TEMA:

Aquest cap de setmana, fa l´any que uns companys de fòrum van venir a passar el cap de setmana a casa nostra.
Tot va començar en un fòrum de campisme a on participavem aquest matrimoni de Madrid i jo. Per les coses que els hi preguntava i sempre hem responien amb molt de respecte ja ens vam passar els correus i poc després els telèfons.
Es van anar acostant les vacances i ells marxaven una setmana abans que nosaltres. L´itinerari que feien ells era Madrid, Irún , Venecia i jo els hi vaig dir que era el mateix que fer, Madrid, Castellar del Vallés, Venecia.
Al veure ells que els hi deiem amb franquesa, van decidir fer l´itinerari que jo els hi aconsellava.
Van arribar el dissabte i el diumenge a mitja tarda ja van sortir cap a Venecia. La primera experiència de conèixer en persona a un matrimoni amb qui hem comunicava a través de la pantalla de l´ordinador i el telèfon va ser molt agradable, ella és Granadina, molt "xistosa" i sempre recordarem que el dissabte, després de sopar i celebrar els aniversaris de les seves dues filles, amb un gran pastís, ens van tocar les cinc de la matinada, durant el sopar, varem anar fent fotos i quan tothom s´en va anar a dormir em vaig dedicar a fer un montatge de les fotografies, amb música i gravar-ho en un CD, per que s´ho emportesin de record.
Quan va arribar la despedida, les nenes ja ens van dir que ens haviem de trobar per França i aquí va acabar. Varen sortir direcció a Venecia.
Nosaltres vam sortir de vacances i després de fer el nostre itinerari i haver passat dos dies a Versailles, quan ens trobavem anant cap als Alps, a més de 150 kms. d´aquesta última capital ens truquen pel móvil i era la filla petita i hem diu "Jordi, soy Alba, acabamos de llegar a Versailles i voy vestida de Blancanieves i quiero que me veas", Si va posar la seva mare i hem va dir "no me dejaràs a mi hija que se ponga a llorar por que su Jordi no ha venido a verla", es va tornar a posar al telèfon l´ Alba de sis anys i em va tornar a dir "Jordi quiero que me veas vestida así".
Com que a mi m´agrada molt la canalla, a la primera sortida de l´autopista que vaig poder girar, varem tornar a agafar direcció a París i Versailles i el que son les coincidencies, al passar per un carrer de Versailles els vaig veure passejant i la nena vestida de Blancanieves, allà al mig del carrer, vaig parar la AC, els vam cridar i la nena va venir corrents i s´en va tirar al coll i anava dient "Jordi, te gusto vestida así".
Els pares i l´altre filla, ni s´ho creien que des de la distància a on estavem, en direcció als Alps, fessim tants kms. per retrobar-nos les dues famílies.
Aquí vam passar dos dies junts. Va ser una experiencia molt agradable.

Perdone-ho per la llargada de l´escrit, pero ens ha agradat de recordar-ho.

Jordi i Margarita

Jordi, sembla mentida el que pot fer internet, oi?
Es coneix gent de tota mena i si s´agafa una mica de confiança, es fan amics.
Jo dels forums no coneixo molta gent, peró seria guapo coincidir amb familes que comparteixen gustos semblants.
Evidentment, la vostre historia es molt bonica, he de dir que m´he emocionat molt al llegir.la. I el tros que mes m´agradat ha sigut quan la nena es va tirar al teu coll i et va preguntar si t´agradava com estava vestida. Això vol dir que les nenes van agafar molt de carinyo a " dues persones desconegudes" , i diu molt d´aquesta relació.
M´agradat molt, i si, es fan bons amics pel forum. :D

Ninfa.
Quan truco a Madrid i agafen el teléfon, la nene més petita, l´Alba, al saber que sóc jo que truco, jo per teléfon ja la sento que diu:
"Yo quiero hablar con Jordi" i estem una estona parlant, ella amb sis anys i jo amb cinquanta sis. Un día es va posar a plorar al dir-me que se li havia trecat la nina de porcelana que li havía regalat. Al despedir-me sempre em tira petons i llavors vol parlar amb la Margarida.
Tal com dius, quan s´em va tirar al coll, jo hem vaig emocionar molt.

Benvolgut Jordi,recordo aquesta historia de la breu trobada que varem tenir a Navarcles.Al lleguir-la s'hem possa la pell de gallina i penso en els lligams que tenim entre els forers d'aquest i d'altres forums.
Amb molta gent que només hem vist tres vegades ens hem agafat més confiança que amb molta gent del poble amb els que ens veiem cada dia.El coincidir amb els gustos ,l'educació i la bona gent que sou,no m'extranya gens la vostra historia.Que per molts anys os pogueu anar trobant i que l'amistat perduri entre vosaltresi ara ja entre nosaltres.Petons desde Navarcles.

Hola Jepi.
De fet el que dius, és molt cert, nosaltres hem fet moltes amistats fent muntanya, al trobar-te dalt d´un cim, fent-la petar una estona i nosaltres tenim la costum de que portem un petit bloc i depen de la persona amb qui et trobas ja ens passem els correus i ens enviem fotos de muntanya.
Jo amb el client que tinc aquí a Navarcels i que tu ya saps qui és, quan vaig dir que per internet coneixia a "Jepi", amb els comentaris que em van fer de tu, no necessitaves tenir padrins, em van parlar excelenment de tu i de la teva família. En aquells moments em va semblar que ja et coneixia i més quan vam sortir al carrer i em va ensenyar que estaves a cent metres d´ells, pero aquell día no ens vam poder coneixer.
Entre el que em van dir de com eres tu i el día que ens varem coneixer, ens fa l´efecte que t´hem vist varies vegades.
Una forta abraçada des de Castellar.

Jordi i Margarida

Hem faràs possar vermell.
Pero la veritat es que l'amistat es una cosa ben extranya.Quan algú t'entra ja no es pot aturar.Que ningú ens aturi.
Salutacions.