La via verda de la Terra Alta supera el congost del riu Canaleta...a través d'una complexa infraestructura de túnels i viaductes oblidats.
La via verda del Baix Ebre coincideix gairebé en tot el seu recorregut amb l'antic camí de Sant Jaume de l'Ebre, ruta clàssica de pelegrinatge cap a Logronyo i amb el camí de Santiago.
Un cop arribat a la població de Bot, busquem l'aparcament de l'estació, que es a tocar del poble. Un cop descarregades les bicis, ja estem a punt de pedalar. Ara hi han dues direccions cap on anar, una que va de pujada cap a Horta de Sant Joan, i l'altre que mena cap a Pinell de Brai, on s'enllaça amb la Via Verda del Baix Ebre. La nostre elecció va ésser fer la de baixada i anar primerament a Pinell de Brai pel matí, tornar a dinar al cargol i per la tarda arribar fins Horta de Sant Joan. Després d'omplir els bidons amb aigua de la font, comprovar el bon funcionament dels llums, col·locar-los a les bicicletes i finalment posar-nos el casc, emprenem la marxa. Sortim de Bot i ja travessem algun túnel de la Via Verda. Tornem al vespre, aprofitant les últimes llums del dia, ràpidament a muntar les bicicletes, per no haver-ho de fer a les fosques, o l'endemà. Que bé va poder-se dutxar després d'un dia d'esport i relaxar-se abans de sopar. Mentrestant arriba un auto-caravana tripulada per una parella. Ens saludem i temin un canvi d'impressions sobre la Via Verda. Ells porten imprès tot d'informació sobre la ruta que hem fet i podem observar sobre plànol el recorregut que hem fet durant el dia. Gràcies. Nosaltres havíem anat sense cap mena d'informació, allarguem la conversa fins el moment de sopar; hem conegut unes persones molt agradables, sens cap mena de dubte tindrem un gran goig, si l'atzar ens fa coincidir en un altre ocasió. Sopem i dormim allí mateix, l'endemà ja anirem cap a Xerta.
Al moment de marxar, arriben un parell d'autocars amb ciclistes i excursionistes, però nosaltres ja estem preparats per la marxa. Avui el ser diumenge la via es nota més transitada, grups de ciclistes, famílies passejant, nens amb bicicletes de rodetes... un magnific ambient lúdic i familiar. Arribar a Xerta ens costa prop d'un hora, però ara ja hi som. Aparquem a la mateixa estació i un cop fetes les operacions de descàrrega de les bicis, posada a punt del material i reomplir els bidons amb aigua fresca de la font, estem disposats a començar el recorregut, ara, per la Via Verda del Baix Ebre.
Aquest cop primer la pujada; arribem fins a Pinell de Brai, on ahir varem fer un mos a l'àrea de descans. Un cop arribats tornem a dinar al cargol i per la tarda anem fins a Tortosa. Aquest cop amb punxada inclosa, que varem haver de reparar pel camí. Val a dir que la via acaba a uns cinc-cents metres de l'Ebre i es fa dificultós arribar fins a la població de Tortosa ja s'ha de buscar un pont per travessar el riu, o caminar per les travesses de les vies encara actives, cap d'aquestes accions varem fer, així que reprenem la tornada cap a Xerta.
Aquest cop hem reeixit: l'hem feta!!, si més no el que teníem previst, ja que la via segueix cap a l'Aragó, pel 'val de Zafán'. Dormim allí mateix i l'endemà destinem el dia a tornar. Entre els dos dies, hem fet uns 100 quilòmetres per la via verda, dels quals uns 17,5 han estat en travessar els 38 túnels que hi ha en el recorregut. Els més llargs entre 500 i 750 metres. La foscor dins les galeries és absoluta, si aquestes no estan il·luminades, per tant, es fa imprescindible l'us de llums tan per veure's, com per que ens vegin. Encara que fa pujada, el desnivell es d'uns 450 metres repartit al Llarg d'uns 50 quilòmetres. Només a les estació de Bot i Xerta varem trobar aigua, es recomanable portar-ne en quantitat suficient. De Xerta a Tortosa no hi han túnels i el desnivell es quasi nul, malgrat que per Xerta mateix i a Roquetes s'ha de circular pels vials de la població.
Una mostra d'un dels túnels: http://www.youtube.com/watch?v=jrgn7kVhbhg