El decret 75/2020, de 4 d’agost, de turisme de Catalunya té l’objectiu d’atendre exclusivament la demanda de les persones que viatgen en caravana, o vehicles similars, i que necessiten realitzar estades en trànsit. La voluntat d’aquesta regulació és crear una nova modalitat d’allotjament turístic que permeti a la gent en ruta poder conèixer el país i tenir un lloc on establir-se un parell de dies. D’altra banda, els visitants que vulguin fer una estada de diversos dies o mesos ja tenen altres tipus d’establiments com els càmpings.

La sentència conclou que està justificat diferenciar entre els càmpings i les zones en trànsit per a autocaravanes, i que no suposa competència deslleial cap als càmpings, que per estar destinats a estades més llargues han de complir requisits més elevats. Aquesta sentència ha sorgit arran del recurs contenciós plantejat per l’Associació d’Àrees Privades d’Autocaravanes contra el límit temporal exigit per a una estada de vehicles en trànsit.

L’autocaravanisme, com a realitat socioeconòmica, i amb una forta perspectiva de continuar el seu creixement, requereix una atenció adequada. L’auge del mercat de l’autocaravana a Catalunya no és un fenomen aïllat, sinó que participa d’una gran expansió en l’àmbit estatal, i també d’unes molt bones dades a escala europea.

A Catalunya existeixen tres opcions clares de zones per satisfer la pràctica de l’autocaravàning: les àrees d’aparcament dels municipis, regulades per la normativa municipal, els càmpings i les àrees d’acollida d’autocaravanes en trànsit.

La normativa específica turística amb concurrència a les determinacions del Pla director urbanístic de les activitats de càmping permet una ordenació de l’autocaràvaning en condicions idònies amb els objectius de desenvolupament sostenible, i també en un marc d’igualtat amb les altres formes d’activitats turístiques.

Font original de la notícia: Gencat.cat