Aquest èxit s'uneix a la publicació, ja el 2008, d'una nova Ordre de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, article 2. Punt 4.2.1, amb caràcter singular per als càmpings valencians, que consistia sobre tot en que el càlcul del cànon de transformació del terreny, es computava dins del percentatge del 25% de la superfície del càmping, i sobre aquest se li aplicaria a les edificacions i construccions, piscines, instal·lacions auxiliars ... etc., quedant exempt el 75% assignat a zona d'acampada (fins ara es venia aplicant sobre el 100% de la superfície del càmping), segons Decret 119/2002 regulador dels campaments de turisme de la Comunitat Valenciana.
Amb aquestes dues transcendents reformes (cost de transformació i eliminació del 50% del sòl en el seu estat natural) de l'esmentada llei 10/2004, del sòl no urbanitzable, s'aconsegueix esmenar la discordança entre la Normativa dels Càmpings Valencians i la del sòl no urbanitzable, tot un èxit de la Federació Valenciana.

4.El article 27.3 queda redactat de la manera següent:

«La parcel exigible per aquestes actuacions terciàries o de serveis en el sòl no urbanitzable serà almenys de mitja hectàrea, havent de quedar el cinquanta per cent de la mateixa lliure de construcció o edificació i dedicat a l'ús agrari o forestal o, si escau, en el seu estat natural primitiu. Aquest percentatge no és aplicable en el cas de campaments de turisme o de centres recreatius, esportius o de lleure que, per les seves característiques, necessiten ocupar a l'aire lliure una gran superfície d'instal·lacions sense edificació. En el cas de centres educatius o sanitaris, als efectes del compliment d'aquest percentatge es computaran les superfícies lliures d'edificació destinades a activitats esportives o d'esbarjo vinculades al centre.
En cas d'implantació de serveis mitjançant pla especial, serà aquest el que fixi les condicions de parcel més adequades a la prestació del servei ia l'adequació a l'entorn. »

Font de la notícia original: panoramaprofesional.com