Per iniciativa del club ACAMA, l'àmbit d'actuació del qual és la CCAA de Castella-la Manxa, en el si de la Federació es van redactar unes al·legacions i diversos clubs, a més de la FEAA, les van presentar de manera que han estat acceptades i s'ha definit novament el text considerant que perquè una autocaravana estigui acampada ha de desplegar elements.

Un petit pas que significa que els plans d'ús que regulin l'accés als Parcs Naturals d'una regió autonòmica (PRUG) no podran contenir text que impedeixi l'ús sostenible de les autocaravanes, entre ells, la pernoctació. En aquests moments en els que en un fòrum públic es qüestiona la tasca de les associacions per un petit grup antisistema liderat per un ideòleg amb les idees oxidades i recolzat en conceptes demagògics com ara el pensament universal i l'acció assembleària, es demostra que el treball responsable i organitzat aconsegueix resultats tangibles. Resultats que la mobilització no ha aconseguit fins ara. Les persones que estem convençudes que el treball en equip és el millor camí per avançar, no significa que rebutgem altres vies i molt menys perseguint el pensament universal. Simplement ens posem mans a l'obra per fer allò en el que creiem. Perquè estem convençuts que és el millor per als que ens atorguen la seva confiança i perquè els nostres interessos són els mateixos que els de tot el col·lectiu. I ho fem en companyia d'aquells que voluntàriament cooperen perquè ningú ha arribat a punta de baioneta. Ni tampoc s'ha rebutjat a ningú que accepti les regles de compromís, responsabilitat i consens.
Evidentment hi ha vida fora de les associacions i aquesta vida la viuen molts més autocaravanistes fora que dins d'elles. També és cert que el sistema assembleari pot ser una via d'acció, però per això es necessiten líders que siguin capaços d'organitzar i planificar i no veig a ningú amb capacitat per fer-ho d'entre els (el) que només es destrossen els dits en un teclat plantejant únicament iniciatives en olor de multituds que no serveixen per avançar. Molta teoria, molta demagògia que s'utilitza com a arma llancívola contra el moviment associatiu.
Mentre, des de les associacions s'aconsegueixen alguns avenços, pocs, proporcionats als mitjans que s'utilitzen. Quan hi ha algun problema tothom mira a les associacions i aquestes responen sempre amb els seus mitjans. Els èxits només s'aconsegueixen amb mitjans i els mitjans els proporcionen els associats.
Si volem avançar hem de involucrar-nos tots en la mesura de les nostres possibilitats. Qui cregui en el moviment assembleari i en la mobilització com a mitjà d'acció que se sumi a ell, però que no cregui que aquest és l'únic o el millor camí perquè no hi ha cap evidència que ho avali. Qui no pugui i sigui conscient que hi ha un problema pot contribuir associant-se i col·laborant activament amb els clubs, qualsevol d'ells, federats o no, però sempre amb el degut respecte a les persones i a les associacions que trien una altra via diferent, perquè tots els que estem en aquest món fem servir el mateix tipus de vehicle i els nostres enemics estan en un altre costat.

Arsenio Gutiérrez Labayen