Després de moltes setmanes de molta feina i molt atabalament teníem moltes ganes de fer un cap de setmana de relax, platja i pocs mals de cap. Per això res millor que anar a un càmping, i com que encara tenim un feix de càmping xecs...

Des de sempre ens agrada molt L´Empordà, i a la zona de Sant Pere Pescador hi ha un càmping que accepta càmping xecs: l´Àmfora. Així que divendres al vespre, cap a Sant Pere Pescador que hi falta gent.

Aquest cap de setmana hem aprofitat que no teníem els nens per fer la Ruta del ferro amb bicicleta i visitar els 3 monestirs de la contrada. El de Ripoll, el de Sant Joan de les Abadesses i el de Camprodon. També hem visitat la Farga de Ripoll, un nou museu que ha adquirit el museu de la tècnica de Terrassa. Tot molt interessant.

La nostra sortida va ser d'un dia i mig, ja que la Francesca els diumenges treballa. Bé, després de dinar, rentar els plats i endreçar una mica la cuina vam marxar direcció Berga, i d´aquí cap a la Pobla de Lillet on surt un petit tren turístic que va fins a la cimentera del "clot del moro" on hi trobem un museu dedicat als trens.

Si ens haguéssim de guanyar la vida organitzant viatges en autocaravana, ens moriríem de gana. Aquesta setmana teníem plans per anar cap al nord i hem anat cap el sud. La família JJV no tenia intenció de sortir i en Cala va fer una proposta que ens va temptar. També va ajudar que cap a la zona de Solsona hi havia previsió de pluges. Tot i el canvi no ens hem lliurat de l´aigua, ni de la neu !! Finalment la Joaqui ens va trucar i es van apuntar. No es volien perdre l´estreno d´en Cala!.

El sábado día 21 nos levantamos tempranito, ¡nos íbamos a esquiar! A las 7 de la mañana habíamos quedado en la gasolinera de la C-58 y nos retrasamos 5 minutillos ¡los semáforos! Emprendimos el camino hacia las pistas de Tuixen-La Vansa y gran parte del trayecto lo hicimos de noche. Pasado Manresa y un rato antes de llegar a Solsona, empezó la niebla, que no nos abandonó hasta casi pie de pistas. ¡Me ahorré de ver los precipicios! Pasado Sant Llorenç de Morunys y a medida que íbamos subiendo la niebla se disipó y llegamos a Tuixén con un tiempo estupendo: hacía un sol precioso.