En concret, el tribunal ha rebutjat la petició d'increment d'indemnització d'un jove que va perdre els seus pares i dos germans, i la d'un home a qui se li va rebutjar la reclamació econòmica per no justificar de forma precisa en el procés les lesions que va patir, la pèrdua d'un braç.
En relació a aquest últim, el tribunal argumenta que no va concretar en la causa vista per l'Audiència Nacional el "suposat perjudici corporal", ja que la jurisprudència exigeix que "qui reclama uns danys els ha de concretar".
En aquest sentit, assegura que en la causa només consta del demandant que "va resultar lesionat" (en al·lusió a la petició de judici penal, rebutjada pels tribunals), i que la seva reclamació ascendia a 300.000 euros per les lesions, seqüeles i perjudicis soferts.
A judici del tribunal, "es tracta d'expressions que en cap moment identifiquen de cap manera quines van ser les lesions i seqüeles patides, la indemnització es pretén".
En relació a la demanda del jove que va perdre els seus pares i als seus dos germans, el Suprem desestima la petició del seu lletrat de revisió de la quantia i d'inclusió de les despeses originades en la demanda per al pagament d'advocats, procuradors i notaris.
Els magistrats asseguren que l'Audiència Nacional ja no va aplicar en aquest cas el criteri general utilitzat amb la resta de morts, en consideració a les "circumstàncies concretes" del jove en perdre a la seva família en la seva integritat.
Considera el tribunal, a més, que les despeses que comporta la representació i defensa en un procés no són objecte d'indemnització en el concepte de "responsabilitat patrimonial", de manera que han de quedar fora de la quantitat a indemnitzar.

Font original de la notícia: EFE