TEMA:

Ha estat la mala experiència de l'amic Cala i els comentaris que hi he llegit que m'han animat a obrir aquest fil i exposar-hi la meva opinió.
Sovint llegeixo que, com a mesura complementària de seguretat, molts recomaneu estacionar i pernoctar a la vora d'altres autocaravanes. Bé, a priori sembla que hem d'estar més tranquils doncs en grup ens sentim més protegits, però això comporta algun invconvenient: en primer lloc, la concentració. Crec que ho hem d'evitar costi el que costi, és una de les principals causes del creixent rebuig a les autocaravanes arreu. Una autocaravana pot aparcar pràcticament a qualsevol lloc sense molestar, dues ja és una mica més complicat, cinc ja es veuen massa i dotze ja són un campament que no agrada ningú si no està regulat. I com és obvi, quan més gent hi ha més possibilitats de que algu cregui que té dret a treure la taula i les cadires per esmorçar o a desplegar el tendal perquè el sol d'agost no doni a la paret de la nevera; o a obrir una miqueta l'aixeta de les aigües grises doncs, al cap i a la fi una mica d'aigua amb sabó... I tot això en un parking o en la plaça, o en el passeig maritim de qualsevol poble i repetit dia rera dia acaba per provocar un rebuig acompanyat al cap de poc temps per la inevitable "porteria" per a limitar l'alçada o el conegut senyal de prohibit aparcar amb la figura de l'autocaravana. I es que a ningu li agrada que li ocupin massivament el espai public, ni que li prenguin les places per aparcar uns vehicles de 6 o 7 m de llarg que sovint en fan servir dues o tres (en massa ocasions he vist autocaravanes aparcades de través ocupant fins a 4 places de cotxe).
L'altre qüestió és si realment això és una garantia de seguretat: voleu dir que un xoriço no pensarà que quantes més autocaravanes més possibilitats hi ha de fer negoci? M'explico: sempre he afirmat que el lladregot és un indessitjable, però no necessariament un tonto. Si una autocaravana, o qualsevol altre vehicle, mostra de manera ostensible que no hi ha res de valor a l'abast el més probable és que busqui un objectiu que li pugui ser més rentable amb el mateix risc. Quan deixo l'auto aparcada, res d'enfosquidors ni de cortines, que es pugui veure l'interior i que aquest no desperti cap mena d'interès. Si l'amaguem el més lògic és pensar que hi ha un motiu o, si més no, que hi ha una possibilitat, inexistent en el cas de l'auto en la que tot està a la vista. I quantes més autocaravanes, més possibilitats, i això ho saben. O sinò, per què algunes àrees d'autopistes són tant visitades pels xoriços? Perquè hi van poques autos? O pel contrari?
I una altre qüestió més desagradable: si tenim problemes voltats d'autocaravanes de desconeguts, estem segurs de que molts vindran a ajudar-nos? O potser és més que probable que tothom tingui un son molt profund i no s'en adoni de res encara que estigui veient la tele o llegint el diari? Ja sé que el que dic és molt bèstia, però cada dia al metro de Barcelona o de qualsevol gran ciutat es donen casos de robatoris que molta gent veu i ningú diu res, tothom veu com molts joves salten les valles i ningú els crida l'atenció... voleu dir que els autocaravanistes som tant diferents?
Bé, perdoneu l'extensió però crec que ja em comenceu a conèixer, no sé dir les coses amb poques paraules. I crec que el debat pot ser interessant i instructiu.

Hola Toni:

Estic completament d'acord amb tu, el fet d'estacionar conjuntament amb altres AC's, dona una falsa sensació de seguretat, jo crec que ningú ens ajudi si pases 'algo'. Tots tenim un son molt profunt...

Dos; hem estat a Finlàndia, i no hi ha ni una sola senyal de prohibit estacionar AC's em cap lloc. El motiu, és molt difícil contabilitzar més de dues AC's en qualsevol pàrking públic.

Els volums sempre son perjudicials pel nostre col.lectiu i a sobre amb difícil solució pel moment.

Salut, David

Toni: acabas de sacar a la luz uno de los secretos mejor guardados del mundo autocaravanista, y del cual siempre nos hemos beneficiado los pocos que lo conocemos: la afluencia de autocaravanas NO es sinónimo de seguridad, sino todo lo contrario.
No hay lugar donde la sensación de seguridad sea mayor que donde estás tú solo aparcado. Los consejos habituales ("Buscar zonas habitadas" "Donde haya más luz" "Cerca de otras autocaravanas") son pistas infalibles para los amigos de lo ajeno, que se hacen los mismos razonamientos (¿Donde es el mejor sitio para encontrar algo que robar?: en las zonas habitadas, donde haya autocaravanas aparcadas, donde haya más luz -que si no, no se ve donde está el parné-). No me imagino un caco dándose vueltas por la montaña a ver si a 2000 metros de altura hay una auto en un merendero, ni rebuscando por las calles de un pueblecito. Sí me lo imagino, en cambio, mirando en las areas de las autopistas, en los grandes aparcamientos...
En cuanto al posible comportamiento de otros autocaravanistas en caso de robo, yo no me fiaria mucho: este verano he tenido una avería en la alarma, y se me ha disparado unas cuantas veces en areas de autocaravanas. Pues aun estoy esperando a ver si alguien "saca el morro" para ver si me estaban descuartizando.
El asunto de la concentración es más delicado, y podríamos escribir rios de tinta (que ya se han vertido en otros foros). La solución tiene que pasar por un tratamiento "francés" del problema: suficientes areas de autocaravanas para "esconder" las autocaravanas de la vista, sin por ello perdernos como visitantes. Pero esto requiere, entre otras cosas, unos cambios legislativos, de comportamiento de la administración y de los usuarios que, hoy por hoy, no se vislumbran... Pero ese es otro tema....

A nosaltres la única vegada que ens han robat ha estat quan hem deixat visible el interior de la auto i aparcat en un parquing de cotxes sent la única auto que hi havia....Les altres vegades mai ens ha pasat res... quan hem estat acompanyats i ho hem tancat tot.. aixi que perdoneu- me peró crec que seguirem fent el que fem perque aixi ens va bé.... i a mi hem dona seguretat....encara que sigui ficticia... si alguna vegada ens roben d´aquesta manera... ens demostrarà que els xorissos els di dona igual que estiguem acompanyats o no. També roben en els campings quan no hi ha ningú i quan hi ha gent... us ho asseguro.... aixi que ... millor

Crec que el tema funamental es el de l´educació. A les tres setmanes que hem estat a Alemania no hem tingut cap sensació d´inseguretat o de perill per nosaltres o les autos (Selva negra i Baviera).
A un poblet petit anomenat Schiltach estavem amb un amic sevillà i un alemany. Nosaltres (els espanyols) portavem les bicis amb tot tipus de cadenes i candaus, l´alemany no portava res més que els soprts del portabicis (m´imagino que no se l´hi deu pasar perl cap que algú l´hi vulgui pendre).
I per fí crec que uns brétols ens podem trovar a qualsevol lloc indiferentment del medi de transport que estiguis utilitzant, el que pasa es que per desgràcia al nostre país encara ens veuen com una cosa rara que s´ha d´investigar (¿Qué es aixó? ¿Que portaran dintre?) .

Ho que tinc clar després de la experiéncia es que la propera vegada ens posarem a un carrer del poble en lloc de a un gran parking solitari.

Ara ho que toca es esperar a que obrin el concesionari i ens canvïin el vidre.

Jo no crec que la clau estigui en el fet d'estar sol o acompanyat. L'unic que és veritat que cadascú ha d'aparcar on se senti més segur (equivocat o no). El que no pot ser és que haguem de pasar la nit sense aclucar l'ull perquè tenim por.
Nosaltres hem passat moltes nits completament sols perduts per la muntanya i no hem tingut gens de por. Sempre pensem... "com vols que a un lladre se li acudeixi pujar a quí dalt per veure si hi ha algú per robar alguna cosa". Impensable!!! Però... si per casualitat puja algú mig sonat i t'enxampa a tu, has begut oli. Estàs molt, molt indefens. Però nosaltres no ho pensem això i seguim creient que val més NATURA I SOLEDAT que CIVILITZACIÓ I GENT.
Diferent és el que comentava de les àrees d'autopista. Si t'hi has de parar més o menys per força, segueixo creient que la millor opció és parar-te al mig del pas de la gent que entra i surt d'un hotel, restaurant... Un lladregot no se li acudirà anar remenant i forçant el pany enmig de la gent que li va pasant pel costat

Nosaltres quan fem viatges, sempre anem a buscar les areas d´ AC, pels serveis que donen per a omplir aigua i per buidar aigues brutes ......
Quan anem a fer muntanya, generalment m´agrada molt poder estar totalment sol, per tal de fer muntanya , per poder gaudir d´ella amb silenci i pau.
Algunes vegades hem fet aixó, pero a última hora al vespre, n´arriba alguna altre i el que no faré és marxar del lloc a on estic, doncs crec que aquesta persona si ve aquí, és també per gaudir de la muntanya com el que també m´agrada a mi.
Aixó és pot fer molt més a l´hivern, quan hi ha bastanta neu a la carretera i puges de nit, és difícil que en aquestes condicions n´arribi alguna altra, estem parlant sobre les 3 de la matinada. En aquestes condicions dubto que algún lladre s´entretingui a posar cadenes per a venir a robar la meva AC.
Tret d´una mala experiencia que varem tenir dues AC, pero que no era un cas de robatori, sino de drogatas i fins que m´en vaig cansar i els hi vaig fer un petit comentari, el qual van contestar amb xuleria pero va fer que marxesin sense pensar-s´ho gaire, fins a día d´avui i esperem que duri, mai ens han robat.

Jordi

A nosaltres la única vegada que ens han robat ha estat quan hem deixat visible el interior de la auto i aparcat en un parquing de cotxes sent la única auto que hi havia....Les altres vegades mai ens ha pasat res... quan hem estat acompanyats i ho hem tancat tot.. aixi que perdoneu- me peró crec que seguirem fent el que fem perque aixi ens va bé.... i a mi hem dona seguretat....encara que sigui ficticia... si alguna vegada ens roben d´aquesta manera... ens demostrarà que els xorissos els di dona igual que estiguem acompanyats o no. També roben en els campings quan no hi ha ningú i quan hi ha gent... us ho asseguro.... aixi que ... millor

A mi em sembla que precisament aquest és el problema, M. José, que si seguint amb aquestes pràctiques et roben arribaràs a la conclusió que als lladregots tant els hi fa. I jo crec que això no és cert malgrat tu tinguis una experiència contrària (això no és una ciència exacta). La majoria de casos de robatori o intent de robatori, incloent la meva experiència personal, han estat similars als descrits: enfosquidors, àreees de descans, autocaravanes aparcades enmig dels camions (atenció, als camioners no els fa cap gràcia i ells mateixos et poden fer una putada, que de santets i de "caballeros del volante" la majoria en tenen ben poc), absència d'alarma (algu coneix algun cas de robatori consumat en el que l'alarma hagi saltat? Jo no.), etc. I crec que el més important és que hem de seguir disfrutant de la nostra afecció sense pors, de la mateixa manera que cada dia ens anem a dormir o deixem la casa sola per anar a treballar sabent que la loteria del robatori a domicili està en marxa. Prenguem les precaucions que el nostre sentit comú i l'experiència pròpia i aliena ens aconsellin, i a viure que, com bé diu Nimfa: "la vida són quatre díes i dos plou"

" Però... si per casualitat puja algú mig sonat i t'enxampa a tu, has begut oli. Estàs molt, molt indefens."

Si, és veritat, però en aquests casos, és diferent el dia que la nit? Vols dir que l'hipotètic lladre, asssassi, violador o el que sigui, ¿esperarà precisament a la nit o et pot donar l'ensurt en qualsevol moment en la muntanya solitària? Però és clar, la nit fa més respecte...

"Diferent és el que comentava de les àrees d'autopista. Si t'hi has de parar més o menys per força, segueixo creient que la millor opció és parar-te al mig del pas de la gent que entra i surt d'un hotel, restaurant... Un lladregot no se li acudirà anar remenant i forçant el pany enmig de la gent que li va pasant pel costat"

Estàs segura? A mi m'ha robat dues bicicletes en plè dia una al carrer d'Aribau i l'altra a la Rambla de Catalunya. Les dues amb cadenats tipus Pitton que van haver de tallar amb cizalles que no són precisament petites i discretes i que, a jutjar per les restes trobades, els van portar força temps. Curiosament ningu devia veure res, estrany? La majoria de marroquins no es mouen del costat del cotxe en tot moment, saben que per molta gent que hi hagi, i n'hi ha molta, en quant es girin els robaràn.
Us heu fixat en al pudor de pixum que fan els aparcaments de camions? Els camioners pixen a les rodes perque saben per amarga experiència que per molts camions que hi hagi si s'en van al lavabo es poden trobar de tot a la tornada, a menys que es posin d'acord amb algun col·lega de confiança i... es veu que en tenen molt pocs!
Molt de compte, doncs. Jo vaig sempre a la zona d'autocaravanes, prenc les precaucions elementals que tantes vegades s'han repetit i dormo com un nen.

Aquest estiu.. a Strasburg....mentre dormiem en una parc enorme rodejats d` autos ... i tenint totes les mesures de seguretat que disposem ....a la matinada uns lladregots van intentar robar les nostres bicis.... la calor no ens deixava dormir i el manolo els va veure per la finestra de la cuina... els va espantar amb un crit i s´en van anar corrents!!! Eren tres noiets d´uns 17 anyets ...dos anaven amb bici i l´altre no... ves a saber si aquelles altres bicicletes també eren robades!!!!
Feia una calor de por..i les finestres de la caputxina i de la llitera de dalt més de la claraboya... les teniem obertes....suposo que per això jo tampoc podia aclucar els ulls...i per això els vem veure!!!
Primer ens vem espantar perque no saviem quants n´hi havien... ni el que volien... però al moment ens vem adonar del que volia!
El Manolo va despertar amb el crit als nens que estaven dormint .. però ningú va sortir de les seves autos per veure el que pasava.. i us asseguro que va fer un crit huracanat... mai l ´havia sentit cridar amb aquella força :-| .. quan van marxar... dient " a tomà po culo" :-| ja ningú va dormir dins l´auto....i mes tard els vem veure pasar que marxaven els tres ... el que no portava bici .. anava sentat amb un que en portava...
En fi... la tarda anterior ja ens havien dit que a Strasburg hi havien molts robatoris....suposo que el saber- ho també va fer que no dormissim de gust...
En fi...en 21 dies ha estat l´única vegada i hem dormit a diferents paisos din i fora de camping...per exemple Chequia. Cada dia n´estic mes segura que es una questió de sort...

Mª josé :mrgreen:

Perdoneu la meva ignorància, inconciència o com li volgueu dir, però nosaltres quan sortim no estem tan preocupats pels "cacos". Enteneu-me, si que prenem mesures, però fem una mica el que ens dicta el sentit comú.
Ja no tenim una auto de "super-lujo", així que els lladregots pensaran que som uns pobretons que amb prou feina podem pagar l'auto. Bromes a part, prenem bona nota de les recomanacions i esperem ´seguir tenint sort.

Montse

La primera vegada que ens van robar, va ser a França en les arees de
dencans que hi ha, i van ser dos camioneros Madrilenys, ells ho negaban pero jo vaig insitir que avisaria els gendarmes,al final van dir"le metemos
cuatro ostias, somos el doble" pero al final van desistir i ens van tornar el bolso,va ser un descuit.
Les altres dues vegadas, una va ser a Italia l'any 2000 no van poder
entrar, ja que ens en vem donar compte,va ser la primera vegada que
vem fer servir les cadenes,i el segon a Beziers el 2005 tornat de vacances
tampoc van aconseguir res, no portem ni alarmes ni res nomes la cadena
i la veritat es que no ens preocupa massa ja que dormim com "lirois"
Com ha dit la monrib es tenir una mica de sort, pero sempre s'ha dit
no temptis a la sort que et pot sortir malament.Per tant nosaltres, si ens veiem obligats a dormir en les arees de servei sempre busquem la llum i un lloc on ens sentim segurs
Encara que normalment sempre, ni a les arees ni a les ciutats grands mai
i pernoctem
Com ha dit la Mireia i el Carreras, nosaltres preferim la montanya i el silenci devant la ciutat i el soroll
I per acabar el que tenim clar es que despres de 24 anys de donar tombs per aquets mons de Deu, no hi haura cap bretol que ens fagui desistir
d'aquestes ganes de veure mon que ancara ens queda.
Joan