCO però estan a punt de plegar i ja no ens deixen entrar per comprar i com en el pàrking hi ha uns cartells que avisen de que per una estància superior a tres hores ens poden cobrar 70 L decidim marxar a un altre lloc.
Com el pàrking del castell llueix el famós cartell de NO OVERNIGHT i el del National Wallace Monument esta ocupat per un grup de AC italianes tornem de nou al supermercat i seguint les indicacions d’uns joves a qui l’Andreu a preguntat ens dirigim a un carrer proper on intentarem passar la nit.


Dia 5 d’agost

Diuen que la primera impressió és la que val, i deu ser veritat. El lloc que ens van indicar no ens va fer massa gracia però com no teníem ganes de voltar ens hi varem quedar; A la poca estona un grup de nois es va instal•lar en una portaria propera a les autos per fer “botellón” de cervesa.
Hem tingut una nit plena de crits, riotes i cants desafinats que no ens ha deixat descansar a gust, però la sorpresa l’hem tingut al matí al sortir de l’auto: Ens han pres l’antena de l’emissora !!!
Empipats donem algunes voltes pels carrers propers intentant trobar l’antena per alguna reconada, però no hi ha sort i després de posar la que portem de recanvi comencem les visites del dia.

El castell de STIRLING construït durant els segles XV i XVI esta situat estratègicament dalt d’un turó que domina la ciutat i durant segles va ser clau en les lluites per la independència d’Escocia. Les seves muralles van acollir a Maria Estuardo mentre fugia de la persecució que la va sotmetre Enric VIII.

Al arribar al castell ens trobem amb la desagradable sorpresa d’haver de pagar 4 L per aparcar ...com si l’entrada no fos suficientment cara !!!
Malgrat la gran quantitat de turistes que el volen visitar podem entrar sense fer cua, ja que és una de les atraccions incloses en el Heritage Pass, però per ser sincers no és ni de bon tros el millor que hem vist.

Finalitzada la visita ens dirigim a St Andrews, bressol del golf angles.

ST ANDREWS var ser durant segles la capital eclesiàstica d’Escocia i la seva catedral (actualment en ruïnes) es va convertir en la més gran del país; també pot presumir de tenir la universitat més antiga de tot el territori.

Arribem al migdia i ens costa una mica trobar aparcament però com no ens importa caminar una mica estacionem les autos als afores, al costat del camp de golf. Després de dinar visitem el bonic barri de l’Edat Mitjana i ens arribem fins la platja. A pocs metres del mar s’alcen les restes de la catedral començada a construir el any 1160 però que per circumstancies diverses va tenir una vida molt efímera: turmentes, incendis i saquejos la van fer desaparèixer deixant-nos només part de la façana, algunes arcades del claustre, la cripta, un impressionant cementiri i la St Rule’s Tower des d’on es poden gaudir de boniques vistes.
De tornada a les AC passem pel castell i vorejant el mar contemplem com els aficionats al golf intenten imitar els millors jugadors del mon.

Avui toca anar de càmping ja que tenim problemes amb el WC químic i necessitem un lloc per poder-lo arreglar. L’Andreu sap que a prop de Blair Castle (la nostre propera destinació ) n’hi ha un parell però estan plens i decidim seguir uns indicadors de carretera fins el Loch Tummel on en trobem un a la seva riba. Per una carretera de terra ens acostem fins l’entrada i malgrat que el càmping és una mica “cutre”, el paisatge és encisador i podem gaudir d’una posta de sol inigualable (4 adults / 13 L )

N 56º 42’ 56,7’’ W 03º 52’ 30,5’’


picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA9#

el relat es fà molt interesant i les fotos molt boniques

PD.Neus que et vas vendre al Ramon no surt a les fotos

(es boma)

Salutacions a tots dos
Joan

Jofranc ha escrit:

el relat es fà molt interesant i les fotos molt boniques

PD.Neus que et vas vendre al Ramon no surt a les fotos

(es boma)

Salutacions a tots dos
Joan

El Ramon és un acaparador de càmera ... jo la compro i ell se la queda !!!

Una abraçada

Neus

Mol macàs las fotos, millor que no surti en Ramon Neus, las faria mal be.

Ostres Neus, quines fotos més maques i el relat....Quines ganes de anar-hi.

Molt valents per passar quean pujava la marea, jo no m' haguès atrevit.

mirypaco ha escrit:

... Molt valents per passar quean pujava la marea, jo no m' haguès atrevit.

Va ser una imprudencia temeraria !!!

Dia 6 d’agost

El suau murmuri de la pluja ens ha acompanyat durant tota la nit, i pel matí, a diferencia d’ahir, el dia comença molt ennuvolat.
Després d’esmorzar ens acomiadem de la propietària del càmping i ens dirigim al castell de Blair. Veiem alguns indrets on hauríem pogut pernoctar i ens fixem que a diferencia d’aquí els “campingsite” anglesos tenen cura del espai vital de tots els elements d’acampada i no intenten encabir-ne més dels raonablement permesos.

El BLAIR CASTLE es va començar a construir al 1269 però d’aquella època nomes queda una torre (la més alta de totes) ja que es va anar ampliant fins el segle XVIII per convertir-se amb l’actua’l palau.

Ens criden l’atenció les parets blanques del exterior i la gran quantitat d’armes tant de lluita com de cacera del seu interior; també hi ha exposades varies col•leccions de porcellanes, puntes de boixets, pintures i les habitacions que va ocupar Mª Estuardo.

La pluja segueix caient i tot que els jardins semblen molt bonics nomes ens apropem fins l’espai dels cérvols i continuem el nostre camí direcció nord.

Al passar per Aviemore descobrim la desviació que porta a l’estació del Cairngorm Mountain, el primer cremallera de Gran Bretanya que s’enfila a traves de paratges espectaculars fins arribar al cim del CAIRNGORM, una de les muntanyes més altes del pais (1245 m) però molt a contracor tenim que deixar aquesta visita per un altre ocasió.


SPEYSIDE és la regió que voreja el riu Spey i on es concentren més de la meitat de les destil•leries de whisky d’Escòcia. Hi ha una ruta anomenada Scotland’s Malt Whisky Travel que creua per paratges molt bonics una gran part de les terres on es produeixen i embotellen aquestes apreciades begudes, però com sempre, el temps disponible és el que mana i decidim escurçar la ruta i ens dirigim directament a Forres per visitar la Dallas Dhu Distillery.

Dinem al aparcament i després comencem una entretinguda visita per les sales de rentat, germinació, premsat, fermentació i destil•lació dins unes antigues instal•lacions del 1898. Al acabar ens ofereixen una petita degustació del apreciat líquid i del que hem de dir que és molt millor que moltes de les renombrades marques que es comercialitzen a casa nostra. Comprem una botella i continuem fins Inverness...


picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA10#

Vau comprar l' ampolla i us la vau pendre??????

M' ha encantat aquest castell, no imagiva un castell amb les parets blanques.

INVERNESS és la capital del comptat escocès de les Highlands. Al arribar ens sembla una ciutat sorollosa i caòtica, plena de botigues, amb molt de tràfic i alguns embussos; res a veure al que ens imaginàvem . Per una banda està a tocar al Moray Firth (Fiord de Moray) i per l’altre comunica amb el llac Ness a traves del riu que porta el mateix nom.

Voregem el llac Ness fins Drummadrochit, lloc on es troba el centre d’interpretació (Loch Ness Exhibition) i ens acostem al Urquhaert Castle. Des de el pàrking es divisen les ruïnes del castell, mentre la boira li dona un aspecte fantasmagòric al indret i les aigües tèrboles amaguen un diabòlic monstre.

El pàrking és ple d’autocaravanes malgrat que hi ha més d’un cartell de NO OVERNIGHT. Nosaltres, fidels a les nostres costums de no contravenir les normatives, decidim buscar un altre lloc per pernoctar y uns km més amunt, a Evanton trobem un aparcament gratuït en una plaça del poble.

Evanton N 57º 39’ 47,2’’ W 04º 20’ 11,2’’


picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA11#

Dia 7 d’agost

Sembla mentida com pobles aparentment tranquils i acollidors poden ser escenari d’autèntics malsons ...

L’Eli i el Adri que es queden llegint fins tard veuen esgarrifats des de la finestra de la “caputxina” com un grup de joves bastant ebris obliguen a aturar els pocs vehicles que circulen per la carretera i després d’obrir-les les portes i robar els seus ocupants els deixen marxar. Sortosament la policia no triga massa en arribar i pot dispersar a tots aquets brètols.

Al matí comprem pa, croissants i fruita en un petita botiga de queviures i continuem el nostre camí tot vorejant la costa. Fem la primera parada a DORNOCH, una població medieval situada en el que diuen que és el estuari més bonic de tota Escòcia. Son interessants la catedral, el Palau episcopal del segle XVII i el castell (actualment convertit en un restaurant). Ahhh ... l’ultima bruixa cremada en una foguera a Gran Bretanya o va ser en aquesta població l’any 1722 !!!


La carretera continua direcció nord. El mar és d’un color blau intens reflectint el cel mentre uns núvols blancs li donen una pinzellada de color; a l’horitzó entreveiem el que ens sembla plataformes petrolíferes.
Al passar per Wick parem en una benzinera per omplir els dipòsits ja que ens queden bastants km per fer dins una zona poc habitada d’Escòcia i no volem arriscar-nos a no trobar subministrament de combustible.

Al migdia arribem a JOHN O’CROATS: És el punt més septentrional de terra ferma, tot i que realment Dunet Heat queda una mica més al nord. Abans d’entrar a la població trobem el desviament de la carretera que ens portarà fins el far, a Duncansby Head.

DUNCANSBY HEAD: Imagineu un lloc sobrecollidor, el vent bufa amb força i davant nostre la silueta de l’ arxipèlag de les Orcades (Orkney islands) i molt més enllà, al horitzó, les Shetland islands !!!


La carretera acaba en un aparcament davant del far on hi han alguns turismes i moltes autocaravanes (cap d’elles espanyoles). Un camí ben marcat sobre l’herba va seguint la silueta dels penya-segats i es perd a la llunyania ...
... sovint entre les roques batudes pel mar furiós es poden contemplar algunes foques, però avui no tenim sort i no em veiem cap !!!

Al acabar de dinar ens acostem a la població i fem algunes fotos per recordar aquest indret. Davant del port hi ha un indicador que senyalitza la distancia des de aquet lloc fins qualsevol ciutat del mon, però està custodiat per un fotògraf autoritzat en fer d’aquest lloc el seu negoci particular i per tant , a no ser que vulguem pagar, tenim que passar de llarg.

Continuem el nostre camí direcció l’oest. El paisatge es torna més salvatge i deshabitat i per primer cop ens trobem amb els PASSING PLACE; son carreteres molt estretes on només hi passa un sol vehicle però que de tant en tant te unes petites voreres per permetre que els turismes es puguin creuar. Els trams entre unes i altres tenen bastant-te visibilitat i tot i que no hi ha cap normativa escrita de qui ha de cedir el pas, el cert és que a nosaltres sempre ens han deixat passar.

Ja al capvespre arribem a Durness i busquem lloc per pernoctar; el trobem al costat de la platja des d’on podem contemplar una de les millors postes de sol de tot el viatge.

Durness N 58,576190º W 3,514470º



picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA12#

Dia 8 d’agost

Al matí a primera hora fem una passejada per la platja; la marea ha baixat i deixa al descobert les empremtes de la seva erosió ...
Anem direcció Ullapool i de nou la carretera alterna els PASSING PLACE amb trams convencionals, recons encisadors on és possible pernoctar amb altres on hi ha grans cartells que especifiquen clarament:
NO OVERNIGHT PARKING OF CARAVANS OR CAMPERVANS

Pels prats que envolten les muntanyes hi ha gran quantitat de bens pastant, però de cara negra, amb banyes i pel llarg, vaja els típics bens escocesos que surten a totes les guies turístiques del país, al igual que las vaques peludes de color marron i cornamenta recargolada, encara no n’hem vist cap.

Pel camí passem molt a prop d’Ardvreck Castle construït sobre un promontori muntanyós a la ribera de Loch Assynt; actualment només es conserven les seves ruïnes però igualment parem per enregistrar amb les nostres càmeres aquest paisatge únic i salvatge.

ULLAPOOL és una petita població costanera fundada el 1788 com port pesquer de l’arengada i tot i que només té 1400 habitants és la més gran de tota la regió.
A mida que ens hi apropem divisem un nombrós grup d’illots (quasi tots deshabitats) a l’entrada de Loch Bronn: és l’arxipèlag de Summer i ens recorda enormement els paisatges noruecs de les illes Vesteralen.

Al arribar seguim els indicadors de pàrking que ens porta directament a una explanada al costat d’un supermercat i a poc menys de 100m d’un càmping al costat del fiord. Tot i que el lloc invita a fer una llarga estada de relax, les vacances no durant eternament i tenim de continuar el nostre camí.

A mida que ens acostem a l’illa de Skye el paisatge alterna prats verds d’herba i falguera amb boscos de pins i roures.

SKYE forma part d’un gran arxipèlag situat a l’oest d’Escòcia i format per les illes Hebrides exteriors (Lewis, Harris, Berneray i altres ) i les Hebrides interiors (Skye, Mull, Islay, Jura i altres) més properes a la costa.

Entrem a l’illa per un pont, anys enrere de pagament però actualment gratuït i fem una primera parada a un supermercat per proveir-nos de combustible; hem de fer una mica de cua, però un cop hem omplert el dipòsit ja no tenim por d’endinsar-nos per les seves carreteres estretes i descobrir els secrets que amaga. Seguim la carretera principal fins Dunvegan i trobem lloc per pernoctar al costat del castell, a les afores de la població.


picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA13#

Quines coses mes maques

Vicenç, ja saps que ens hauria encantat poder compartir el viatge amb vosaltres ...


Una abraçada.

Dia 9 d’agost

Avui és un dia lleig, una espessa capa de núvols negres cobreix el cel i una pluja persistent ens acompanya mentre circumval•lem l’illa.

Un tapis de color verd intens saltejat de tant en tant per grups de flors de color morat y cases de pedra pintades d’un color blanc immaculat li confereixen al paisatge l’aspecte d’una pintura “naif”...

La boira casi no ens permet veure el Old man of Storr, unes formacions rocoses en forma de dit de més de 50 m d’alçada que es troben al nord de Portree en la A-855, però el destí fa que estacionem les autos per retratar el mar i ... ohhhhhhh ... sorpresa !!! darrera nostre apareixen per uns instants i tornen a desaparèixer al moment, cobertes per la broma.

Més endavant un petit rierol es precipita al mar des de un penya-segat convertint-se en una cascada: és el Kilt Rock. Sortosament hi ha un aparcament on podem estacionar les AC per arribar-nos caminant fins el precipici i poder contemplar tanta bellesa.

El últim tram de carretera suporta bastant tràfic i un autocar de línea regular que circula amb molta presa (pensant que la carretera només és seva) li trenca el retrovisor al Andreu. Ni es para ni es disculpa i nosaltres bocabadats i alhora empipats tenim que continuar el camí amb el mirall fet pols i donant gracies que aquest fos l’únic desperfecte del vehicle.

Abans d’abandonar l’illa fem una parada a Kyleakin, un petit poble turístic situat quasi sota el pont que de nou ens portarà a terra ferma i on l’Eli aconsegueix divisar per uns instants una foca nedant.

Arribem a un dels llocs més emblemàtics d’Escòcia i potser el més fotografiat de tots: és el castell d’Eilean Donan. Inexpugnable durant anys, aquesta fortalesa es troba sobre un petit illot del Loch Duich i només és accessible a traves d’un antic pont de pedra.
El pàrking condicionat per la seva visita esta atapeït de turismes i autocars i com la pluja encara persisteix només fem algunes fotos del exterior i continuem el nostre camí. La nostre següent parada serà Fort Augustus.

FORT AUGUSTUS: És una població petita i turística situada a la ribera sud de Loch Ness entre el llac i el canal de Caledonian. El dia no invita al passeig però malgrat tot fem una volta per contemplar per últim cop el misteriós llac mentre guaitem amb atenció el grup de rescloses escalonades semblants a les 9 de Fonseranes a Béziers i que permeten la navegació recreativa a traves dels diversos llacs.

...De nou intentem buscar a Nessi, però no el trobem !!!

Després de la visita continuem direcció Fort William, ala peus del Ben Nevis, la muntanya més alta de Gran Bretanya (1815 m). Ens quedem a pernoctar en un pàrking proper al “centre de visitants”.

CALEDONIAN CANAL: Var ser construït entre les anys 1803 i 1822 pel enginyer Thomas Telfort. Anterior al canal de Panamà uneix al llarg de casi 100 km la baïa de Moray en el Mar del Nord amb el Loch Lynne en la costa atlàntica, aprofitant els llacs Dochfour, Ness, Oich i Lochy formats per la falla geològica del Gran Glen . En total disposa de 29 rescloses, algunes de elles escalonades (5 a Fort Augustus i 8 a Banavie), 4 aqüeductes i 10 ponts.




picasaweb.google.com/Neuscompy/GranBretaA14#