Benvingut,
Convidat/da
|
|
Hem tingut l´agradable sorpresa a l´entrar al fòrum i trobar-nos amb l´escrit de xximo, parlant de la nostra trovada a Le Mont Saint Michel.
Li donem la benvinguda i esperem tenir-hi una bona relació dins del mon del caravaning. Nosaltres som bastant novells en el fòrum, però hem descovert que hi ha una gran família amb qui compartir experiencies i bons moments, sempre dins d´una gran armonía i respecte. Esperem que el seu viatge hagi estat molt agradable i ja ens explicarà com els hi va anar. Les coincidencies de la vida, en l´escrit que explico en nostre viatge, on parlo del matrimoni Italià, el Sr. havia vingut dos anys a Terrassa a corre el campionat d´Europa de Trial. Una forta abraçada. Jordi i Margarida Tu pots enviar els missatges a les estrelles, així jo et podré comprendre.Tu pots dibuixar l´horitzó rera totes aquestes muntanyes, així jo et podré mirar.
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
Benvinguts a casa.
LLastima que el mal temps i que sou tan matiners no varem poder despedir-nos de vosaltres alla per la Bretanya. El nostre viatje despres de l'etapa Irlandesa, va continuar a Belgica y Holanda junts amb uns amics que coneixem del foro d'Acpasion i els vam acompanyar fins Amsterdam en que per una part les continuades plujes i que la nostre filla, tambe autocaravanista, estava a uns 300 KMs en Alemania, vam desviar-nos i en la seva companya vam fer una mica d'aquell pais i la visita tambe al Europa Park (es que som com nens petits) i des de açi ja cap a casa. I a preparar la propera....... |
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |
|
xximo, ens alegrem que tinguessi-ho un bon viatge, el recorregut que vare-ho fer és molt interesant i a més del viatge que ja ens vareu explicar que portave-ho fet per Irlanda.
Nosaltres el que és difícil, és que un día ens trobin a les nou dins de la AC. Una anecdota del viatge, amb els amics Italians que teniem de veïns, nosaltres vam sortir sobre les sis del matí cap a caminar i com que no van sentir cap soroll, al veure la AC tancada i que nosaltres no sortiem, va anar picant a la porta i es va arribar a pensar que estavem morts a dins, va estar patint, no sabia que fer si avisar a la policia, fins que vam tornar i ens va explicar el que va arribar a patir. A partir de llavors li vam dir que ja fariem una mica de soroll i així ho vam fer i ella ens sentia marxar i ja és quedava tranquil.la. Rebe-ho una forta abraçada. Jordi i Margarida Tu pots enviar els missatges a les estrelles, així jo et podré comprendre.Tu pots dibuixar l´horitzó rera totes aquestes muntanyes, així jo et podré mirar.
|
Please Entra or Crear compte to join the conversation. |