Vam decidir passar el dia fora i vam triar La Vall de Camprodon, doncs la muntanya sempre és maca.

Són les 8 del matií quan sortim de Prats, direcció St. Quirze de Besora. En passar per l’altiplà del Lluçanès, es divisa tots els Pirineus, des del Pedraforca fins el Puig de Bastiments (vall Ter 2000), el dia eés esplèndid, radiant.

Feia molt de temps que volíem anar per aquesta zona, ens cridava molt l’atenció poder pujar al Mont Caro.

Sortim de casa a primera hora, les 7 del matí, per anar fins a Martorell per agafar l’autopista que ens portarà fins a Tortosa, capital del Baix Ebre. Vam passar Tortosa i després Roquetes. Aquestes dues poblacions estan separades per els respectius indicadors, pràcticament estan enganxades. De seguida ja es troba l’indicador que ens portarà fins al Caro, tot costa amunt, fins els 1447 m d’alçada que té la muntanya.

Quan fa un any vam començar les nostres escapades de cap de setmana per les comarques catalanes, ens costava molt trobar un lloc que ens temptés. Desconeixíem totalment els fantàstics racons de la nostra geografia. Actualment, cada quilòmetre que recorrem ens presenta una nova proposta i ens costa molt no desviar-nos del camí.

Aquest cop l’indret de la sortida l’han triat els nens. A Cauterets en una d’aquelles tertúlies que ells tenen a les nits, mentre nosaltres fem el ressopó, varen decidir i proposar fer una sortida a Port Aventura. Nosaltres la vàrem acceptar de bon grat. El pont el teníem escurçat degut a la festa de l’Aplec Sant Jordi que ens feia marxar el diumenge a la tarda. Coincidia amb l’aniversari del David i als nostres els feia molta gràcia, no ens hi podíem negar.