Si en el turisme rural català l'assignatura pendent és el turisme estranger, en el cas del càmping, és l'espanyol. L’oferta és atractiva, cal treballar per atreure la demanda. Fins a l’agost de 2009, la proporció era  semblant, sobre un total que arrabassa ja els dos milions de viatgers. En pernoctacions, la primera posició és pels campistes estrangers, amb gairebé 14 milions, sobre un total acumulat de més de 25 milions a l’últim any i mig. Els espanyols sumen poc més d’un milió dues-centes mil pernoctacions. El País Basc és el principal mercat emissor de dins l’estat, amb el 22,5% de campistes, seguit pels aragonesos, amb un 20%, i madrilenys i valencians, al voltant del 13,5%.

Francesos i holandesos segueixen per davant pel que fa als campistes estrangers, amb un 32% i un 24,5%, respectivament, molt per sobre d’alemanys (11,5%) i britànics (8%). El primer lloc en pernoctacions és pels holandesos, amb més del 34,5%.

En un context de crisi, els càmpings i apartaments pateixen menys que els hotels i les cases rurals, i han sofert un descens de viatgers només moderat en conjunt, entorn al 4%. Cal destacar que els càmpings catalans són molt ben considerats a nivell europeu, com ho demostra els guardons concedits periòdicament per entitats com ara l’Automòbil Club d’Alemanya (ADAC), que en destaca elements com els equipaments sanitaris, les instal·lacions de lleure i la programació d'activitats.

El sector viu problemàtiques com l’augment de l’IVA, la competència del sud de França (amb tarifes de temporada baixa durant més mesos) i la proliferació d’autocaravanes que fan servir els serveis dels càmpings sense pagar (¿¿??), però probablement està en millors condicions d’afrontar el futur que altres establiments turístics.