Diumenge 29 d’Abril

....i ja ens teniu a tota la colla esperant-me a que acabessin la trobada de caramelles i desmuntés tot el “tinglado” del so. Es varen fer les 3 i teníem planejat marxar a la 1, què hi farem.

Tot a punt i arrenquem, el destí el Càmping “La torre del sol” prop de Mont Roig. Agafem l’autopista a Martorell fins el Vendrell,Tarragona i sortida a Cambrils. El Tom-Tom ens deixa davant de la porta.

Allí ja hi havia la resta de la colla: Els Nouespai i la Mireia and company, que ja eren per aquells verals des de dissabte, i els Villareal (Tiowillson) que havien arribat unes hores abans que nosaltres.

Només arribar ens envien a la zona reservada per a gossos del càmping, la Mireia portava la seva bonica gossa i era qüestió de poder estar tranquils. El lloc és un descampat de gespa preciós i no està parcel·lat. Per tant, agafem una bona rotllana entre les quatre autocaravanes. El problema és que havia plogut tota la nit i part del matí i allò patinava de valent. Tots vàrem fer patinatge artístic, sobre tot el Jesús que va deixar roderes per anys al camí.

Prenem unes galetes i algun cafè amb les taules i cadires obertes, és el que té el càmping. Surt el sol i ens dirigim a la platja per fer-hi una bonica passejada. El soroll del mar i les converses animoses que tenim, fan que haguem desconnectat ja de la feina i la rutina. Passem dues hores caminant i retornem per fer el sopar, doncs la claror enganya però l’estómac, no. Muntem un llum exterior i intentem col·locar les taules d’una manera que ens veiem tots, però encara i seríem ara perquè no ho vàrem aconseguir després de remoure moltes vegades les taules. Ja no estem acostumats a sopar o dinar fora de l’auto. Després de sopar ens envaeix una música flamenca des del teatre del càmping. Els nens hi van tot seguit i nosaltres continuem la tertúlia amb diferents tipus de galetes i un pastís de xocolata boníssim que ha fet la Lupe.

Aquí s’hauria acabat la nit i hauríem anat a dormir i ja està, però no. Amb la Carme vàrem decidir anar a fer un tomb per la platja abans d’anar a dormir i al tornar ens posem al llit. La Carme només tocar el coixí queda adormida i jo encara agafo “La Catedral del Mar” una estoneta. De sobte se sent un soroll de tren que es para davant les nostres autos, estem a tocar la via. Cap problema, silenci. Als cinc minuts es comencen a sentir dues moto-serres que juntament amb el Paco i el Pepe comencen a bramar.

Pepe “parriba”, Paco “pabajo” i així fins les quatre del matí. Abans jo ja havia anat a cridar al Pepe i al Paco però no hem sentien. Mira que és llarga la via i havien de treballar fent neteja de branques davant de les nostres autos i el nostre càmping. Com és normal vaig sortir en pijama per allí fent servir el meu dret de queixa als guardes del lloc. Em varen dir que ja s’havien queixat però que els havien contestat que era un dia laborable i que ells havien de treballar. Així funciona Renfe. De les quatre a les nou del matí, el nostre cos no va reposar pas gaire. Però els nens no hi entenen de casament quan es tracta d’anar a PORT AVENTURA.

Dilluns dia 30 d’Abril

El dia surt exultant i el meu cap està que peta. Veig la cara del Jesús i dedueixo que ell també ha dormit poc. La Mireia ho ha sentit però ja quasi era l’hora que acabaven. L’Elena no ha sentit res, igual que la resta de la seva família. Els nens es lleven i sense plegar res, ja volen marxar. Esmorzem i decidim que no tornarem al càmping a dormir, després de la penosa experiència de la nit anterior. Anem a recepció i molt educadament ens queixem i ells molt educadament ens passen factura igualment. Paguem amb càmping xecs.

Port Aventura ens queda a uns 18 km i els fem amb tranquil·litat doncs la carretera està amb obres. La família Nouespai es queden a Salou a visitar uns amics i ens deixen l’Anna perquè ella s’ho passi bé amb els seus companys de batalla. Arribem al pàrking del parc i ens disposem a aparcar amb previ pagament de 7’5 euros per les autos. Aquest tiquet només et permet estacionar fins a l’hora de tancar. La pernocta, per desgracia nostra i seva, està prohibida dins i fora del parc. Ens trobem amb una vintena més de companys que, amb els seus habitacles rodants, també han tingut la brillant idea de venir a passar el dia al parc d’atraccions. Les entrades del parc nosaltres ja les portàvem tretes del Servicaixa i les havíem pagat amb els famosos punts estrella que aquest cop ens varen ajudar a fer que el cost de la sortida no fos gaire exagerat. El cost real de les entrades en temporada alta és de 39 euros per adult (d’11 fins a 59 anys), 31 euros els juniors-seniors (de 4 a 10 anys i majors de 60 anys), 19’5 pels discapacitats i gratuït pels nens ( 0 a 3 anys). En temporada baixa són dos euros menys en totes les categories, excepte els discapacitats que paguen igual. Traduït a punts estrella cal dir que les entrades d’adult són 800 punts i les juniors i seniors, 600 punts.

El parc no cal dir que estava ple a vessar, les cues per pujar a les atraccions eren d’un mínim d’una hora o sigui que paciència. Els nens ho tenien clar, primer pujar a totes les atraccions fortes i desprès ja ho veurem. Comencen pel Dragon Kan al qual, apart dels nens, s’hi afegeix la Carme i continuen amb l’ Huracà Cóndor bastant bé per pair l’esmorzar. La resta ens dediquem a pujar a coses més normals com el tren de la mina i el temple del foc. A les 3 quedem per dinar i tornem a fer cua per entrar a la taverna mexicana on fan un bonic espectacle de ranxeres mentre dines. Aquest cop no atrapem als mariatxis però dinem tots plegats. Amb alguna anècdota al mig de l’hora de dinar. Comencem a fer postres i els nens ja volen marxar. Ho aconsegueixen i se’n van a voltar al seu aire. El mòbil ens té comunicats i sabem on paren en tot moment. La tarda és per remullar-nos i anem al tutuki splash. Després atrapem algun espectacle i decidim anar, perquè l’Alba pugui disfrutar també de les emocions del parc, al Tomahawk, on la Mireia ens diu que es una atracció sense cap tipus d’emoció i per nens. Que li diguin a la Lupe i al Jesús, que van sortir d’allí ben retratats i amb un regust de no voler-hi tornar. En el fons va ser molt pertit i vàrem riure de valent amb l’experiència. La foto amb la cara del Jesús quedarà per la propaganda de la pròxima temporada. De passada vàrem pujar als cavallets i ja es va fer l’hora de sopar. Al Far-west feien unes bones hamburgueses i amanides les quals van entrar sense problemes. Sense adonar-nos-en portàvem ja allí a dintre 12 hores i la colla encara volia més marxa. Sort que a les 24 hores tancaven i que va començar a plovisquejar, que sinó encara hi seríem. Al sortir, a la zona del Mediterrani, fan un bonic espectacle de llum, aigua i foc que va servir per acabar d’arrodonir el dia. Ja fora del recinte ens esperaven els nostres habitacles als quals, després del fred de la vesprada, va anar bé engegar una miqueta la calefacció. Engeguem les autos i seguim al Nasi i el Nouespai que ens porten a un lloc de la platja llarga de Tarragona per pernoctar. Allí davant del mar i amb unes galetones i cafè calent acabem el dia extenuats i satisfets per haver pogut gaudir d’una jornada de persió amb els nostres fills i haver pogut celebrar els tretze anys del David amb una bona colla de bona gent. La nit, al contrari de l’anterior, és silenciosa. Només se sent el va i ve de les ones del mar que fan que agafem un bon son ràpidament.

Dimarts 1 de Maig

Després d’anar sentint petits ruixats durant la matinada, anem fent mandres fins a ¼ d’11. Els veïns també s’hi han tombat i veiem aparèixer tímidament el sol. Les bromes estan presents al cel i els comulonimbus amenacen a la zona de Cambrils, però de moment està lluny. Aprofitem per esmorzar i fer neteja de les aigües negres, ja que hi ha un lavabo públic. Amb el Jesús iniciem una caminada per la platja i se’ns acut d’encomanar una paella per dinar als “xiringuitos” de la vora de la platja. Ens sembla bona idea i ho proposem a la resta de la colla, però ells ja tenien plans per dinar i finalment encomanem paella per només 9 persones. Tornem cap a les autos i ens trobem amb la sorpresa que els Tiowillson s’havien quedat amb les claus a dins i sense poder obrir. Mirem si hi ha alguna finestra oberta o cap claraboia, però és en va, tot està tancat. Però avisem al RAC i ho solucionen abans d’una hora. Torna la tranquil·litat a la costa.

Ens asseiem la platja per gaudir de les últimes hores d’aquest cap de setmana llarg i els nens ens repten a jugar un partit de beisbol entre pares i fills. Ens hi apuntem i encara que no us ho sembli vàrem quedar molt bé davant de tanta joventut. El partit va estar disputat i va regnar un clima de cordialitat i amistat entre els jugadors, encara que alguns tinguéssim alguna estirada muscular... ejem... ejem. De seguida s’han fet les tres i comença a plovisquejar. Temps d’arribar a l’auto per calçar-nos per anar a dinar i comença a ploure amb força. Anem al “xiringuito” i per sorpresa nostra ens porten puntualment un arròs per llepar-s’hi els dits. Disfrutem petits i grans de la manduca i acabats els postres en disposem a marxar de retorn a Navarcles. La pluja continua caient amb menys força, però Déu n’hi do el ruixat que ha fet.

Ens acomiadem amb pena de la resta de la colla i enfilem camí cap a l’A-7 on ens espera una miqueta de retenció en algun punt, però, malgrat tot, tornem a casa a una velocitat molt digna i sense aturades llargues.

Ens aturem a l’àrea d’autos del nostre poble per buidar i carregar per a la pròxima sortida. El resum al que arribem tots plegats és que ha estat un cap de setmana molt profitós i que ha servit per unir encara més els vincles que tenim entre aquest grup de famílies tan maques.

Bé amics, això ha estat tot. Esperem ben aviat poder-vos explicar més sortides i sortidetes.