TEMA:

Bon dia !!!

Avui a casa ens llevem pensant a quina mena de país estem.

En David ha "dormit", sense rebre massa explicacions, a l'Euromed que està aturat des de fa hores a l'alçada de l'Aldea.

El tren havia de sortir ahïr a les 6 de la tarda de València (ja va sortir amb retard, però això ja ho consideràvem dins la normalitat ...)

No hi ha autobusos, per a portar a Barcelona un grup de gent que estan retinguts a un tren per manca de llum ?

M'ès inevitable comparar i pensar com ho haurien resolt a qualsevol país de sobre dels Pirineus !!!

Lamentable, i de total menyspreu per als passatgers, que en cap moment han tingut cap mena d'informació sobre on eren, què passava, i què es faria a continuació.

Eva, aixó es Espanya, i les coses funcionen així..., ho sento pel David, pasar la nit al tren aturat no deu ser gaire agradable. Millor s'hages emportat l'auto.

Salut. Ramon

Eva sento molt lo del David.Fa 39 anys que volto i sempre quan cau una miqueta més d'aigua i una mica de neu aquest país es paralitza.Moltes vegades he sentit que han possat un bus per la gent encallada,aquest cop no deu haver tocat.Esperem que els nostres fills ja ho tinguin resolt i que quan pasin aquestes coses algun iluminat les pugui solucionar amb normalitat,perque estavem avisats fa dies que plouria,o no?.Només caldria estar preparats.Una abraçada al David de part nostra i que no sigui res,esperem que pugui arrivar a casa el més haviat posible.
Salutacions.

Cap a les 9 del matí sortia de Barcelona cap a casa. Els han portat en 20 autobusos (si ho he entès bé, ja que hem parlat per telèfon pel matí, però al vespre ja dormia quan he arribat a casa).

En fi, no deixa de ser una anècdota que a aquest país tan modern, i tant de disseny, els hagin tingut a estones sense llum, ni els d'emergència, sense ventilació, ni menjar, ni beure, etc. Els banys no funcionaven. La informació no hi era...

Tot un Euromed d'un país tan europeu !!!

EvaV,hem sentit la noticia per la tele i tot.Quina mala jugada.ens alegrem que hagui arrivat.
salutacions.

Us paso l'article del periodico sobre aquest incident on hi havia el nostre amic David.


14 hores per arribar a Barcelona des de València
• "Em nego a seguir endavant, perquè hem estat a punt de descarrilar", va comunicar el maquinista entre Salou i Tarragona

Más información

EL PERIÓDICO
BARCELONA


Sortida: 18.05 hores. Arribada 21.13 hores. Poc més de tres hores. És l'horari que Renfe té marcat per a l'Euromed de València a Barcelona que ahir no va acabar el trajecte pels efectes que la tempesta d'aigua va causar en la línia. Els viatgers de Barcelona acabarien arribant a l'estació de Sants en autocar 14 hores després d'iniciar el recorregut en tren. Un dels usuaris, Joel Molleví confiava a pujar al tren un quart d'hora abans de les set del vespre, a l'estació Castelló de la Plana. No obstant, el viatge començava amb més de 40 minuts d'espera a causa de la pluja.

Joel i els companys de vagó es van convèncer poc després que el viatge en tren hauria d'haver estat anul·lat, perquè el més probable era que el comboi no pogués arribar a la seva destinació. La realitat els va donar la raó, al voltant de les nou del vespre, i després d'un penós i lent viatge esquivant les dificultats que l'aigua deixava a les vies, el tren es va aturar a prop de l'Aldea (Baix Ebre), en terreny de ningú. La línia s'havia quedat sense corrent elèctric.

Ni llum ni aigua ni menjar

Joel explica que durant gairebé tres hores els passatgers van estar reclosos al tren enmig del camp, sense llum i sense aire condicionat. I, a mesura que van anar passant les hores i es van esgotar les existències del servei de bar, també sense aigua i sense menjar. La informació, sense detalls, arribava a través del maquinista i del revisor. Un canvi a la via paral·lela va permetre al comboi recuperar l'electricitat i fer pensar que el trajecte podria continuar. No obstant, a l'arribar a l'Aldea, una nova parada. Ara són els semàfors, la senyalització la que no funciona. "Ens diuen que seguim com puguem fins a arribar a Tarragona, després tot serà més fàcil", va comunicar el maquinista, segons relata Joel. Al voltant de la una de la matinada, el tren avançava a poc a poc, amb parades intermitents, per evitar qualsevol perill.

Minuts abans de les quatre, entre Salou i Tarragona, es va sentir un soroll més intens acompanyat d'un sotragueig i el tren es va aturar completament d'una frenada. Fins aquí va dir el comboi. Davant dels passatgers, el maquinista comunicava per telèfon que el viatge de tren no aniria més lluny: "Em nego a seguir endavant, perquè hem estat a punt de sortir de la via. És impossible passar, tot està entollat". Poc després, va confirmar als passatgers que el comboi tornava a Salou, on hi hauria quatre o cinc autocars per portar a Barcelona la major part del passatge i un altre per traslladar els que viatjaven a Tarragona.

Entre les 04.30 i les 05.00, els responsables del tren van rebre la confirmació que els autocars estarien a punt. En efecte, cap a les sis del matí, els vehicles sortien per carretera cap als dos destins.

Conat de motí

Cansats després de més de 10 hores de l'accidentat viatge, els passatgers confiaven a finalitzar el malson. I va ser només a mitges. El conductor de l'autocar en què viatjava Joel no dominava el trajecte, va passar per l'autopista del Garraf i va entrar a la Diagonal per la Ronda de Dalt. A aquelles hores, va atrapar totes les caravanes del difícil matí d'aquest dimecres. El resultat, arribada a l'estació de Sants uns 20 minuts després de les vuit del matí. Els passatgers van arribar a increpar el conductor durant l'erràtic trajecte, però la resposta va ser més inquietant: "¿Què es pensen, que són els únics que fa 14 hores que no dormen?, jo també". La notícia de la situació en què conduïa va generar un conat de motí i uns quants insults dels passatgers, però la paciència dels usuaris ahir a la nit i avui encara era inesgotable.

I a l'arribar a l'estació, l'últim debat: ¿Val la pena protestar? Hi havia opinions diverses, però tots van coincidir que ningú de la companyia els havia informat dels seus drets.

Gràcies, Jepi.

I dius que el que ho explica es deia Joel ? (és que gairebé m'ho han explicat fil per randa com a l'article d'El Periódico, inclós l'incident a l'autocar).

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.



y nuestros "gestores" sin enterarse.