L'associació estima que la despesa dels clients fora del càmping és, com a mínim, el doble de l'import abonat en aquestes instal.lacions, de manera que la despesa d'aquest tipus de turistes es calcula que ha estat d'uns 150 milions d'euros (50 en els càmpings, més 100 a l'exterior).

Els francesos encapçalen la llista per nacionalitats de turistes que opten per passar les seves vacances en els càmpings de Barcelona, ​​excepte durant el mes de juliol, en què els holandesos van copar aquestes instal.lacions, mentre que la sorpresa l'han ofert els belgues, que després d'alguns anys d'absència, aquest estiu han tornat a aparèixer amb força.

L'afluència de turistes italians i russos ha augmentat i els alemanys continuen amb una presència estable, mentre que han caigut molt les visites d'anglesos i, sobre tot, portuguesos.

Caballé ha alertat del descens important de turistes espanyols, que han passat fins i tot a ser minoritaris en molts càmpings. Els visitants autòctons procedeixen majoritàriament del País Basc, Madrid i València.

La crisi ha provocat una caiguda important dels usuaris estables dels càmpings, aquells que instal·len tot l'any la seva caravana o autocaravana, de manera que aquestes instal·lacions durant l'hivern i la primavera s'han mantingut amb molt pocs visitants fins al mes de juny, quan van començar a arribar turistes de temporada.

El president de l'Associació de Càmpings de la província de Barcelona ha subratllat que la crisi ha portat moltes famílies a "descobrir el càmping" per primera vegada a la vida.

Els càmpings d'interior són els que han notat més la crisi, mentre que els situats a la costa han obtingut millors resultats.

Font original de la notícia: adn.es