Qui no estaria disposat a cuinar sense gas, netejar la placa de cuina en segons després de fer-la servir, viatjar sense preocupar-se per la quantitat del que resta dins les bombones, estalviar el pes i el volum que suposen i tenir un plus de seguretat ?
Destí: Albacete
Mitjà de transport: Autocaravana
Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No
Per descarregar l'arxiu pdf cal clicar AQUÍ
El Villsom de Dos Hermanas cumple medio siglo habiendo acogido a más de 90.000 campistas. El martes 13 de mayo de 1958, Gabriel Villalobos García, un empresario de la hostelería oriundo de Grazalema, fundó el primer camping de Sevilla y según su hijo, Gabriel Villalobos Somé, "uno de los primeros de España".
Medio siglo después, ampliado y modernizado, el camping sigue acogiendo campistas de todo el mundo. Más de 90.000 han pasado ya por estas instalaciones situadas en el kilómetro 554 de la Autovía Sevilla-Cádiz, con las mismas buenas críticas en las páginas web de campistas y autocaravanistas. Aunque eso sí, todavía se equivoquen de nombre. Porque es el Villsom y no el Wilson o Villson, como aparece en muchas de esas referencias.
El nombre procede de los apellidos de Gabriel Villalobos Somé, actual responsable e hijo del fundador del camping, quien explica que esa actividad era una novedad en la España de posguerra que no todo el mundo veía con buenos ojos. "Había poquísimos españoles que acamparan y la gente consideraba los campings como campamentos de vagabundos. Eran sobre todo extranjeros los que lo utilizaban. Ahora, cada vez más españoles vienen. Sobre todo vascos, vascos jóvenes, parejas... Yo les pregunto de broma si es que los echan de allí".
Teniu una autocaravana Pilote, Mooveo, Bavaria, Cityvan o Le Voyageur?
Ara, si necessiteu una peça de recanvi, amb el cercador multi-idioma del Grup Pilote, i utilitzant el número de xassís del vostre vehicle podreu accedir a la totalitat del seu catàleg classificat de peces de recanvi i podreu saber si està en estoc.
Hi ha tots els models des de fa més d'una quinzena d'anys. Per demanar-lo, de totes formes cal adreçar-se a un concessionari.
Vam decidir passar el dia fora i vam triar La Vall de Camprodon, doncs la muntanya sempre és maca.
Són les 8 del matií quan sortim de Prats, direcció St. Quirze de Besora. En passar per l’altiplà del Lluçanès, es divisa tots els Pirineus, des del Pedraforca fins el Puig de Bastiments (vall Ter 2000), el dia eés esplèndid, radiant.
Llevaba ya mucho tiempo en querer hacer un fin de año diferente, no por espectacular, ni derrochador, sencillamente diferente al tradicional.
Las circunstancias han querido que durante muchos años (yo diría que casi toda mi vida), durante la nochevieja he tenido que trabajar, por lo que, en este segundo año en que no trabajo y con una AC recién estrenada, como se dice, "la ocasión la pintan calva" y ...allá que nos vamos, ¿dónde?, pues no sé.
Aquest cop el destí tornava a estar al sud de França, ens venia de gust arribar-nos a Carcasona i vam aprofitar el "pont del Pilar". Vam agafar l’autopista direcció a la frontera i la nostra primera parada va ser l’última àrea de servei espanyola: vam aprofitar per berenar i fer un cafè i per acabar d’omplir el dipòsit de benzina (a França és una miqueta més cara!!). Quan vam arribar a Carcasona ja era de nit i després de 300km la imatge de la “la Cite” il•luminada és una fantàstica postal de benvinguda.
Tot va començar en un petit poblet del sud de França pel pont de la Puríssima, on tot aparcant l’autocaravana vàrem ullar una llibreria per comprar regles i cartabons pels nens. Allí fullejàrem unes quantes bones revistes del nostre món i amb el Jesús en vàrem agafar una de diferent per poder-les valorar. En una d’elles a primera pàgina sortia Cauterets, una zona privilegiada per l’esquí, les raquetes i les autos. Ja en aquell moment en vaig quedar enamorat. I amb una mica de somni i una mica d’il·lusió, vàrem anar teixint el que serien les nostres mini vacances de setmana Santa 2007.
Dia 6
A les 7 del matí tots de peus a terra per anar a buscar l’ac i marxar direcció al sud de França. Només creuar la frontera ens adonem de la quantitat d’ac's que es dirigeixen direcció nord.
La nostra intenció és anar fins a Beziers per l’autopista i sortir-ne per anar cap a St.Guilhem-le-Desert, poblet molt antic de característiques medievals. Ens ha recordat Rupit, però més vell, per no dir molt vell. Hi ha varis aparcaments; ens hem col·locat en el més gran, de pagament, al costat del cementiri. Hi podem trobar una font amb aigua i uns lavabos, però no es pot aparcar des de les 22 hores fins a les 8 del matí.
Destí: Alcalá de Henares
Mitjà de transport: Caravana
Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: No
Per descarregar l'arxiu pdf cal clicar AQUÍ