• 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
Benvingut, Convidat/da
Nom d'usuari: Contrasenya: Recordar contrasenya
  • Pàgina:
  • 1

TEMA: Re:Nou dies a les Lofoten, i un a París

Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 6 mesos 23 hores #52092

Fa dies que ho rumio, no sé d'on treure el temps, però em ve de gust escriure el relat d'un viatge que vam fer el 2017. I avui m'he decidit a posar fil a l'agulla.
Us n' entrego l'etapa zero (la introducció), i també l'aniré publicant al meu blog.
Sóc molt lenta escrivint, i ja a les millors èpoques no aconseguia publicar més d'una etapa per setmana, però espero que el compromís d'haver-vos-ho fet públic, m'obligui a ser constant.
2005 Noruega, 2006 Finlàndia, 2007 Islàndia, 2008 i 2012 Suïssa, 2009 Irlanda, 2010 Canadà, 2011 Escòcia, 2013 Holanda, 2014 Aigües croates i cims de Dolomites, 2015 Gal.les, 2016 Àustria, 2017 Lofoten 2018 Savoia 2019 Bretanya
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: merce67, gloria, BIGMYCH

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 6 mesos 23 hores #52093

Introducció
(Xènia al Volandstinden, foto Aina)

No sabria precisar en quin moment exacte es va forjar el destí. La Xènia havia proposat de viatjar a Noruega. Vaig començar anotant alguns punts que volíem veure al sud del país (zona que ja havíem visitat el 2005). I de sobte, em vaig preguntar: I per què no les illes Lofoten?. En David hi va oposar una prudent resistència inicial.

Aquest és el diari de viatge (el meu relat número 12 + 1, per cert) d'una barreja a parts iguals de bogeria i de somni. Un viatge de 3 setmanes a les illes Lofoten en autocaravana. Pocs dies, segur, però a l’estiu mai no en tenim més. Les noies estaven entusiasmades. La Xènia tenia per davant diverses opcions per al curs vinent, la majoria incertes, el futur i l'estiu vinent oberts. L'Aina s’hi emportaria la seva pròpia càmera fotogràfica nova, a punt per capturar aquest fotogènic racó de món. Podia molt ben ser el darrer viatge d’estiu que féssim tots 6 junts (com així va ser). Era un destí meravellós com a cloenda d’una etapa.

9.354 km després, i acabats d'arribar a casa, a en David i a mi encara ens sotraguejava el cos, com si haguéssim fet el recorregut en carreta. Totalment esgotador.

... S’esqueia l’any 2.017, i per raons diverses (un primer d’octubre va sacsejar el meu patit país, i a mi també), he trigat dos anys i mig a fer un forat per escriure sobre viatges. Vull reviure i no oblidar allò que vam tenir el privilegi de contemplar. Un autèntic paradís de colors, una contínua postal. Conscients que tot el que és bonic, allà ja ens semblava normal (als ulls els resulta fàcil acostumar-s'hi), segueixo extasiada per l'imponent espectacle alpí que hi ha a zero metres sobre el nivell del mar. Magnificat per un increïble bon temps, que no m'hauria atrevit a imaginar ni tan sols en els meus somnis més optimistes.

Vaig voler confeccionar un itinerari per alimentar el TomTom, tot i ser conscient que no podria ser realitzable: La meteo seria qui manaria. I això em desconcertava. En quin ordre calia enllaçar les xinxetes del mapa, corresponents a muntanyes, platges, museus, poblacions de pescadors, de manera que fos fàcil reordenar en funció dels cels?
L'Aina va marcar prioritats: Si feia bon temps (a priori, poc sovint), aquell dia pujaríem a un cim de muntanya, preferentment de bon matí, per tal de gaudir de les vistes. Deixant per a les tardes i els dies plujosos les visites a platges, poblacions i museus.

Per això vaig planificar el safari de balenes al principi de l’estada (hi hauria marge per a reprogramar-lo si fos necessari). I a continuació les muntanyes, a raó d'una per dia, i en ordre de preferència: Primer el Festvågtind (potser les millors vistes sobre una miríada d'illots, amb el menor esforç en proporció), després el més ambiciós i conegut Reinebringen (amb sopar-premi previst després d'aquesta previsiblement dura jornada, tot i que un cop allà el vam acabar descartant), i després unes quantes excursions més (vaig preparar-ne a raó d'una per a cada dia), de manera que els cims triats no superessin els 600 metres de desnivell, donada la nostra forma física: les noies van al gimnàs , però en David i jo no (o gairebé), i no estem per a determinades gestes.

El viatge d'anada havia d'incloure una parada a París, a petició de les noies, que van preferir aquesta opció, a l’alternativa de visita a Europa Park (prop d’Estrasburg) que jo els havia ofert.

Vaig repartir les etapes en ruta, calculant vuit hores diàries teòriques de conducció.

Amb aquests ingredients a sobre la taula, em vaig capbussar als preparatius, envoltada de diversos llibres i guies, però sobretot em vaig deixar fascinar per la pàgina de fotografia www.68north.com/ , que recomano encaridament per la seva selecció i descripció de excursions i platges. A més, agraeixo en Jorge (Xanquete), Rafa (Carhec) i Koldo (Wraith) pels seus consells previs a la nostra sortida.
2005 Noruega, 2006 Finlàndia, 2007 Islàndia, 2008 i 2012 Suïssa, 2009 Irlanda, 2010 Canadà, 2011 Escòcia, 2013 Holanda, 2014 Aigües croates i cims de Dolomites, 2015 Gal.les, 2016 Àustria, 2017 Lofoten 2018 Savoia 2019 Bretanya
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: merce67, gloria, BIGMYCH

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Last edit: per EvaV.

Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 5 mesos 4 setmanes #52094

Capítol 1: Operació sortida
Centelles -. La Couvertoirade (309 km)
Dia 1, Dissabte 5 d’Agost


Poques vegades recordo haver passat tanta calor en un dia d’operació sortida. Plego de la feina a les 14:00, i quan arribo a casa acabem els darrers preparatius (buidar la nevera de casa, desconnectar estris, llençar les escombraries, etc.) i una mica atabalats, aconseguim sortir.

En devem haver anat aprenent, perquè aquest cop no hem de tornar a casa a buscar res, i el primer intent de sortida ja és el bo. Això passa a les 16:02, amb 172.465 km. al compta-quilòmetres, i uns sufocants 37,1ºC de temperatura exterior (que ja n’eren 30,3 a dins el garatge on guardem l’autocaravana).

Començo el meu torn de conducció. A La Jonquera hi trobem un enorme embús, que arriba fins al primer peatge francès. Just allà s’acaba la nostra retenció i en comença una altra de monumental en sentit contrari. Hem aprofitat el "bouchon" per canviar el torn de conducció.

Aquest any el roaming de dades és gratuït, i ja no cal que desconnectem les dades al passar la frontera.

Com és habitual, a la zona de Leucate hi bufa el vent. Sol ser un tram incòmode de fer. Si més no, per a la nostra caputxina.

Ens desviem cap a Clermont Ferrand, afortunadament a l’A-75 hi ha molt menys trànsit i es condueix molt més de gust.

Moment "Kaiku". No és que fem propaganda. És la nostra forma breu d’anomenar els cafès amb llet refrigerats, en gots individuals amb tapa, que ara també comercialitzen Starbucks, Jacobs i altres marques. Els primers que vam tastar nosaltres eren Kaiku...i vam batejar el producte i el moment.
(Moment Kaiku, foto Eva)

La pujada del primer tram de l'A-75 és força dura. Hi ha moltes marques a l’asfalt, en David diu que són de camions que s’han encès per sobreescalfament.

Les benzineres de l’autopista són caríssimes. Per això encara no omplim el dipòsit. Ja estem arribant a la sortida de La Couvertoirade, on hem previst fer nit, i esperem trobar millors preus a fora de l'autopista.

Ens instal·lem a l'aparcament. Hi ha molt d’espai lliure, devem ser unes deu autocaravanes. La Xènia i jo traiem els peluts a passejar, mentre l’Aina els prepara el sopar.
(Aparcament La Couvertoirade, foto David)

Després sopem nosaltres, ous de salmó i un paté boníssim que ens havien portat a casa la Mª José i en Manel. Xerrem sobre l'economia domèstica i brindem per l'inici de les vacances.

Plou quan ens fiquem al llit. Estem de sort, no fa calor. Les vegades que hem fet nit aquí, no n’hi hem passada mai. De fet, som a 800 metres sobre el nivell del mar. I això a l’estiu és un plus. Sempre ens neguiteja travessar França a l’agost, i en especial, la primera nit, que és quan encara som al sud.

Despeses i coordenades
Peatges: 3,45 € + 19,40 € = 22,85 €
Àrea La Couvertoirade: 43.91046,3.31313
2005 Noruega, 2006 Finlàndia, 2007 Islàndia, 2008 i 2012 Suïssa, 2009 Irlanda, 2010 Canadà, 2011 Escòcia, 2013 Holanda, 2014 Aigües croates i cims de Dolomites, 2015 Gal.les, 2016 Àustria, 2017 Lofoten 2018 Savoia 2019 Bretanya
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: gloria

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Last edit: per EvaV.

Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 5 mesos 4 setmanes #52095

Comença l'aventura. Estarem atents.
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: EvaV

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 5 mesos 4 setmanes #52097

Uau! Només llegir la intro i ja m'ha agradat. Sobre tot els conceptes: 3 setmanes i 8h de conducció diària màxim; a banda del destí, és clar.

Salut i encert! I gràcies per compartir.
“...nosaltres no fem el viatge, és el viatge que ens fa a nosaltres” John Steinbeck , autocaravanista i Premi Nobel de Literatura.
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: EvaV

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 5 mesos 4 setmanes #52098

Doncs ara toca posar pressió per a què continuïs publicant, hahaha!!! (Jo també em poso les piles, que el viatge a la Bretanya el porto a mitges - per cert, ja heu sortir vosaltres :) )
Mercè & Cia.
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: EvaV

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 5 mesos 3 setmanes #52099

Ostres... estic vinga actualitzar i actualitzar a veure si ja hi ha el capitol 2 del viatge, però encara no :ohmy::ohmy:

Sempre he dit que quan em jubili (si arriba el dia) m'agradaria poder fer un viatge de mesos per Nord Europa, i les Lofoten serien segur un dels punts del viatge.

Salut...i gracies per aquest regal de relat !!
One live, live it
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: EvaV

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re:Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 5 mesos 3 setmanes #52102

Gràcies per la lectura i el petit pressing !

El capítol 2 ja és al forn.

Marce, també tens 3 setmanes a l'estiu?

Mercè, acabo de passar pel teu blog, llàstima de temps que ens va fer el dia que volíem anar en Zodiac, perquè pintava bé.

Jordi, jo també m'apunto al teu viatge de jubilació.
Tinc un altre somni, també. Costa Atlàntica, resseguint fars, del Sud de Portugal cap Escòcia.
O Cap Nord en època d'aurores boreals.


Sent from my iPhone using Tapatalk
2005 Noruega, 2006 Finlàndia, 2007 Islàndia, 2008 i 2012 Suïssa, 2009 Irlanda, 2010 Canadà, 2011 Escòcia, 2013 Holanda, 2014 Aigües croates i cims de Dolomites, 2015 Gal.les, 2016 Àustria, 2017 Lofoten 2018 Savoia 2019 Bretanya
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: merce67

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 5 mesos 3 setmanes #52107

Hola,
efectivament: per ara només hem pogut disposar de 3 setmanes màxim, i això ha fet que els destins nòrdics els tinguem aparcats. Per això el teu relat pot ser interessant...i perdona el pressing :-D .

També està lligat al fet que som partidaris, en les jornades d'aproximació als destins finals, de fer jornades raonables ( allò que dius de les 8h de conducció ) i fins i tot establint una etapa interessant a final de jornada d'aproximació, per descomprimir-nos de les hores de viatge. Per exemple: camí de Normandia, etapa de descompressió per visitar Oradour sur Glane; o camí de Flandes, parada i visita de Baune, al Lyonès.

Ep! també hem fet maratons de +10h/1000km, però quan ho valores a posteriori, hem vist que no ha valgut la pena. Ara que ho penso: de fer maratons quasi sempre ho hem fet per guanyar un dia o 1/2 dia al final de vacances i que ens ajudi a fer la transició de vacances-a-la-feina ( endreçar la casa, compra domèstica, etc.).

Salut i encert!
“...nosaltres no fem el viatge, és el viatge que ens fa a nosaltres” John Steinbeck , autocaravanista i Premi Nobel de Literatura.
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: EvaV

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re:Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 5 mesos 3 setmanes #52108

T’agraeixo el pressing! Tinc la següent etapa escrita, ara només falta triar les fotos.
Si vols comentar res, abans no arribi a escriure-ho, no ho dubtis !

Les 8 hores de conducció les vaig calcular teòriques, sobre el mapa. En van ser més entre parades, retencions i algun imprevist. Especialment una nit a Suècia, que vam arribar ja fosquejant.

Però va ser una forma de no eternitzar la ruta, tenir disciplina horària per sortir els matins, però també per parar a hores raonables a la tarda-vespre. Per a nosaltres, una dutxa i cadires a fora per sopar relaxadament amb llum de dia, si pot ser a un lloc agradable, són l’equivalent a la descompressió que esmentes.

L’etapa de París a l’anada era just al principi, però era la concessió a les filles, elles la van triar.
2005 Noruega, 2006 Finlàndia, 2007 Islàndia, 2008 i 2012 Suïssa, 2009 Irlanda, 2010 Canadà, 2011 Escòcia, 2013 Holanda, 2014 Aigües croates i cims de Dolomites, 2015 Gal.les, 2016 Àustria, 2017 Lofoten 2018 Savoia 2019 Bretanya

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Re:Nou dies a les Lofoten, i un a París fa 5 mesos 1 setmana #52133

Capítol 2: Arribada a París, passeig pel Sena

La Couvertoirade - París (663 km)
Diumenge 6 d’Agost

Avui anem d’hora, volem aprofitar el vespre a París. Ens llevem a les 06:30. A fora de l’autocaravana hi ha 14ºC i a dins, 17. Ha parat de ploure i hem dormit millor que a casa, on les 3 darreres nits ha fet una calor terrible. Els gossos no han panteixat en tota la nit, tot ha estat calma i silenci.

En David i jo ens posem pantaló llarg (quines ganes que en teníem!), esmorzem un Kaiku i engeguem el motor, avui sense visitar el magnífic recinte emmurallat de La Couvertoirade, que ja coneixem d’altres vegades.

La barrera de l’aparcament s’aixeca tota sola tan bon punt ens hi atansem, i per a la nostra sorpresa, no paguem. De fet, després rumiem que el caixer per a pagar el tiquet és un tros enllà, camí del poble, i ni tan sols havíem atinat a anar-hi. Sortim a les 7:35, amb 172.144 km al compta-kilòmetres, i 14,2ºC de temperatura exterior.

De vegades prenem nota d’indrets que veiem tot passant en ruta, per si mai hi volem fer cap, i prop de la sortida 40, corresponent a La Canourgue, hi ha un castell que pinta molt bé. Cap a la llibreta!

El primer tram de conducció el fem submergits dins la boira, i el paisatge, força pelat, ens recorda la zona de Morella, on ens agrada anar de visita, de tant en tant. Conduïm molt tranquils, hi ha poc trànsit. Sortim de l’autopista per reomplir el dipòsit de dièsel.

Creuem el llarg i impressionant viaducte de Millau, de peatge. Ens falla la targeta de crèdit, esperem que no sigui res transcendent. Spoiler: per sort, no.

A l’àrea de Lozère fem canvi de conductor. En David es posa al volant.

Tímidament va sortint el sol. La temperatura va pujant dels 14 als 17ºC.

La carretera té moltes pujades i baixades al voltant dels 700-800 i fins i tot 1100 metres d’alçada sobre el nivell del mar. És una autopista força distreta.

La Xènia ens fa uns entrepans de pernil, delicatessen!. Ens els mengem en ruta, són les 11:00 i ens falten 444 km. per arribar a París.

Aquest viatge el volem concentrar a les illes Lofoten, es un destí llunyà i no voldríem invertir massa dies en ruta. Només disposem de 3 setmanes de vacances. Tot i així, vaig oferir a les noies de fer una etapa pel camí, i van triar París. Així és que ens hi estarem tot un dia (i dues nits).

Quan li anàvem donant forma a tot plegat, ens va semblar de fer una passejada en Bateau Mouche pel Sena, al capvespre, la primera nit. És un agradable record que tinc de la meva primera visita (essent jo una adolescent) a París, i em feia gràcia reviure-ho amb les noies. També he comprat entrades per anar a l’espectacle del Moulin Rouge, la segona nit. Un programa intens per fer amb gossos. Ens hauria obligat a anar a l’autocaravana a deixar-los, abans de fer cap a l’espectacle. A més, és una època molt calorosa, tant per a moure’ns amb ells a peu per la ciutat, com per a deixar-los sols gaire estona a l’autocaravana. Ells ja han fet de turistes per Viena, Amsterdam i altres grans ciutats, però a un altre ritme. Així és que els he buscat un cuidador que se’n faci càrrec durant l’estada parisenca.

Tenim reserva al càmping Bois de Boulogne, ben comunicat per a quan calgui tornar-hi, ja entrada la nit.

Pel que fa al cuidador de gossos, el vaig contactar fa temps via l’App DogBuddy. En el moment d’escriure aquest relat, l’App es diu Rover. Vaig buscar algú que no tingués gos propi (per tal d’evitar possibles conflictes), a qui no li importés cuidar-se de gossos grossos, que estès disponible per aquestes dates, i que hagués obtingut bons comentaris d’altres propietaris, ja que això sempre ofereix un mínim de confiança per un tema delicat com deixar els peluts en mans alienes. I donades les dimensions de París, també vaig mirar que no fos massa lluny del càmping, per evitar gastar molt de temps en desplaçaments per una ciutat on sempre hem trobat importants retencions quan l’hem creuat en ruta. Tot plegat ens va portar a contactar amb en Thomas.

Així és que cap al migdia, en vista de les previsions que ens està oferint el Tom Tom, truco en Thomas i li pregunto si li podem portar els gossos a les 17.30 enlloc de ser-hi a les 19.00, tal com havíem quedat fa setmanes.

Afortunadament em diu que sí, que ja es reorganitzarà la tarda.

Ens trobem amb una retenció que no es belluga i li demanem al Tom Tom que ens busqui una via alternativa. Aquesta vegada ho fa molt bé. Travessem la campinya francesa seguits d’una legió d’Audis negres, suposem que parisencs, amb cofre al sostre i els llums encesos. Semblem una comitiva presidencial d’una sèrie “B”, rodant per entre mig de camps, granges i vaques. Re entrem a l’A71 a 380 km de París. Amb tràfic fluid.

Cadascú menja el que pot en ruta: grissini, amanida o macarrons.

Quan parem per fer un altre canvi de torn de conducció, aprofito per a pentinar els gossos, per tal que facin força goig quan arribem a casa d’en Thomas.

Al darrer peatge la màquina no ens llegeix el tiquet de l’autopista, i hem de cantar-ne la numeració per l’intèrfon. L’incident ens reté uns 5 minuts aturats al peatge. Pocs cotxes de darrera nostre fan sonar el clàxon, són força pacients.

L’entrada a París avui no és gens complicada, i sense creure’ns-ho, apareixem amb els gossos puntualment a casa en Thomas a les 17:30!. Ens aturem al xamfrà, i la Xènia i jo ens endinsem a peu, amb els peluts, per l’estret carreró buscant l’adreça que hem apuntat. Fetes les presentacions i explicacions adients sobre la dieta i els costums dels peluts, els deixem instal·lats. Gairebé li ocupen mig menjador del seu molt petit apartament, però ell no sembla gens atabalat. De fet, sovint explico que són gossos “Velcro”: Viuen al metre quadrat de l’amo, tant hi fa quants metres quadrats addicionals tingui la casa.

Degut a unes obres al “perifèric”, hem de sortir-ne per un lloc diferent al previst i fem una volta d’uns 11 km. extra per a arribar al càmping. El procés d’entrada és àgil, ens assignen la parcel.la i després passem per recepció a comprar bitllets per la navette, i també aprofitem per comprar quatre coses al supermercat. Ens han descomptat l’import de la reserva corresponent als gossos, ja que finalment no els portem al càmping.

Agafem la navette a les 19:15 i després el metro, on comprem bitllets per a 24 hores. Després dels pertinents transbordaments, acabem arribant al Pont d’Aime una mica massa d’hora per al passeig en Bateau Mouche. Al pont hi ha un monument a la flama de la llibertat (és una rèplica exacta de la flama de l’Estàtua de la Llibertat), amb un memorial: El túnel que hi circula per sota és on es va estavellar fatalment el cotxe on anava Lady Diana de Gal·les.

(foto David, Flama de la llibertat, memorial a Lady Diana de Gal·les)

Fem temps, i ens apropem a peu a la torre Eiffel. Les noies repassen les moltes botigues de records, tot buscant una dessuadora de París que no acaben de trobar.

(foto David, centre Ortodox rus)


(foto David, aproximació a la torre Eiffel)

Embarquem a un dels “Bateaux Parisins”, és la companyia que ens queda més a prop.

Agafem de ple l’hora del capvespre, amb unes condicions de llum terribles per a la fotografia, però precioses per a contemplar i gaudir de l’espectacle i de la lluna plena. Hi ha molta vida a les ribes del Seine, molta gent de pícnic. Estem embadalits. Passem pel costat de Notre Dame i per sota de nombrosos ponts il·luminats. La torre Eiffel de tant en tant llueix llums de pampalluga durant uns minuts. El vaixell dona la volta a l’estàtua de la llibertat, rèplica de la novaiorquesa, i arribem a la fi del trajecte.


(foto David, Pont Alexandre III)


(foto David, Lluna plena i Museu d’Orsay)


(foto David, Lluna plena sobre el pont d’Austerlitz)


(foto David, Pont Marie)


(foto David, Torre Eiffel des del bateau)


(foto David, Estàtua de la Llibertat)

Ens atansem fins a Trocadero, i després de fer encara unes quantes fotos més de la Torre Eiffel, agafem el metro: L9 i L1. I tot seguit, la navette del càmping, que aquest cop paguem a bord, en efectiu.


(foto David, Torre Eiffel des de Trocadero, amb llums de pampalluga i lluna plena)

Arribem al càmping cap a les 24:00, escric aquestes línies i ens n’anem a dormir. Les zetes no triguen en inundar l’ambient.

Despeses i coordenades
Diesel: km. 172799, 1,212 €/l, 50,59 l, 61,32 €
Km. 173092, 1,199 €/l, 39,49 l, 47,35 €
Peatges: 15,10 + 4 + 3,30 + 49 € = 71,4 €
Navette: 8 + 8 € =16 €
Càmping: 158,24-9,20 € = 149,04 €
Supermercat: 13,40 €
Bateaux Parisiens: 60 €
Metro 24 hores: 48 €
2 crêpes: 10 €

Càmping Bois de Boulogne: 48.86888,2.23491 
2005 Noruega, 2006 Finlàndia, 2007 Islàndia, 2008 i 2012 Suïssa, 2009 Irlanda, 2010 Canadà, 2011 Escòcia, 2013 Holanda, 2014 Aigües croates i cims de Dolomites, 2015 Gal.les, 2016 Àustria, 2017 Lofoten 2018 Savoia 2019 Bretanya
El següent(s) usuari(s) van donar les gràcies: merce67

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Last edit: per EvaV.
  • Pàgina:
  • 1

Aniversaris

Unalome81 en 8 dies (23.08), JordiJ en 11 dies (26.08), carlos.mataro en 14 dies (29.08), caxisa en 15 dies (30.08), ALIAL en 18 dies (02.09), quasar en 19 dies (03.09), trenkakames en 19 dies (03.09), amr01 en 29 dies (13.09), fotojoma en 34 dies (18.09), socelectric en 41 dies (25.09)

Alguns viatges

  • 3 dies pel sud de França +

    Dia 6 A les 7 del matí tots de peus a terra per anar a buscar l’ac i marxar direcció al sud de França. Només creuar la frontera ens adonem Llegir més
  • Pirineus francesos +

    El més ràpid per anar al Circ de Gavarnie és entrar per Viella o per Bielsa. Nosaltres volíem veure el Port de Puymorens, hi tenim bon record, així que vam Llegir més
  • La Garrotxa i els volcans +

    Fa setmanes que teníem previst anar a La Garrotxa a fer un tomb pels volcans i pobles de la zona, però ens esperàvem a que canvies el temps ja que Llegir més
  • La Franja i el Maestrat +

    Sortim de Martorelles (Mollet) i agafem  l’AP-7 en direcció Tarragona. Ens desviem cap a Reus, per la N-420 passem per Móra i Gandesa. A Gandesa fem la primera parada. Cal Llegir més
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25

El butlletí

Legalment t'hem de dir que, en registrar-te, acceptes la nostra política de privacitat de les dades i les regles legals. Pots accedir a elles a través dels botons que hi ha al final de la pàgina.