Diari d'unes vacances - GRAN BRETANYA 2008

A pocs dies de començar les vacances l’incertesa ens angoixa. No viatjarem a un país exòtic, ni tant sols llunyà, però si a un país diferent:
Un país on es circula per l’esquerra, els km es converteixen en milles, l’alçada del túnels es mesura en peus i la distancia fins la propera cruïlla en iardes. Un país de l’Europa comunitària que tot i controlar el temps va 1 hora avançat; on es ven i compra amb lliures ... un país de parla anglesa on ningú entendrà el nostre anglès !!!

Els preparatius d’aquest viatge havien començat molt temps enrere, de fet estava previst realitzar-lo l’estiu de 2007 però un desafortunat accident d’en Ramon (que molts de vosaltres ja coneixeu) ens va obligar a posposar-lo fins aquest agost.
Nous relats penjats a la xarxa ens varen ajudar a trobar llocs de pernocta i a l’hora ens varen fer coneixedors de les dificultats que trobaríem a moltes poblacions per estacionar.
La reserva del ferry és va fer de nou per Internet al començar l’any i malgrat la pujada dels combustibles el preu que varem pagar va ser molt raonable: AC de + de 7 m i 4 adults 160 € a P&O .

Dia 25 de juliol
Sembla impossible acabar d’entaforar tots els estris que falten ... però finalment després de comprovar que no ens deixem res important i necessari (diners, passaports, targetes sanitàries, medicaments, reserva del ferri, etc.) a mitja tarda ens posem en marxa direcció Millau on tenim pensat passar la nit.
Arriben a les 22,30h i malgrat que portem les coordenades de l’àrea de AC ens costa una mica trobar-la ja que queda amagada darrera els pàrkings de turismes. Situada en un lloc tranquil i proper al centre de la població les parcel•les queden ben delimitades per tanques de fusta que dificulten una mica les maniobres d’estacionament.
Rue de la Saunerie (Millau)
N 44º 5’ 45,168’’
E 3º 5’ 7,368’’

Dia 26 de Juliol
Com era d’esperar la nit ha estat calorosa. De bon matí ens posem en marxa direcció Clermont Ferrand però abans d’incorporar-nos de nou a l’autovia A-75 passem pel costat del llarg viaducte (2460 m) sobre el riu Tarn construït per Michel Virlogeux entre l’any 2001 i 2004 i que ahir a la nit ja varem veure il•luminat.
La carretera és plena de pujades i baixades (com una muntanya russa) i monòtona com la gran majoria d’autopistes però un cop arribem a la capital de l’Auvergne continuem per carreteres nacionals (més distretes) fins Orléans on hem quedat en trobar-nos amb els nostres companys de viatge: l’Andreu i la Maria.
L’àrea d’Orléans es troba situada en el “Parc de Loisirs”, un lloc d’esbarjo al costat d’un llac on es pot practicar el bany, anar amb canoa i fer petites passejades. També hi ha una explanada amb taules de picnic.
Com bé us podeu imaginar, un dissabte a la tarda del mes de juliol, el pàrking és ple de gom a gom i tenim d’esperar fins el capvespre per trobar un lloc adient per pernoctar. Hem tingut una nit sorollosa: alguns turismes han estat fent derrapades fins que ha arribat la policia per escorcollar alguns joves !!!

Base de Loisirs de l’ille Charlemagne, Rue Levée de la Chevauchée (Orléans).
N 47º 53’ 39,624’’
E 1º 56’ 19,212’’

Dia 27 de juliol
Ens hem aixecat molt aviat però no ens posem en marxa fins les 9 h del matí. Hem buidat les residuals i el wc químic però el mecanisme del aigua potable està avariat i no podem omplir; per recomanació de l’Andreu ens desviem fins Brezolles on hi ha una acollidora àrea per autocaravanes que sortosament trobem després de donar unes quantes voltes per la població.

Aprofitem per omplir el dipòsit, estirem les cames i continuem el nostre camí llarg i monòton per paisatges sempre iguals: grans extensions de camps de blat i ordi sota un sol enlluernador.
Finalment a mitja tarda arribem al port d’embarcament de Calais i ens dirigim a les oficines de P&O per confirmar la nostra reserva. Aquí vaig cometre un greu error, vaig declarar l’existència de la nostra mascota i automàticament després de pagar 42 € pel seu bitllet ens varem convertir en una mena de delinqüents perillosos portadors d’alguna estranya malaltia infecciosa ...

Amb tots els tràmits fets volem aprofitar el que queda del dia per posar gasoil i fer una petita volta turística per la ciutat.
L’ajuntament de Calais és un edifici singular envoltat de bonics i cuidats jardins i ens disposem a passejar per ells. Fem unes quantes fotos i al tornar a les autos trobem dos lladres dins la Moncayo de l’Andreu i la Maria: tenen una moto en marxa a pocs metres de nosaltres i al sentir els nostres crits volen emprendre la fugida ...

El Ramon (creu que te vint anys) vol aturar-los i corra darrera d’ells per intentar-los fer caure però és ell qui es dona una bona rebolcada per terra, s’esquinça un turmell i s’enfonsa un parell de costelles !!!

Els lladres, al sentir-se enxampats i voler escapar deixen oblidat part del seu botí i només s’emporten un mòbil, però el disgust dels nostres companys al veure vulnerat el seu domicili és difícil d’oblidar.

Neussssssss


Estem esperen una mica messsssssssss:(

jo tambe vull una miqueta mès......

hola Neus.

El Ramon esta fet un super home, tal comdius tot i la caiguda va evitar que els lladragots fecin de les seves.



Aquest viatge promet i es que ens feras partir molt :laugh:

Pobra Ramon, quin absurd.


Seguim esperannnnnnnnnn

D'un nido quina putada, espero que al menys la patacada no sigui massa forta i tot acabi en un mal record.
Anim a tots

Neus , ens has deixat en un moment de molta tensio , esperem el desenllaç . com esta el Ramon ?? suposem que no seria res.

petons

mària

Doncs si, com està en Ramon?
I en quan als lladres??
I encara un xic més, i el viatge?
Ai, ai... no ens deixis aíxí.... :sick:

Ostres, qué estàs explicant?

Com està ara el Ramon?

Explica, no ens deixis així!!!!!!!!

Neus,
Cóm està en Ramon? :ohmy:

Explica més..., em tens enganxat i entenc que el viatge només acaba de començar...

Deu ni do som objectiu número 1 dels lladres. entenc que aquestes persones amigues de lo aliè ni els vau enxampar físicament?
Jo cada cop que marxo a visitar vaig amb por al cor, més pel que es puguin emportar per les destroces que et facin ja que sempre ho tinc tot molt bé amagat ho ho porto a sobre.
Depen de la destrosa q et facin t'endarrereixen el viatge.
total el millor es enxampar-los i una pedra al coll i al canal del la mancha ok !!!!!!! . martelll

Per cert canviant de tema Karlos75 els arxius del GPS en Europa GENIAL.... :good: :good:

NEUS volem saber mes,ens has deixat clavats.ENS VEIEM.

Per sort el Ramon és un home fort :whistle:

Ja us vaig comentar que el viatge a Gran Bretanya ha estat plé d'incidents: aquest va ser el primer, però no el últim.

...el relat continuarà !!!

Neus, estem esperant amb moltes ganes de saber mes i mes

Neusssss, que a este paso nos lo vas a contar en vivo y en directo.
Espero que Ramón esté bien y que solo haya sido un susto.
Un beso.

cari Neus ens deixes amb la mel a la boca :laugh:
cada cop es mes intrigant la vostre aventura per anglaterra

Dia 28 de juliol
El Ramon està adolorit. Son les 7 del matí i malgrat la nit dolenta que hem passat ja estem llestos per embarcar ... Creuem el primer control del port on ens miren amb deteniment els nostres DNI; tot seguit dos policies anglesos entren dins la nostra AC per buscar no sé ben bé el que i finalment passem un últim control on ens demanen la documentació de la nostre gosseta Bel•la.


El funcionari mira i remira el seu passaport, passa una i un altre pàgina tot dient amb el cap que NO ... hi ha algun problema, parla per telèfon amb un altre funcionari i ens indica que continuem 50m endavant on ens esperen per fer-nos passar a un despatx: no hi ha 1 problema, n’hi han 2. La documentació de la Bel•la no indica l’hora que se li va administrar el tractament contra les puces, les paparres i els equinococus; a més la data d’implantació del xip, la vacuna contra la ràbia i el test d’anticossos no està en el ordre exigit per les seves normatives.

A corre-cuita truquem a un servei veterinari d’urgències de Barcelona per explicar-li que estem retinguts a Calais i necessitem que ens enviïn per Fax les dates sol•licitades.
El cor ens batega amb força i mentre esperem intentem explicar que la nostre mascota porta dos xips, el primer ja fa temps que va deixar de ser operatiu i per aquesta raó l’hi varem implantar un altre poc abans d’anar a Noruega. Son “cap-tossuts” i ens exigeixen que li obrim un passaport nou a Calais.


Les hores passen i mica a mica hem anat salvant tots els obstacles. A les 12 h després de posar-nos una cartolina verda al parabrises indicant que portem un animal “perillós” dins la AC ens deixen embarcar.
Ah ... La Maria i l’Andreu no han tingut cap problema amb el seu canari; el duien amagat dins una caixa de cartó !!!


La travessia és tranqui-la, la mar calmada, al horitzó s’entreveuen els penya-segats blancs de Dover. Al desembarcar continua el nostre neguit, i fins que no arribem al P&R de Canterbury i dinem no aconseguim tranquil•litzar-nos.

Neus, molt emocionant aquest relat. A veure quan ens expliques més cosetes...

Un petó per a tots dos.