La meva vida de cv i ac

Quan ens vem casar ja vem fer el viatje de nuvis amb cv de lloguer,als meus pares ens van dejar el seu cotxe un simca 1000 !!! vam llogar una caravelair la mes petita que habia, varem fer lleida,una mica el pirineu aragones, cantabria, lugo, ciudad real, albacete, la manga del mar menor, san javier, valencia i barcelona, la entrada a barcelona va ser a dalt de la grua, dons pobra cotxe ja no va poder mes, pero ambs va dur fins a molins de rey, en fi tot un exit, era lany 1972. despres a fer guardiola per comprarne una, primer vem tenir una nen,vem donar la paga i señal,per na que es deia caresa, pero de sorpresa veig quedar embarasada y llavors vem demanar per favor si podiam anular el pedido, dons ja no podriam pagarla, al cap de cuasi dos mesos baig perdre la criatura espontaneament. cuan baig esta be corren al concesionari, per torna a fer el pedido de la cv. la vem estrenar contentisims nosaltres dos i el nen que tot just caminaba,el estiu estabam plantats al camping pola de tossa y al ivern primer a port del compta per apendra a esquiar i mes endavant a andorra a canillo (no recordo com es deis al camping) despres vem tenir una nena es porten 4 anys, primer el salvador i despres la cristina, el ritma el mateix, el istiu platge i al ivern esquia, las vacances las feiam viatjan, italia, suiza, . cuan els nanos ja van se grans ja no volian venir amb nosaltres i va se aleshores cuan vam desidir de vendra la caravana, ( a tot aixo ja aviam cambiat varias vegadas de marca). despres van venir una apartament a tossa i al cap del temps, una caseta a empuriabrava, dons el meu home volia tenir la barca vora de casa,(al camping pola ens vem aficionar a la mar i vem comenzar a tenir barca) ara tenim 56 anys, al meu home lan operat del cor ara fa 8 anys, es clar va tenir que cambiar de xip (tranquilizarse ancuan a la feina) ara esta mig jubilat, tenim negoci propi i ara el porta el nostre fill, dons be ara fa cuasi tres anys ens vem dir PER QUE NO ENS COMPREM UNA AUTO, i aixi ho vem fer, estem disfrutan com a lleons, de moment nosaltres sols, pero aquet setembre hem sortit amb tres ac mes de acpasion y ho em pasat molt be, estem molt contents. esperem de coneixer jen de la nostra edad i na fen, estic tan contenta que me dit vaig a explicarli la meva vida a tota aquesta gent que esta darrera del monitor. espero que no sigui masa pallisa una abrazada per tots els que llegegin la historia de encarna i salvador petons.