Passem pels pobles de Ur-Targasona-Egat-Font Romeu i Pyrenees 2000, on volem omplir aigües i de pas fer una petita gestió… però la nostra sorpresa va ser majúscula quan a l’entrada del pàrking, que gairebé tots coneixeu hi vam trobar el cartell de “Aire Fermè”. Efectivament han tret fins i tot la font que subministrava l’aigua. Sense parar em dirigeixo cap a informació per preguntar què havia passat. La noia hem va comentar que hi volien fer un complex turístic i, fent referència a l’àrea, va dir que no estava informada si l’ajuntament la tancaria o si la ubicaria en un altre lloc. Per nosaltres va ser una gran decepció.

Continuem la ruta cap a Les Angles, per anar ha veure el llac Balcere. Tal i com ens va recomanar molt bé l’amiga Neus, el lloc és encantador, el silenci només el trenquen un grup de pescadors. Hi ha zona de pícnic per fer fins i tot barbacoa, té un guarda i una zona ja indicada per les autos. Vam donar una volta i tirar les quatre fotos i vam continuar, ja que aquest no era el nostre destí.

Marxem direcció Querigut, després de passar per Formigueres i Puivaladour, dues estacions d’esquí molt concorregudes a l’hivern, però en aquesta època de l’any amb poca gent.

Querigut és un poble perdut en la immensitat dels boscos pirinencs sense cap altra importància, si no fos perquè aquí comença un dels ports de primera categoria del famós Tour de França, el Coll de Paiheres de 2001 mt d’alçada. Per accedir-hi, hi ha trams que hem hagut de pujar en primera, però l’espectacularitat de les seves vistes, fa que t’oblidis del patiment del motor. En arribar a dalt, vam dinar entre cavalls i vaques. Després d’endreçar els trastos, vam estirar una mica les cames per aquells cims, contemplant una vegada més la bellesa dels Pirineus.

El descens cap Ax les Termes es fa ràpid, no cal dir que els pendents per aquesta banda de la muntanya també tenen la seva gràcia, 10 i 11 % de pendent.

En arribar a Ax, vam buscar un lloc on deixar l’ac. De seguida ens vam adonar que la la carretera de Bonascre hi havia un aparcament ple d’ac,s. Ens situem i anem a donar un tomb per la població que, tal i com indica el seu nom, les aigües termals fan acte de presència a qualsevol racó del poble. Prop de la carretera que porta cap Catalunya hi ha un rentapeus d’aigua calenta, on s'ha de fer cua per posar a remullar l’ull de poll.
El destí final del dia va ser Les Cabannes per passar-hi la nit a la seva àrea, que per 3 € pots estar-hi 24 hores. Érem un total de 14 autos, lloc tranquil on després de sopar i donar una volta pel poble en bicicleta, vam anar a dormir.

17 de juny

Després d’esmorzar ens vam encaminar cap a Niaux, per visitar les seves coves i el seu castell (aquesta visita l’hem copiada d’un viatge anterior del Jepi, la Mireia i el TioWillson).

Tornem enrere, passant per Ax i enfilem la carretera cap el coll de Puimorens, on vam poder contemplar la ja clàssica cursa de bicicletes, anomenada “de les tres nacions”. Surt de Puigcerdà, passa per Andorra i torna a Puigcerdà pel coll de Puimorens.

En arribar a Alp continuem cap a la Molina i Castellar de n’Hug. Aquí vam agafar una carretera molt estreta, que ens portarà fins a Montgrony, la zona és molt boscosa i plena de bestiar.

Es passa just pel costat del castell de Matamala, del famós Comte Arnau, que en aquella època, com ja sabeu tots, feia anar de corcoll a les monges abadesses de St. Joan i possiblement a les donzelles dels voltants també. El castell es ruïnós i per tant les visites estan prohibides.

Un parell de kms més avall hi ha un encreuament que ens portarà fins l’ermita de Sta. Mª de Montgrony, coneguda com una de les “marededéus trobades”. La troballa data de l’any 804. També és anomenada carinyosament com la “Mare de Déu de la llet”, però ningú ens va saber donar raó del perquè. Una mica més amunt i després de pujar un pilot d’esglaons hi trobem l’església de St. Pere de Montgrony, romànic del segle IX, que es pot visitar demanant la clau. També hi podem trobar una hostatgeria on podem descansar i menjar al seu restaurant. Cal dir que tant l’hostatgeria com l’ermita estan sota la roca, una roca que forma uns penya-segats molt freqüentats per els practicants de l’escalada.

Després de dinar, hem donat la sortida per acabada. Hem fet un total de 470 km.

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No