Els responsables del càmping denunciat al Parc Natural de la Serra d'Irta al·leguen que els 31 bungalous de fusta expedientats es van instal·lar d'acord amb la legalitat vigent i recolzats per un decret de la Conselleria de Turisme i que la denúncia es deu a una "disparitat de criteris o manca d'harmonització entre la Conselleria de Medi Ambient i la Conselleria de Turisme" i van fer èmfasi en que es tracta d'un recinte d'acampada que està "en funcionament i donant un servei des de fa més de 30 anys ".
Un informe de Medi Ambient indica que l'enderrocament o desmantellament de les esmentades cabanes va ser exigit el 2008 per una resolució del Director territorial de la Conselleria de Medi Ambient, una decisió que va ser recorreguda pels responsables del càmping. Posteriorment, la Fiscalia de l'Audiència Provincial de Castelló va obrir d'ofici una investigació penal que encara continua oberta i va motivar la suspensió temporal de l'expedient obert per la Conselleria. Els responsables de la instal·lació turística asseguren que l'ordre d'enderroc de Medi Ambient no era definitiva i l'empresa va presentar el corresponent recurs d'alçada.
Reial Decret
L'apel·lació presentada per aquest càmping del municipi d'Alcalà es basa en el Reial Decret 119/2002 del Govern Valencià, regulador dels campaments de turisme de la Comunitat Valenciana.
L'article 7 de l'esmentat decret estableix que en el recinte d'acampada es podrà destinar fins a un 50% de la zona a la instal·lació, en parcel·les degudament delimitades, d'unitats tipus cabana, bungalous, o mobil-home, d'acord amb el que estableix l'últim paràgraf de l'article 1.2. En cap cas la unitat ocuparà més del 70% de la parcel·la.