TEMA:

Encara que no ens coneixem ho sentim molt.

Sabem prou bé que en aquests moments el millor que se us pot dir és un silenci.

Rebeu el nostre condol i una forta abraçada per tota la familia ¡

Ramón i Neus

un abrazo fuerte para jepi y los suyos

Ho sentim molt.

Nos unimos a vuestro dolor.

Ho sentim molt.

Salutacions.

Jepi i família,

Un petó ben fort i una forta abraçada en aquests moments tan dolorosos. Ja sabeu on som.......

Carles i Marta.

Jepi i familia, estem al vostre costat tant als momens de joia i divertiment com aquells altres de tristor.

Els de Sabadell també estem amb vosaltres.

No ens coneixem encara, però també us volem donar el nostre suport.

Un fuerte abrazo de la familia gordis,

Saludos.

Lo sentimos mucho

Un abrazo de la familia jave4

Us acompanyem amb el sentiment,

Una abraçada .

Bona tarda família

Acabem de entrar al fòrum i ens assabentem de la mort de la vostra Avia .
Ens afegim al condol de tan dolorosa pèrdua , acompanyar-vos en el sentiment
I enviar-vos una forta abraçada a tota la família.

Joan i Carme

Nosaltres també volem acompanyar-vos en aquests moments de dol i donar-vos tots els ànims posibles per superar la perdua del ser estimat.
Una abraçada molt forta.

Una abraçada per tú Jepi i per la resta de la familia.

GRÀCIES,GRÀCIES,I MIL GRÀCIES.
En aquests moments es quan t'adones del bon grup que som.
La veritat amics es que els ànims estan per terra en una setmana on hauríem d'estar en plena joia per la inauguració de l'àrea i per la festa de la Monacàlia. Per sort queden un parell de dies i haurem de fer un esforç per sobreposar-nos i agafar el toro per les banyes.
La meva avia tenia 95 anys, es vestia sola, es rentava,es feia el dinar i feia encara els dels altres doncs no volia ningú a la cuina. Això ho feia en una casa on son 4 de colla. Era una crack, es sentia útil i Deu l'hi ha donat la salut per poder-ho fer. Tenia qualitat de vida. Pensareu que amb 95 ja l'hi tocava. Sí es cert, és llei de vida. Però el que ha cremat més les nostres ments es que durant els tres dies que va estar ingresada no li van poder calmar el dolor que li provocava una pedra encallada a la bufeta. No podia passar pel quiròfan,doncs tots els metges deien que a la seva edat no ho resisitiria i això va provocar tot un seguit d'esdeveniments que la varem veure cridar de dolor els dies que va estar ingressada. Us prometo que no hi ha impotència més gran que veure-la patir i no poder-hi fer res. Finalment va morir, però el record dels crits d'angúnia i dolor no s'esborren fàcilment.

Vull des d'aquí donar les gràcies pel suport rebut per en Tiowillson i família els quals no ens han abandonat en cap moment.
La vida continua i amb vosaltres al costat es més fàcil tornar a posar un somriure als nostres llavis.
Una forta abraçada.
Salutacions.

La vida a vegades ensd porta males ratxes, i cal passar-les per poder gaudir de dies millors.

El final de la vostra àvia ha estat una gran putada, és cert, però quedeu-vos amb una cosa: als 95 anys seguía gaudint d'una vida plena i útil, no ha passat pel tràngol que tants avis pateixen de ser i sentir-se una càrrega. I molt probablement vosaltres, com a familia, heu estat en bona part els responsables d'això.

Per tant us acompany en el sentiment i m'afegeixo al vostre condol, però també us felicito per ser com sou.

Una forta abraçada

Toni i familia

Rebreu una abraçada molt forta tots quatre.

Com molt bé diu en Toni de Ros heu de quedar-vos amb el record d'una persona que ben segur ha estat un referent per a molts. I és l'emprenta positiva el que ens fa perdurar més enllà de la nostra vida.

Un petó molt fort d'aquesta família que us estima.

Malena i Jordi

Familia, sentimos mucho vuestra gran perdida.
Recibid un fuerte abrazo desde Sabadell.