Seguim per la mateixa carretera pel Coll del Moro, entrem a l’Aragó i arribem a Calaceit, població amb carrers empedrats plens de cases nobles, la plaça porxada i la portalada barroca de la grandiosa església.

Després seguirem cap a Vallderoures (Valderrobles) capital de la comarca aragonesa de la Matarranya.

Aquí hi trobarem tota classe de serveis turístics, botigues on comprar el “Jamón de Teruel” i els productes del porc ibèric, que es curen també per aquesta zona muntanyosa. L’oli i les olives d’Aragó i alinyats. Els dolços i pastes tradicionals, i sobretot visitar l’interior de la població. El pont medieval de pedra sobre el riu Matarranya, pel qual entrarem pel portal a la plaça de l’Ajuntament. Magnífic edifici amb porxos, també cal pujar pels costeruts carrers empedrats i arribar fins a l’església gòtica i visitar el castell.

A Vallderoures vam pernoctar sota el pàrquing municipal, al costat del riu. Hi ha espai suficient per vàries autos i està a tocar del centre històric.

El següent dia vàrem continuar cap el sud, tot i que si és a la primavera o l’estiu, val la pena arribar-se a Beceite i fer una excursió pel riu Matarranya, fins a les Gúbies. Amb l’auto es pot arribar a l’aparcament del Parrissal (si la pista està bé).

Aquesta vegada com que és hivern, continuem cap a Pena-Roja (Peñaroya) de Tastavins. Trobem abans d’arribar al poble, el Santuari de la Virgen de la Fuente, un conjunt d’edificis restaurats en hotel. No ens perdem la font de molts brocs d’aigua que hi ha a sota de l’església i el claustre. Pena-Roja és un poble amb carrers i cases penjats costa amunt fins a arribar al mirador i el Trenc, un camí restaurat pel cingler. Cases tradicionals, la Llotja, el safareig i la font. Continuem cap al Maestrat pel Coll de Torremiró a 1200 m., i entrem al País Valencià en direcció a Morella per la N-232.

Morella apareix de sobte com una mola impressionant enmig del Maestrat, amb el castell inexpugnable, les muralles i la bonica població. El carrer principal ple de botigues que venen els teixits de llana característics morellans: mantes, jerseis preciosos, etc. , també pernil, ibèrics, mel, formatges, dolços, i un munt de gent passejant o asseguts als bars i restaurants de sota els porxos. Visiteu el castell, val la pena la pujada. Aquesta població tant turística, està considerada amiga dels autocaravanistes, i per això disposa d’una Àrea, al costat de la N-232.

De retorn, vam seguir per la N-232 cap a la costa en direcció a Vinaròs, passant però per Penyíscola. Allà hi ha dues Àrees per Autos, una més a prop de Penyíscola i una altra arribant a Benicarló. Nosaltres anem a aquesta segona, enfront del gran Hotel.Omplim l’Auto de verdures i fruita (carxofes, taronges, etc.) i tornem a casa per la N-340 que a Vandellòs ja és autovia, o per la AP-7, cap a Tarragona i Barcelona.

Més imatges a la galeria sobre aquest viatge: Si