Va fer molt bon temps i no bufava gens de vent. L’aigua estava tan quieta que semblava un mirall. Totes les muntanyes es veuen dins l’aigua.
Després d’una bona passejada, dinar i fer petar la xerrada amb futurs campistes, ens vàrem dirigir cap a Llobera pensant trobar poble. Sorpresa! Només hi ha una església, Sant Pere de Llobera, i tancada. A més, la carretera s’acaba aquí. Mitja volta. Agafem la general a la dreta i, en un desviament que trobem a la dreta, ens hi posem per fer un canvi de sentit. Veiem que hi ha un senyor. Baixo a preguntar i em diu que Llobera es compon de masies escampades. Per visitar l’església, la clau la té el capellà de Peracamps, a Hostal Nou. Fet el canvi de sentit, anem cap a El Miracle. Visitem el conjunt i com que comença a fosquejar, anem cap a Su per passar la nit. Hi ha lloc per aparcar l’auto i pla. Trobem un senyor que parlava amb una noia. Parlem una estona. A la resta del poble no veiem cap mes persona. Com ja fa fresca, entrem a l’auto i fins demà.
Ens llevem a les 8 i després d’esmorzar ens dirigim cap a Ardèvol, el poble mes gran del terme de Pinós. El visitem i pugem a la torra de guaita, molt ben conservada. La clau la tenen al bar-restaurant Cal Bosch. Ens va semblar que s’hi ha de menjar bé. Un cop vist, anem cap al Santuari de Pinós. Aquí és on hi ha la Rosa dels Vents que assenyala el centre geogràfic de Catalunya. Visitem l’entorn i ens dirigim cap a Pinós. El desviament és a l’esquerra. És un camí de terra. Com que el poble no té res d'especial, passem de llarg y parem a Vallmanya. Tres o quatre cases i l’església, només hi ha una casa habitada, com que hi ha una bona explanada, demanem permís per estacionar i dinem, després de dinar donem una volta, veiem una casa que l’estant reconstruint, com es obert la mirem per dins, un cop acabada serà molt confortable, donem per acabada la visita, anem cap a l’auto, direcció Manresa i cap a casa.
